Arxiu d'etiquetes: Lloret

La Fiscalia de Medi Ambient troba indicis fundats de delicte a les obres de Can Juncadella

La Fiscalia Provincial de Girona ha remès una denúncia penal al Jutjat Degà de Blanes per un presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística en l’aprovació i construcció d’un xalet de luxe en aquesta finca arran de les denúncies de SOS Lloret.

L’associació ciutadana SOS Lloret va denunciar els fets el desembre de 2010 davant la Fiscalia de Medi Ambient i, recentment, amb un altre escrit demanant màxima celeritat a aquest organisme atès l’avançat estat de construcció d’aquesta edificació.

Cliqueu per ampliar la imatge

El juliol de 2010, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va acordar aprovar la reforma i adequació de la casa dels masovers i del galliner (uns 1.100m² aproximadament) per transformar-los en un habitatge de luxe per a familiars i convidats amb marcat caràcter de segona residència, en contra del que disposa la Llei per al sòl no urbanitzable, en contra del Pla Urbanístic del Sistema Costaner i en contra del que disposen les normatives del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.

Cliqueu per ampliar la imatge (inici de les obres) Google Maps

Aquest incompliment de les normatives ambientals i urbanístiques vigents quedava palès a tres informes desfavorables del Departament de Medi Ambient en relació a aquest projecte.

Informe del Departament de Medi Ambient (13 de març de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (23 de juny de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (9 de juliol de 2010)

Informe Medi Ambient Can Juncadella

Medi Ambient deixava clar que els usos als que es volia destinar la nova construcció no eren compatibles amb els que disposa la llei per al sòl no urbanitzable, ja que es tracta d’una mansió de luxe amb marcat caràcter de segona residència. A més, assenyalava que les obres no s’ajustaven al que estableix el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner i la Xarxa Natura 2000, ja que no permeten l’enderroc i substitució per una construcció diferent a la que hi havia i, menys, si aquesta es destina a segona residència de luxe. Tan sols es permetia una edificació destinada a l’ús agrícola, forestal i/o ramader.

Cliqueu per ampliar la imatge (estat actual de les obres)

Ara que ja existeixen indicis fundats de delicte, segons les investigacions de la Fiscalia de Medi Ambient, des de SOS Lloret creiem que ha quedat en evidència la deixadesa manifesta per part de les administracions responsables en aquest presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística, tant per part de l’Ajuntament de Lloret de Mar com de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

Can Juncadella: barra lliure?

Deixa un comentari

El passat diumenge 5 d’agost el Diari de Girona publicava un reportatge sobre Can Juncadella amb la notícia del xalet de luxe que s’està construint actualment a la finca així com d’algunes obres i irregularitats que s’hi han estat fent durant aquests darrers anys.

Podeu llegir el reportatge sencer fent clic a sobre de la imatge.

Obres faraòniques a Can Juncadella

Deixa un comentari

ES TRACTA D’UN XALET DE LUXE QUE INCOMPLEIX VÀRIES NORMATIVES AMBIENTALS I URBANÍSTIQUES I AMB VARIS INFORMES DESFAVORABLES EMESOS PEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALITAT.

SOS Lloret demana a la Fiscalia de Medi Ambient màxima celeritat en la resolució de la denúncia presentada davant d’aquest organisme per les obres que afecten a la casa dels masovers i que tenen el propòsit de convertir-se en un habitatge de luxe dins de la finca de Can Juncadella.

Cliqueu per ampliar la imatge

Atesa la gravetat i l’avançat estat actual de construcció de les obres denunciades, SOS Lloret ha presentat un escrit davant la Fiscalia de Medi Ambient per a que desencalli la resolució d’aquesta denúncia que es troba encara sense resoldre.

La denúncia té el seu origen el mes de desembre de 2010, quan SOS Lloret va presentar un escrit davant la Fiscalia de Medi Ambient en contra de l’aprovació de les obres que afecten a la casa dels masovers i el galliner (uns 1.100m² aproximadament) i on, actualment, s’està construint un xalet de luxe amb marcat caràcter de segona residència.

Cliqueu per ampliar la imatge

Pel que fa a la construcció d’aquest xalet de luxe, es tracta d’un habitatge que incompleix vàries normatives ambientals, urbanístiques i de participació ciutadana que queden reflectits en varis informes desfavorables emesos en el seu moment pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat.

