Arxiu d'etiquetes: Autopista C-32

L’ecologisme s’agrupa per defensar la Costa Brava

  • Divuit entitats formen a Pals la plataforma SOS Costa Brava i subscriuen un manifest contra la revifada de projectes urbanístics que agredeixen el territori costaner nord

JOAN PUNTÍ – PALS

La plataforma SOS Costa Brava es va constituir ahir al matí a l’equipament cultural de Ca la Pruna, a Pals, on les divuit entitats ecologistes i de defensa del territori que la integren van subscriure un manifest que té com a objectiu denunciar la revifada de plans i projectes urbanístics que afecten els 22 municipis de la Costa Brava, des de Portbou fins a Blanes.

Només en l’últim mes, els principals promotors del moviment han inventariat projectes que podrien representar fins a 2.250 cases noves, quatre hotels, un camp de golf, un càmping projectat en espai protegit i la construcció d’edificacions en espais PEIN, a banda de 172 amarradors esportius nous i l’allargament de la C-32. “I només tenen a veure amb 9 dels 22 pobles de la Costa Brava”, feia notar Sergi Nuss, portaveu de la plataforma SOS Costa Brava, que subratllava que la recerca continua: “No sabem què més hi ha en el planejament urbanístic vigent dels tretze municipis restants i què poden significar altres plans i projectes urbanístics de gran impacte.”

Nuss assegura que es viu un ressorgiment de projectes a causa de l’aflorament de capital estranger disposat a invertir, que “sovint és de fons dubtosos i que necessita ser col·locat”. “Troben oportunitats a la Costa Brava, i no només perquè és un lloc potent en clau turística, sinó perquè tenim unes administracions que consideren vàlids planejaments franquistes i de principis de la democràcia.”

El portaveu de la plataforma SOS Costa Brava recorda que, al seu parer, han servit de ben poc els dos debats Costa Brava, els plans directors urbanístics del sistema costaner, la carta de Tossa, el pla territorial de les comarques gironines i els catàlegs del paisatge.

Buscaran complicitats arreu. A hores d’ara, assenyala Nuss, les seccions locals d’alguns partits polítics ja els han donat suport. “Estan d’acord amb nosaltres perquè afecta el seu tram de costa. Volem que la nostra reivindicació arribi a tots els partits de l’àmbit català i que suposi una mobilització dels estaments polítics de la Generalitat”, manifesta.

Marta Ball-llosera, de la Iaeden-Salvem l’Empordà, activista bregada en mil batalles, assumia la necessitat que la seva entitat tingués una funció molt activa dins de la plataforma: “Entitats grosses com la nostra tenen l’obligació d’agrupar forces per lluitar contra aberracions urbanístiques com les que ens afecten.” Pensa que és “el moment oportú per fer-ho”, perquè per a alguns s’ha acabat la crisi, però també perquè cal reclamar ara a la Generalitat que “apliqui mesures cautelars de manera immediata, és a dir, que suspengui llicències per poder replantejar quin és el model urbanístic de la Costa Brava”.

Ball-llosera és partidària de reclamar a les institucions un replantejament d’enfocaments. “En molts d’aquests casos, tenim possibilitats de lluitar jurídicament, amb accions socials en paral·lel, per demanar que tot això s’aturi una vegada per totes”, defensa Ball-llosera.

A banda de mobilització i judicialització, l’activista empordanesa és partidària d’insistir en la divulgació de la problemàtica. S’ha activat el lloc web SOS Costa Brava, en què s’informarà de totes les accions que es vagin fent. Les entitats presents en l’acte es van reunir per consensuar les accions més immediates després de l’acte de presentació, que tenia un caràcter més informatiu.

LES XIFRES

9 municipis dels 22 de la Costa Brava són objecte d’agressions urbanístiques, segons la primera recerca de la plataforma.
2.250 cases podrien construir-se al territori si es portessin a terme els projectes urbanístics detectats fins ara.

Els set primers casos plantejats

La lluita de la plataforma SOS Costa Brava se centra inicialment en set casos. De nord a sud: Cap Ras, Súper Fener i Roses 2, a Llançà, on volen construir 200 habitatges i 40 més en sòl forestal; el pla parcial de Rodors i Roca Blanca, a Pals, on volen desenvolupar un miler d’habitatges als paratges dels Jonquers, Puig Pedrós, Interpals, Rodors i Pals Mar; la urbanització d’Aiguafreda, a Begur, on intenten aixecar 265 habitatges nous i tres hotels en 70 hectàrees de terreny forestal; els jardins de Cap Roig, a Palafrugell, on es preveu la construcció de 1.550 m² de sostre i quatre nous volums edificables en sòl no urbanitzable de protecció especial al Castell-Cap Roig; la pineda d’en Gori, a Palamós, on es construeixen tres edificis per fer 72 apartaments de luxe a primera línia de mar; la urbanització de la cala Morisca, a Tossa, on han recuperat el pla parcial del 1990, que preveia executar 80 parcel·les que afecten aquesta cala, i l’allargament de la C-32, per al qual van iniciar la tramitació, que ara està suspesa cautelarment per decisió judicial.

Un manifest amb onze demandes dirigides a les administracions

En el manifest que es pot trobar al lloc web SOS Costa Brava s’exposen fins a onze reivindicacions que es reclamen a diverses administracions. L’advocat Eduard de Ribot considera que el més immediat és demanar a totes les administracions públiques un canvi de política amb relació a la Costa Brava, tant d’ordenació del territori com d’urbanisme. Abans de la via judicial, per ell, cal recórrer a l’administrativa. La primera mesura és modificar els planejaments de tota la Costa Brava per desclassificar aquells terrenys que són sòl urbanitzable i també sòl urbà no consolidat i que encara no s’ha executat. “Ens estem trobant ara una allau de projectes que revifen antigues promocions que havien estat aturades en els últims 20 o 30 anys.”

De Ribot explica que demanen als ajuntaments que constitueixin els fons de reserva per adquirir i preservar el territori, tal com preveu la llei d’urbanisme. Entre les demandes del manifest, s’exigeix a la Generalitat un pla director del sistema costaner que aturi el desenvolupament dels sòls urbanitzables. “Aquesta seria una bona mesura d’ordenació del territori.” També es reclama que s’executin “d’una vegada” tots els camins de ronda: “No s’entén que el 1920, amb la primera urbanització al S’Agaró vell, es fes un camí de ronda espectacular i que ara, gairebé 100 anys després, encara s’urbanitzi sense fer els camins de ronda.”

Així mateix, De Ribot fa diverses demandes a Costes de l’Estat. “Que es revisin les zones maritimoterrestres i que s’executin i es delimitin dalt dels penya-segats. Exigim que aquestes servituds es marquin sense tenir en compte aquells sòls urbanitzables i urbans que estaven previstos en els planejaments d’abans del 1988. Exigim al Congrés dels Diputats que modifiqui la llei de costes i que deixi sense efecte la disposició transitòria, que 30 anys després no té sentit.”

També es vol que es constitueixi un conservatori del litoral català, “seguint –diu De Ribot– el model francès del Conservatoire du Littoral”, perquè es comprin terrenys amenaçats de primera línia i els més vulnerables per tal que se’n garanteixi la conservació.

Aquests últims dies, s’ha fet pública la voluntat de la Diputació i de diversos ajuntaments de demanar que la Costa Brava sigui declarada reserva mundial de la biosfera. De Ribot va aprofitar per demanar i exigir que el projecte per demanar aquesta distinció no sigui paper mullat, sinó “un projecte ple de contingut que realment preservi la Costa Brava”.


* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 5 d’agost de 2018.

Anuncis

El TSJC suspèn l’inici de la C-32 perquè el projecte és “nul”

  • Pel jutjat, el pla no té la declaració d’impacte ambiental i els promotors no han detallat el perjudici de l’ajornament

JORDI FERRER – LLORET DE MAR/BARCELONA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ajornat l’inici de l’allargament de l’autopista C-32 fins a Lloret de Mar. El TSJC ha atès la demanda de la Plataforma Aturem la C-32 perquè, entre altres raons, el projecte “no té cap avaluació ambiental [declaració d’impacte ambiental] i les parts demandades no aporten cap dada sobre els importants perjudicis que els causaria la suspensió”.