Informe del Departament de Medi Ambient (13 de març de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (23 de juny de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (9 de juliol de 2010)

Informe Medi Ambient Can Juncadella

Hem de recordar que l’espai on es troba la finca de Can Juncadella és un espai protegit i regulat per diferents figures de protecció: classificada sota la categoria de sòl no urbanitzable segons el POUM de Lloret de Mar, classificat amb la clau NU-CPEIN (088–Es Pa de Sucre Sud) dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), ubicada dins de l’àmbit administratiu del PEIN del Massís de Cadiretes, que forma part de la Xarxa Natura 2000 i subjecte a la normativa que regula la zona de servitud de protecció definida per la Ley 22/1998 de Costas.

Il·luminació a les nits dels camins interiors de la finca

Cliqueu per ampliar la imatge

Aquesta denúncia s’ha de sumar a tota una sèrie de greus irregularitats que s’han anat donant a Can Juncadella des de l’any 2008: tancament del GR-92 al seu pas per la finca, abocament de sorra artificial i construcció d’una escala de ferro per accedir a Cala des Rajols, moviments de terres, tala d’arbres i eixamplament i obertura de nous camins.

SOS Lloret vol denunciar la impunitat manifesta i reiterada amb que semblen actuar els propietaris de la finca de Can Juncadella i la nul•la contundència per part de l’Ajuntament de Lloret de Mar i d’altres administracions supramunipals en la denúncia de les greus il•legalitats que s’han dut a terme els darrers anys en aquest indret.

Un article molt encertat sobre la futura arribada de l’autopista fins a Lloret

Deixa un comentari

L’autopista Blanes-Lloret: l’enèsima errada

“…apel·lant al sentit comú, quan tenim una carretera d’un carril per banda (1+1) i aquesta es col·lapsa, en comptes de construir una nova carretera havent d’obrir un nou corredor, li afegim 1 carril més per banda a aquesta carretera, doblant la seva capacitat.”

Si en els últims anys s’han fet simposis, tesis, conferències, estudis, exposicions i fins i tot llibres de la destrossa del front litoral de la Costa Brava, sobresaturat, sobreexplotat i reconeguda errada per part de tots els Ajuntaments, d’aquí uns anys estudiarem la fragmentació i excés de corredors a pocs quilòmetres de la costa. I és que la manca de planificació o de seny en alguns estaments de les nostres institucions estan fent verdaders estralls al territori.

I diran… “apaa, ecologista anti-tot!”, Doncs intentaré demostrar que l’autopista Blanes-Lloret és del tot inútil i no serveix ni al territori ni respon a cap interès que no sigui els de ACESA-Abertis, i no ho faré des del punt de vista ambiental i ecologista, ja exposat moltes vegades, sinó des del punt de vista tècnic i de criteris de mobilitat i economia.

La necessitat de millorar les connexions Blanes-Lloret són innegables: quilòmetres de cues a la C-32 per entrar a Blanes, quilòmetres de cues entre Blanes i Lloret gairebé cròniques, un bus interurbà Blanes-Lloret que triga uns temps desorbitats en fer el seu trajecte… per tant, d’anti-tot, res. El debat està en el COM millorem aquestes comunicacions. Però anem a analitzar la problemàtica:

El problema principal és el col·lapse crònic entre Blanes i Lloret, que només té una via de comunicació, la Gi-682, d’un carril per sentit, i amb un IMD (Intensitat Mitjana Diària) de 30.000 vehicles al dia (2000 més que la NII al maresme!), dels quals el 80% del trànsit és d’intercanvi Blanes-Lloret, i només un 20% passant (venen de més lluny de Blanes, o van més lluny de Lloret de Mar). I aquí és on venen les propostes per solucionar-lo.

Un plantejament ràpid i propi d’enginyer de despatx a 70 km del territori a intervindre, faria la proposta actualment plantejada: el projecte que en pocs mesos començarà a construir-se ampliarà l’autopista C-32 que actualment arriba fins a la Gi-600 (Blanes-Tordera), fins a la carretera C-63 (Lloret-Vidreres), amb una connexió a Lloret-Papalús (a la terminal Pujo i Pujol), amb una longitud de 7 km i amb un cost de 100 M d’euros.