El projecte del ramal Tordera-Lloret de la C-32 va ser aprovat el 18 de juliol del 2016, però els detractors van demanar al setembre la mesura cautelar de la suspensió perquè hi havia canvis substancials en el projecte, que arrenca el 2000, i l’avaluació ambiental havia caducat. “El jutge ha valorat que hi ha moltes coses del projecte que no estan ben fetes. És una gran decisió perquè temíem que arribés abans el judici [sobre l’allargament] abans de la decisió sobre la mesura cautelar”, explica Joan Mora, d’Aturem la C-32.

Podeu descarregar-vos el document sencer amb la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fent clic a sobre del següent enllaç: Suspensió cautelar de les obres de la C-32


Recurs de l’Ajuntament

La interlocutòria no obliga a costes i dóna a les parts cinc dies per presentar recurs. D’acord amb la Generalitat, el regidor de coordinació de l’obra de govern de Lloret, Jordi Sais (CiU), confirma que el consistori presentarà recurs de reposició. “La resolució judicial és restrictiva quant a les ponències ambientals. Segons la valoració de la Generalitat, els traçats no s’han modificat.”

LA FRASE

“[…] El projecte es podria haver aprovat sense avaluació ambiental, però seria nul de ple dret”. Fragment de la resolució judicial del TSJC

Estudis que no es corresponen als projectes

La magistrada del TSJC deixa clar que la resolució és independent del que “es resolgui en sentència definitiva”, però afirma que els projectes sobre l’allargament no es corresponen amb les declaracions d’impacte ambiental (DIA). “El projecte de traçat aprovat per la resolució que és objecte d’aquest recurs, el 18 de juliol de 2016, tampoc no es va sotmetre a avaluació ambiental, ja que per acord del 9 de desembre de 2014 es va reconèixer un altre cop la vigència de la declaració d’impacte ambiental del 24 de març de 2000. [La declaració] es va elaborar respecte a les solucions de l’estudi informatiu d’aquell any [el 2000] i eren diferents de la solució del projecte constructiu del 2008 i del projecte de traçat del 2016”, sosté la magistrada, textualment.

La resolució judicial admet que l’obra afecta paratges naturals, com ara “el Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya Rosa de Blanes”, indica. La interlocutòria deixa clar que s’ha constatat que encara no hi ha hagut l’inici efectiu de les obres.

* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 22 de juliol de 2017.

El TSJC estudia si suspèn les obres de la C-32 a Lloret

  • Els opositors a l’autopista consideren que el tribunal veu fonament en la denúncia de “projecte irregular”
  • El govern i els ajuntaments de Blanes, Lloret i Tordera poden presentar al·legacions

JORDI FERRER – LLORET DE MAR/BARCELONA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estudia la suspensió de les obres de la C-32 a Lloret de Mar. El tribunal ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu de la plataforma Aturem la C-32, contrària a l’allargament de l’autopista. La Generalitat i els ajuntaments de Blanes, Lloret de Mar i Tordera poden presentar al·legacions a la resolució del TSJC.

Una imatge d'integrants d'Aturem la C-32 als jutjats de Blanes, al setembre del 2016 Foto: JOAN SABATER

Pel portaveu d’Aturem la C-32, Jordi Palaudelmàs, el TSJC ha obert una peça separada sobre el fons del recurs –l’allargament de la infraestructura– per decidir si atura les obres com a mesura cautelar. “El que no voldríem és que comencin les obres i no s’hagi dictaminat si el projecte és il·legal”, assenyala Palaudelmàs.

A banda del que decideixi el jutge sobre la mesura cautelar, Aturem la C-32 manté que el projecte té irregularitats. El litigi judicial podria continuar, doncs, encara que el TSJC no paralitzi els treballs. Que el TSJC hagi admès el recurs vol dir, però, que la denúncia que han presentat “té fonament”, diu Palaudelmàs. La Generalitat ha posat a licitació els treballs de l’allargament de l’autopista; s’hi podien presentar ofertes fins al 23 de gener. El contenciós va ser presentat el setembre del 2016 i el van signar, entre altres, SOS Lloret, Amics de Tossa, Federació Ecologistes de Catalunya, Salvem Pinya de Rosa, S’Agulla, Preservem el Maresme, Associació Naturalistes de Girona, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (Iaeden), l’associació de veïns Banyeres-Solimar-Nou Premià, Iniciativa per Catalunya (ICV), la Candidatura d’Unitat Popular (la CUP), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Joves d’Esquerra Verda i Fortaco SA-Hotel Acapulco.