Però, no hem dit que el 80% del trànsit és Blanes-Lloret? Pregunta a tots els blanencs i lloretencs: De veritat amb aquesta autopista, fareu quasi 4 km en direcció Vidreres, fareu 7 quilòmetres d’autopista fins la Gi-600, i baixareu 4 km més fins a Blanes, és a dir, fent quasi 15 km per anar de Blanes a Lloret, o continuareu agafant la Gi-682 fent els 6,6 km de distància, és a dir, menys de la meitat de quilòmetres que agafant la autopista?

Per tant, només aquest 20% de trànsit passant aniria a buscar la nova autopista (vull recordar de 100 M d’€!), per tant, la IMD de la nostra carretera de sempre quedaria en 24.000 vehicles/dia, és a dir, igualment col·lapsada.

I sinó és l’autopista, què? És fals que no hi hagi alternativa. Aquesta es basa en un principi bàsic per a tot tècnic. Si una secció és massa petita per absorbir prou intensitat, o amplies la velocitat (cosa que aquí no es pot fer), o amplies la secció! Què vol dir? Que apel·lant al sentit comú, quan tenim una carretera d’un carril per banda (1+1) i aquesta es col·lapsa, en comptes de construir una nova carretera havent d’obrir un nou corredor, li afegim 1 carril més per banda a aquesta carretera, doblant la seva capacitat.

Cliqueu per ampliar la imatge

Infografia de l’alternativa, consistent en desdoblar la Gi-682 afegint un carril per banda (la imatge contempla el futur tren-tramvia entre Blanes i Lloret).

Amb aquest desdoblament de la Gi-682, la capacitat de la via es desdoblaria, fent que la IMD es dividís entre dos, passant a 15.000 i 15.000 vehicles/dia per carril, és a dir, pacificant en gran mesura el trànsit i solucionant molt més eficientment (i molt més econòmicament) el problema.

I si encara no l’he aconseguit convèncer, apel·laré al sentiment culé, i és que cada cop que agafi aquesta autopista, li estarà pagant al senyor propietari d’ACESA-Abertis, és a dir, el nostre estimat Florentino Pérez. És a dir, si no vol pagar els propers fixatges del Real Madrid, sigui intel·ligent, i digui NO a l’enèsima animalada a la Costa Brava, i més, si hi ha una alternativa.

Cliqueu per ampliar la imatge

NOTA: I fixi’s vostè, que no he parlat ni del TRAMVIA Blanes-Lloret, una altre alternativa i complementària a aquesta ja més que exposada per la meva part, a la que un altre dia hi tornaré…

* Article publicat al blog victor-catalan.blogspot.com.

Rebuig unànime a la proposta de fer dics a la platja de Lloret

Deixa un comentari

* Notícia publicada al diari El Punt. 10 de maig de 2011.

El Ministeri de Medi Ambient ha fet arribar un informe amb vuit projectes per “estabilitzar” la platja de Lloret.

La basculació de la sorra costa 50.000 euros l’any de mitjana a l’Ajuntament.

Representants dels diferents partits polítics i entitats de Lloret de Mar van reunir-se ahir al vespre a l’Ajuntament per debatre un projecte que ha fet arribar el Ministeri de Medi Ambient a l’Ajuntament per estabilitzar la platja i que preveu la construcció de dics.

En la introducció del projecte –rebutjat de manera unànime per tots els assistents– s’explica que la demarcació de Costes de Girona, “a través de la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, té la intenció d’estabilitzar la platja de Lloret” per tal que no s’hagin de fer moviments de sorra d’una banda de la platja a l’altra per compensar les accions de les llevantades o les garbinades, que fan que la platja basculi cap a un costat o l’altre.

Dics platja Lloret de Mar

Vuit propostes

El ministeri, a través de l’empresa Iberport Consulting, que ha fet l’estudi, ha elaborat vuit propostes, i en defensa particularment una, la vuitena, que implicaria la construcció d’un dic “exempt” a la zona central de la platja (exempt vol dir que no està enganxat a la costa), que reduiria el fenomen de basculació, i construir un altre dic submergit a la zona sud com a protecció dels temporals. El projecte preveu a més la demolició de 2.500 m² del passeig marítim i aparcament a la zona nord de la platja, per incrementar “l’amplada efectiva de la platja en aquesta zona”.