LA DATA

07.09.16 va ser el dia que una quinzena d’entitats i partits (i un hotel) van presentar un recurs al TSJC contra la C-32.

La Generalitat, deu dies; els consistoris, nou

La resolució del TSJC dona deu dies a la Generalitat i nou als ajuntaments de Lloret, Blanes i Tordera perquè presentin al·legacions. A més, Territori i Sostenibilitat té vint dies per aportar l’expedient administratiu impugnat. La Generalitat va aprovar el projecte en el tram Tordera-Blanes-Lloret al juliol. La previsió és que les obres durin 26 mesos i costin 52 milions (sense IVA) –Abertis assumeix el pagament–. Els treballs començaran a Tordera, a la GI-600, on s’acaba la C-32, a tocar de la carretera de Blanes.

* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 1 de febrer de 2017.

Volen que el jutge suspengui l’inici de l’allargament de la C-32 a Lloret

  • Els contraris a allargar l’autopista diuen que el projecte inclou canvis de pes i no té vigent la declaració ambiental

JORDI FERRER – BLANES/BARCELONA

Una quinzena d’entitats i partits polítics (i un hotel de Lloret), aplegats sota el paraigua de la Plataforma Aturem la C-32, han presentat un recurs al jutjat contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l’inici de l’allargament de l’autopista. La Generalitat va aprovar fa dos mesos el projecte de manera definitiva, però el recurs demana “la mesura cautelar de la suspensió de l’executivitat” [que les obres no comencin].

Opositors a l'allargament de la C-32, ahir davant dels Jutjats de Blanes. Foto: JOAN SABATER

El recurs presentat per Aturem la C-32 és contra l’aprovació definitiva del projecte, que incorpora variacions “substancials” respecte del pla inicial del 2000, i contra la vigència de la declaració d’impacte ambiental (DIA), que la plataforma considera que ha caducat. Als opositors del projecte els defensa Salvador Milà, advocat i exconseller de Medi Ambient d’ICV.

Milà va explicar ahir que el projecte de la infraestructura en el tram Tordera-Blanes-Lloret ha experiment “canvis significatius” que obliguen a actualitzar l’esmentada DIA. “Per exemple, allà on havia d’anar un túnel, hi va una trinxera. Es fa valer un projecte del 2000 i les validacions ambientals del 2001 i del 2002. Això ja ha caducat.”

En el recurs es recorda, entre altres coses, que del 2000 al 2016 s’han fet variacions rellevants en longitud, amplada i itinerari del ramal. Per exemple, un túnel de 450 metres als Tres Turons s’ha convertit en un fals túnel de 160. Alguns terraplens són ara de 23 metres quan l’estudi del 2000 exposava que eren de 17.

“Danys irreversibles”

El recurs denuncia que allargar la C-32 és un cas d’agressió mediambiental. Exposa que afecta el paratge de Pinya de Rosa de Blanes, que és paratge natural d’interès nacional (PNIN), i elements del patrimoni cultural dels municipis afectats, com ara el Santuari del Vilar de Blanes o el monument de l’Àngel i l’Ermita de les Alegries de Lloret.

El recurs exposa que suspendre les obres no causaria una “pertorbació greu” als interessos generals o de tercers. A més, el text recorda que la C-32 té una sortida a Blanes i fa innecessari, segons els opositors, el projecte. “La C-32 té una sortida a Blanes que “funciona perfectament, malgrat que en dates de vacances d’estiu, festivitats i ponts es generin retards puntuals per raó de l’acumulació de trànsit en un breu període de temps.”

El contingut del recurs és molt diferent del càlcul de la Generalitat. El 6 de març del 2015, quan es va aprovar el projecte, el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va explicar la necessitat de l’obra dient que hi hauria uns 9.600 vehicles diaris que circularien en aquest ramal de la C-32. Segons va dir Vila, la connexió entre els dos municipis seria de només cinc minuts.

Sis quilòmetres i mig

El ramal de la C-32 és de 6,5 quilòmetres de longitud i costa 58,6 milions, que paga la concessionària Abertis, segons un acord amb la Generalitat. L’allargament es farà pel model de tres carrils (2+1) i alterna dos carrils de circulació (de pujada) amb un sol en sentit contrari (de baixada). Les obres havien de començar el setembre del 2015.

LA FRASE

Hi ha canvis significatius en el projecte del 2000 i l’avaluació ambiental ha caducat.
Salvador Milà, ADVOCAT I EXCONSELLER

LA XIFRA

160 metres de longitud fa el fals túnel que substitueix el túnel dels Tres Turons de 450 metres, projectat inicialment.

LA DATA

18.07.16 és el dia que el govern va aprovar, definitivament, el ramal de la C-32 Blanes-Lloret (tram Tordera-Blanes-Lloret).

Un hotel de Lloret, “part interessada i afectada”

El contenciós va ser presentat dimecres passat a Barcelona, al TSJC, però el contingut es va fer públic ahir. Els signants del recurs són: SOS Lloret, Amics de Tossa, Federació Ecologistes de Catalunya, Salvem Pinya de Rosa, S’Agulla, Preservem El Maresme, Associació Naturalistes de Girona, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (Iaeden), l’associació Astrum Lloret (Amants de l’Astronomia), l’associació de veïns Banyeres-Solimar-Nou Premià, Iniciativa per Catalunya (ICV), la Candidatura d’Unitat Popular (la CUP), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Joves d’Esquerra Verda i l’entitat mercantil Fortaco SA-Hotel Acapulco.

Totes les entitats es presenten com a ens sense ànim de lucre, excepte aquest últim establiment hoteler de Lloret de Mar, que es considera “part interessada i afectada”. Segons indiquen responsables de la Plataforma Aturem la C-32, hi ha altres hotelers disconformes amb el perllongament de l’autopista, però que no han fet el pas de subscriure el contingut del recurs, que demana la suspensió de les obres.

* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 14 de setembre de 2016.

Només el 14.41% de vehicles es veurien afavorits pel projecte d’allargament de la C-32

COMUNICAT DE PREMSA

La negativa de la Generalitat a aplicar una moratòria, tot i la petició popular de la zona afectada, i el rebuig que suscita el projecte, obliga la Plataforma Aturem la C-32 a fer públics els resultats que s’han obtingut, fins ara, en l’estudi de mobilitat encarregat entre la C-32 i Lloret de Mar. La Plataforma entén que aquestes dades s’han de complementar amb les que s’obtinguin en altres moments de l’any i que aquesta fenia hauria d’anar a càrrec de l’administració.

L’estudi de mobilitat encarregat per la Plataforma Aturem la C-32 conclou que només un 14,41% dels cotxes que accedeixen a Lloret de Mar procedents de la Gi-600 i la Gi-682 són potencials usuaris del tram d’ampliació projectat de la C-32.

Aquesta és una de les conclusions de l’estudi realitzat aquest passat agost, un dels moments amb més problemes de circulació i mobilitat entre Blanes i Lloret. Un estudi encarregat per Aturem la C- 32 i que s’ha basat en una metodologia d’enregistrament i anàlisi de vehicles en continuo. Un sistema rigorós i objectiu que permet doblar la quantitat de dades en la meitat de temps que els habituals estudis de mobilitat que encarrega l’administració a través d’enquestes parcials.

Utilitzant els valors de les intensitats mitjanes diàries (IMD), el volum estimat de trànsit de les carreteres Gi-600 i Gi-682 és de 62.439 un dia d’agost, i l’estudi conclou que només 1 de cada 7 d’aquests vehicles podria estar afavorit per la construcció del ramal de la C-32 Blanes – Lloret de Mar.

La Plataforma Aturem la C-32 considera que els resultats d’aquest estudi mostren que el projecte d’allargament de la C-32 no resoldrà els problemes de mobilitat de la zona i justifica de manera contundent l’aturada del projecte i l’estudi de les alternatives: el desdoblament de la carretera Blanes-Lloret i la construcció de les rondes de circumval•lació d’ambdós municipis.