L’evolució de la platja

La reunió amb les entitats i grups polítics, que es va fer a la sala de plens, va començar amb una explicació de la tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament, Anna Aulet, que va exposar les propostes del ministeri, l’evolució que ha tingut la platja de Lloret en els últims anys i els danys causats per temporals, i els costos que ha representat per a l’Ajuntament la basculació de la platja. Es calcula que, de mitjana, l’Ajuntament ha d’invertir cada any 50.000 euros en moviments de terres per compensar la basculació de la sorra que provoca la natura. Els costos són assumits íntegrament per l’Ajuntament, i una de les conclusions unànimes és que cal una gestió integrada de tots els organismes implicats: Ajuntament, ministeri i Generalitat.

L’estètica de la platja

L’altra conclusió és que els moviments de sorra no justifiquen dur a terme cap de les propostes presentades, ja que un dels grans actius de Lloret són les seves platges i la construcció de dics modificaria de manera substancial l’estètica de la platja.

El segon estudi que es fa

Tant l’alcalde, Xavier Crespo, com el regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, van assegurar ahir que l’estudi no s’ha fet a petició de l’Ajuntament, sinó que ha estat iniciativa del ministeri. Xavier Crespo va dir també que aquest és el segon estudi que es fa des del ministeri sobre el tema, el primer va ser el 2002, i aquest va començar a elaborar-se aparentment el 2007. Ignasi Riera va dir també que l’Ajuntament “se sent tranquil” de donar una resposta unànime que implica el màxim de ciutadans.

L’opinió del CEAB i SOS Lloret

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes ja fa dies que es va mirar l’estudi pel seu compte, i va arribar llavors a la mateixa conclusió d’ahir: que és millor no tocar la platja. Rafael Sardà va dir que tot i que els estudis fan moltes previsions, l’impacte sempre acaba sent més gran del que es preveu, i que la natura sempre hi té l’última paraula, en el sentit que, per més que s’estudiï, és inevitable que hi hagi conseqüències imprevisibles. SOS Lloret, una de les entitats lloretenques més combatives, també es pronunciava en aquest sentit. La solució pactada, doncs, de rebutjar els projectes va satisfer tothom.

Projecte d’estabilització de la platja gran de Lloret. Alerta!

Deixa un comentari

Ecologistes en Acció de Catalunya s’ha posat en contacte amb SOS Lloret per tal de recavar el seu parer sobre el projecte d’estabilització de la platja gran de Lloret. Es tracta d’un projecte que el Ministerio de Medio Ambiente ha fet arribar a vàries organitzacions ecologistes i en defensa del territori amb la intenció de sondejar la seva opinió sobre els diferents aspectes ambientals que envolten el projecte.

SOS Lloret, tractant-se d’un tema tant delicat i de tanta transcendència pel nostre territori, ha fet arribar aquest projecte als diferents partits polítics locals, així com també a varis experts independents, entre ells el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, per poder conèixer amb més detall i fonament científic les conseqüències que se’n podrien derivar de la realització d’aquestes obres a la principal platja de Lloret.

Podeu descarregar-vos i veure el projecte sencer fent clic a sobre de la imatge.

Vídeo de la participació de SOS Lloret al programa Banda ampla de Tv3

Deixa un comentari

Aquest dijous 14 d’abril, el programa de Tv3 “Banda ampla” va tractar el tema de les consultes sobiranistes i la participació ciutadana. I per debatre sobre participació ciutadana, el programa va convidar a dos membres de SOS Lloret per parlar del projecte de la carretera que ha de passar per Sant Pere del Bosc, l’Àngel i les Alegries i que connectarà amb l’autopista C-32.

Un projecte viari que és tot el contrari a un projecte participatiu i que s’ha elaborat i planificat totalment a esquenes de la societat civil i sense tenir en compte, en cap moment, la seva opinió.

També podeu veure el vídeo del programa sencer al següent enllaç de Tv3

SOS Lloret porta Can Juncadella davant la Fiscalia de Medi Ambient

Deixa un comentari

SOS Lloret ha presentat dues denúncies davant la Fiscalia de Medi Ambient, una per l’aprovació de les obres que afecten a la casa dels masovers i el galliner i on s’hi vol construir un xalet de luxe i, una altra, per l’aprovació i celebració d’un castell de focs a la mateixa finca aquest estiu.

El passat 21 de juliol, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va acordar aprovar la reforma i adequació de la casa dels masovers i del galliner (uns 1.100m² aproximadament) per transformar-los en un habitatge de luxe per a familiars i convidats amb marcat caràcter de segona residència, en contra del que disposa la Llei per al sòl no urbanitzable, en contra del Pla Urbanístic del Sistema Costaner i en contra del que disposen les normatives del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.