Podeu descarregar-vos l’estudi de mobilitat fent clic a sobre del següent enllaç:
Estudi de mobilitat entre la C-32 i Lloret de Mar

Un article molt encertat sobre la futura arribada de l’autopista fins a Lloret

L’autopista Blanes-Lloret: l’enèsima errada

“…apel·lant al sentit comú, quan tenim una carretera d’un carril per banda (1+1) i aquesta es col·lapsa, en comptes de construir una nova carretera havent d’obrir un nou corredor, li afegim 1 carril més per banda a aquesta carretera, doblant la seva capacitat.”

Si en els últims anys s’han fet simposis, tesis, conferències, estudis, exposicions i fins i tot llibres de la destrossa del front litoral de la Costa Brava, sobresaturat, sobreexplotat i reconeguda errada per part de tots els Ajuntaments, d’aquí uns anys estudiarem la fragmentació i excés de corredors a pocs quilòmetres de la costa. I és que la manca de planificació o de seny en alguns estaments de les nostres institucions estan fent verdaders estralls al territori.

I diran… “apaa, ecologista anti-tot!”, Doncs intentaré demostrar que l’autopista Blanes-Lloret és del tot inútil i no serveix ni al territori ni respon a cap interès que no sigui els de ACESA-Abertis, i no ho faré des del punt de vista ambiental i ecologista, ja exposat moltes vegades, sinó des del punt de vista tècnic i de criteris de mobilitat i economia.

La necessitat de millorar les connexions Blanes-Lloret són innegables: quilòmetres de cues a la C-32 per entrar a Blanes, quilòmetres de cues entre Blanes i Lloret gairebé cròniques, un bus interurbà Blanes-Lloret que triga uns temps desorbitats en fer el seu trajecte… per tant, d’anti-tot, res. El debat està en el COM millorem aquestes comunicacions. Però anem a analitzar la problemàtica:

El problema principal és el col·lapse crònic entre Blanes i Lloret, que només té una via de comunicació, la Gi-682, d’un carril per sentit, i amb un IMD (Intensitat Mitjana Diària) de 30.000 vehicles al dia (2000 més que la NII al maresme!), dels quals el 80% del trànsit és d’intercanvi Blanes-Lloret, i només un 20% passant (venen de més lluny de Blanes, o van més lluny de Lloret de Mar). I aquí és on venen les propostes per solucionar-lo.

Un plantejament ràpid i propi d’enginyer de despatx a 70 km del territori a intervindre, faria la proposta actualment plantejada: el projecte que en pocs mesos començarà a construir-se ampliarà l’autopista C-32 que actualment arriba fins a la Gi-600 (Blanes-Tordera), fins a la carretera C-63 (Lloret-Vidreres), amb una connexió a Lloret-Papalús (a la terminal Pujo i Pujol), amb una longitud de 7 km i amb un cost de 100 M d’euros.

Però, no hem dit que el 80% del trànsit és Blanes-Lloret? Pregunta a tots els blanencs i lloretencs: De veritat amb aquesta autopista, fareu quasi 4 km en direcció Vidreres, fareu 7 quilòmetres d’autopista fins la Gi-600, i baixareu 4 km més fins a Blanes, és a dir, fent quasi 15 km per anar de Blanes a Lloret, o continuareu agafant la Gi-682 fent els 6,6 km de distància, és a dir, menys de la meitat de quilòmetres que agafant la autopista?

Per tant, només aquest 20% de trànsit passant aniria a buscar la nova autopista (vull recordar de 100 M d’€!), per tant, la IMD de la nostra carretera de sempre quedaria en 24.000 vehicles/dia, és a dir, igualment col·lapsada.

I sinó és l’autopista, què? És fals que no hi hagi alternativa. Aquesta es basa en un principi bàsic per a tot tècnic. Si una secció és massa petita per absorbir prou intensitat, o amplies la velocitat (cosa que aquí no es pot fer), o amplies la secció! Què vol dir? Que apel·lant al sentit comú, quan tenim una carretera d’un carril per banda (1+1) i aquesta es col·lapsa, en comptes de construir una nova carretera havent d’obrir un nou corredor, li afegim 1 carril més per banda a aquesta carretera, doblant la seva capacitat.