Cliqueu per ampliar la foto

Aquest incompliment de les normatives ambientals i urbanístiques vigents queda patent a tres informes desfavorables del Departament de Medi Ambient en relació a aquest projecte.

Informe del Departament de Medi Ambient (13 de març de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (23 de juny de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (9 de juliol de 2010)
Acord de la Comissió d’Urbanisme de Girona (21 de juliol de 2010)

Medi Ambient deixa clar que els usos als que es vol destinar la nova construcció no són compatibles amb els que disposa la llei per al sòl no urbanitzable, ja que es tracta d’una mansió de luxe amb marcat caràcter de segona residència. A més, assenyala que les obres no s’ajusten al que disposa el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner i la Xarxa Natura 2000, ja que no permet l’enderroc i substitució per una construcció diferent a la que hi havia i, menys, si aquesta es destina a segona residència de luxe.

Informe Medi Ambient Can Juncadella

SOS Lloret ha denunciat aquest acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona per anar en contra de la legislació ambiental i urbanística que li és aplicable a la finca de Can Juncadella i en contra dels propis informes desfavorables del Departament de Medi Ambient. L’associació també ha denunciat el senyor Camil Cofan Amiel, com a màxim responsable d’aquest Servei Territorial d’Urbanisme i persona que va signar aquest acord.

Pel que fa a la segona denúncia, SOS Lloret ha denunciat l’autorització i posterior celebració, la nit del 19 d’agost, d’un castell de focs d’artifici a la mateixa finca de Can Juncadella i en contra del que disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Segons aquest decret, es prohibeix el llançament de coets o focs d’artifici durant el període comprés entre el 15 de març i el 25 d’octubre, amb l’agreujant que el terme municipal de Lloret està considerat com a zona d’alt risc d’incendi durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre.

Tal i com es pot comprovar als documents que s’hi adjunten a continuació: informe del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, petició del permís per part de la propietat de la finca i la posterior autorització de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, tant el permís que es va demanar, com la seva concessió, només permetia un espectacle pirotècnic de nivell 1, consistent en un espectacle de llum que s’aixecarien com a màxim 8-10 metres d’alçada.

Informe del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya
Petició del permís per part dels propietaris de Can Juncadella
Concessió del permís per part de la Direcció General del Medi Natural

Però tal i com demostren les fotos d’aquells focs d’artifici, els propietat de la finca de Can Juncadella van celebrar un castell de focs amb petards i coets que assolien grans altures i que no constaven en el llistat que s’havia tramès a la Direcció General de Medi Ambient.A més de denunciar l’autorització que es va concedir per a la celebració d’aquest castell de focs d’artifici, SOS Lloret també ha denunciat a la persona màxima responsable de la Direcció General del Medi Natural, la senyora Núria Buenaventura Puig, per concedir un permís d’aquest tipus en contra del que disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Focs artifici Can Juncadella

De la mateixa manera, SOS Lloret també ha denunciat a Flinder Data SL, societat propietària de la finca de Can Juncadella, per realitzar un castell de focs on es va fer servir material pirotècnic que no estava autoritzat per la Direcció General del Medi Natural, creant una situació d’autèntica imprudència i perillositat, en època de màxim risc d’incendi, posant en perill tota la massa forestal de la zona, així com la vida humana de les persones que viuen a les urbanitzacions del voltant de la finca.

Costes multa els amos de Can Juncadella per l’abocament a Cala des Rajols

Deixa un comentari

Segons una resolució del 16 de novembre de 2010, el Servei Provincial de Costes a Girona ha sancionat a la societat propietària de Can Juncadella, Flinder Data SL, amb una multa de 2.038,85€ per l’abocament de sorra a Cala des Rajols d’aquest passat mes de juliol.

Multa Costes Can Juncadella

En aquesta mateixa resolució també s’informa sobre quina és la situació actual de totes les obres que s’han estat fent durant aquest estiu a la cala, i que diu textualment:

De la sorra abocada sense autorització, no quedava pràcticament, desconeixent si per efecte de temporals o per haver estat retirada per la presumpta infractora.
L’escala de ferro havia estat retirada.
La caseta de fusta que es trobava en zona de protecció, havia estat retirada.