Desdoblament GI-682 Blanes-LloretCliqueu per ampliar la imatge

 Infografia de l’alternativa, consistent en desdoblar la Gi-682 afegint un carril per banda (la imatge contempla el futur tren-tramvia entre Blanes i Lloret).

Amb aquest desdoblament de la Gi-682, la capacitat de la via es desdoblaria, fent que la IMD es dividís entre dos, passant a 15.000 i 15.000 vehicles/dia per carril, és a dir, pacificant en gran mesura el trànsit i solucionant molt més eficientment (i molt més econòmicament) el problema.

I si encara no l’he aconseguit convèncer, apel·laré al sentiment culé, i és que cada cop que agafi aquesta autopista, li estarà pagant al senyor propietari d’ACESA-Abertis, és a dir, el nostre estimat Florentino Pérez. És a dir, si no vol pagar els propers fixatges del Real Madrid, sigui intel·ligent, i digui NO a l’enèsima animalada a la Costa Brava, i més, si hi ha una alternativa.

Traçat autopista C-32Cliqueu per ampliar la imatge

NOTA: I fixi’s vostè, que no he parlat ni del TRAMVIA Blanes-Lloret, una altre alternativa i complementària a aquesta ja més que exposada per la meva part, a la que un altre dia hi tornaré…

* Article publicat al blog victor-catalan.blogspot.com.

Vídeo de la participació de SOS Lloret al programa Banda ampla de Tv3

Aquest dijous 14 d’abril, el programa de Tv3 “Banda ampla” va tractar el tema de les consultes sobiranistes i la participació ciutadana. I per debatre sobre participació ciutadana, el programa va convidar a dos membres de SOS Lloret per parlar del projecte de la carretera que ha de passar per Sant Pere del Bosc, l’Àngel i les Alegries i que connectarà amb l’autopista C-32.

Un projecte viari que és tot el contrari a un projecte participatiu i que s’ha elaborat i planificat totalment a esquenes de la societat civil i sense tenir en compte, en cap moment, la seva opinió.

També podeu veure el vídeo del programa sencer al següent enllaç de Tv3

Comunicat conjunt de les entitats de l’Alt Maresme i la Selva

ORCHIS, NATURALISTES DE LA BAIXA TORDERA, PINYA DE ROSA, SOS LLORET, XATRAC I S’AGULLA S’UNEIXEN PER DENUNCIAR DIFERENTS IRREGULARITATS MEDIAMBIENTALS I URBANÍSTIQUES.

Reunits l’1 de Setembre, els membres de les entitats mediambientals i de defensa del territori de l’Alt Maresme i la Selva: Orchis, Naturalistes de la Baixa Tordera, Pinya de Rosa, SOS Lloret, Xatrac i S’Agulla, acordem denunciar públicament que, determinades actuacions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i de la seva Agència Catalana de l’Aigua (ACA), van en contra de la normativa legal vigent i, per tant, dels interessos mediambientals del territori.

La denúncia es fonamenta en les irregularitats de normes legals detectades en la zona, durant el darrer any i mig, pel que fa a l’aprovació de projectes i a la concessió de permisos per realitzar activitats com:

  • Els focs d’artifici a la zona forestal de Can Juncadella a Lloret de Mar (19 d’agost de 2010), finca inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i Xarxa Natura 2000.
  • Aprovació per part de la Comissió d’Urbanisme de Girona de la construcció d’un habitatge de luxe dins de la finca de Can Juncadella (21 de juliol de 2010), en contra del que disposa la Llei per al sòl no urbanitzable, en contra del Pla Urbanístic del Sistema Costaner i en contra del que disposen les normatives del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.
  • La redacció i aprovació definitiva del POUM de Lloret, així com el projecte viari de prolongació de l’autopista C-32 fins a Lloret. Projectes que han estat objecte d’innumerables escrits d’al·legacions i de recursos presentats per SOS Lloret durant els darrers anys.
  • Els treballs forestals a Pinya de Rosa (durant els estius del 2009 i 2010), Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN).
  • Les obres de la canonada de connexió de la dessaladora de Blanes amb la potabilitzadora de Cardedeu per la llera del riu La Tordera, sense el requeriment d’obligat compliment de disposar de Pla de restabliment de la zona afectada per espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000.
  • La transformació de l’Estany de la Júlia de Tordera, PEIN dels Estanys de Tordera i Xarxa Natura 2000.
  • El manteniment dels antics pous de captació, actualment en desús, de la dessaladora de Blanes, situats en la Zona de Domini Públic Marítim-Terrestre (ZMT) de la desembocadura del riu La Tordera, amb les repercussions que això implica respecte l’erosió del Delta de La Tordera i la platja de S’Abanell de Blanes.