Es mantenien en zona de servitud de trànsit i protecció:

Uns 40 m2 ocupats amb travesses, tipus escala.
Una conducció realitzada en ciment per canalitzar les aigües pluvials.

Multa Costes Can Juncadella

Podeu veure i descarregar-vos la resolució completa fent clic aquí.

Comunicat conjunt de les entitats de l’Alt Maresme i la Selva

Deixa un comentari

ORCHIS, NATURALISTES DE LA BAIXA TORDERA, PINYA DE ROSA, SOS LLORET, XATRAC I S’AGULLA S’UNEIXEN PER DENUNCIAR DIFERENTS IRREGULARITATS MEDIAMBIENTALS I URBANÍSTIQUES.

Reunits l’1 de Setembre, els membres de les entitats mediambientals i de defensa del territori de l’Alt Maresme i la Selva: Orchis, Naturalistes de la Baixa Tordera, Pinya de Rosa, SOS Lloret, Xatrac i S’Agulla, acordem denunciar públicament que, determinades actuacions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i de la seva Agència Catalana de l’Aigua (ACA), van en contra de la normativa legal vigent i, per tant, dels interessos mediambientals del territori.

La denúncia es fonamenta en les irregularitats de normes legals detectades en la zona, durant el darrer any i mig, pel que fa a l’aprovació de projectes i a la concessió de permisos per realitzar activitats com:

Els focs d’artifici a la zona forestal de Can Juncadella a Lloret de Mar (19 d’agost de 2010), finca inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i Xarxa Natura 2000.

Aprovació per part de la Comissió d’Urbanisme de Girona de la construcció d’un habitatge de luxe dins de la finca de Can Juncadella (21 de juliol de 2010), en contra del que disposa la Llei per al sòl no urbanitzable, en contra del Pla Urbanístic del Sistema Costaner i en contra del que disposen les normatives del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.

La redacció i aprovació definitiva del POUM de Lloret, així com el projecte viari de prolongació de l’autopista C-32 fins a Lloret. Projectes que han estat objecte d’innumerables escrits d’al·legacions i de recursos presentats per SOS Lloret durant els darrers anys.

Els treballs forestals a Pinya de Rosa (durant els estius del 2009 i 2010), Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN).

Les obres de la canonada de connexió de la dessaladora de Blanes amb la potabilitzadora de Cardedeu per la llera del riu La Tordera, sense el requeriment d’obligat compliment de disposar de Pla de restabliment de la zona afectada per espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000.

La transformació de l’Estany de la Júlia de Tordera, PEIN dels Estanys de Tordera i Xarxa Natura 2000.

El manteniment dels antics pous de captació, actualment en desús, de la dessaladora de Blanes, situats en la Zona de Domini Públic Marítim-Terrestre (ZMT) de la desembocadura del riu La Tordera, amb les repercussions que això implica respecte l’erosió del Delta de La Tordera i la platja de S’Abanell de Blanes.

Aquestes actuacions tenen el vist-i-plau dels corresponents Departaments de la Generalitat de Catalunya, i no compleixen amb la normativa existent referent a: prevenció d’incendis, construcció d’habitatges, treballs forestals, plans de reforestació o de restauració de la zona afectada en espais naturals protegits. Espais que per altra banda, han estat protegits per la legislació desenvolupada per la pròpia Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, les entitats signants, també es mostren molt indignades i preocupades pel seguit d’esdeveniments succeïts a Can Juncadella i, en general, a tota la franja de servitud pública de la línia costanera per les constants actuacions en contra de la Llei de Costes, que constitueixen de forma molt clara una greu infracció d’aquesta Llei. Les entitats signants desitgen fer constar la passivitat extrema amb la que l’administració competent, en aquest cas l’Estat Espanyol, es comporta davant d’actuacions que van en contra del Patrimoni Públic que tant ha costat protegir.

Per aquest motiu, com a entitats mediambientals i de defensa del territori, ens veiem amb l’obligació moral de denunciar que, càrrecs del DMAH i del DPTOP no estan fent la seva feina correctament, ja sigui per negligència, desídia, manca d’assessorament, incompetència o altres raons encara pitjors.

Les actuacions objecte de denúncia no només van en contra de la normativa, sinó que estan afectant greument els espais naturals protegits esmentats, i la imatge de protecció del territori que haurien de mostrar les administracions implicades.