Aquestes actuacions tenen el vist-i-plau dels corresponents Departaments de la Generalitat de Catalunya, i no compleixen amb la normativa existent referent a: prevenció d’incendis, construcció d’habitatges, treballs forestals, plans de reforestació o de restauració de la zona afectada en espais naturals protegits. Espais que per altra banda, han estat protegits per la legislació desenvolupada per la pròpia Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, les entitats signants, també es mostren molt indignades i preocupades pel seguit d’esdeveniments succeïts a Can Juncadella i, en general, a tota la franja de servitud pública de la línia costanera per les constants actuacions en contra de la Llei de Costes, que constitueixen de forma molt clara una greu infracció d’aquesta Llei. Les entitats signants desitgen fer constar la passivitat extrema amb la que l’administració competent, en aquest cas l’Estat Espanyol, es comporta davant d’actuacions que van en contra del Patrimoni Públic que tant ha costat protegir.

Per aquest motiu, com a entitats mediambientals i de defensa del territori, ens veiem amb l’obligació moral de denunciar que, càrrecs del DMAH i del DPTOP no estan fent la seva feina correctament, ja sigui per negligència, desídia, manca d’assessorament, incompetència o altres raons encara pitjors.

Les actuacions objecte de denúncia no només van en contra de la normativa, sinó que estan afectant greument els espais naturals protegits esmentats, i la imatge de protecció del territori que haurien de mostrar les administracions implicades.

SOS Lloret respon a les mentides de l’equip de govern

Premeu a sobre del vídeo per escoltar l’entrevista que Nova Ràdio Lloret va fer aquest passat dimarts, 13 d’abril, a un membre de SOS Lloret i a on es denuncia la falta de transparència, la manipulació i totes les mentides que s’han dit des de l’equip de govern durant aquests darrers mesos en referència a la futura carretera que ha d’unir Lloret amb l’autopista C-32 i que malmetrà de manera irrecuperable els paratges de Sant Pere del Bosc, l’Àngel i les Alegries.

No destruïm Sant Pere del Bosc, l’Àngel i les Alegries

PROU DE MENTIDES!

Avui diumenge 11 d’abril, l’Associació Ciutadana SOS Lloret ha realitzat una nova acció reivindicativa per denunciar la construcció de la nova carretera que ha d’enllaçar Lloret amb l’actual autopista C-32.

Aprofitant la marxa popular que s’organitzava per les ermites de Lloret, la qual transcorre pels paratges de les Alegries, l’Àngel i Sant Pere del Bosc −tots ells afectats per aquesta infraestructura viària­− SOS Lloret ha col·locat una sèrie de pancartes informatives perquè els més de 1.000 participants de la marxa coneguessin de primera mà per on transcorrerà aquesta carretera.

No destruïm Sant Pere del Bosc, l'Àngel i les Alegries

Amb missatges com Carretera fora de Sant Pere, No destruïm Sant Pere del Bosc, l’Àngel i les Alegries i Aquí sí es veurà la carretera, mentiders, SOS Lloret denuncia la falta de transparència i la manipulació de la informació que sobre aquest projecte manté l’actual equip de govern.

Contràriament a les opinions de l’actual consistori, des de SOS Lloret denunciem:

  • Que aquesta infraestructura viària tindrà un impacte ambiental sever sobre el territori, malmetent els espais naturals mencionats amb anterioritat, tots ells de gran valor paisatgístic i mediambiental. Cap carretera que transcorri pels paratges de Sant Pere del Bosc, l´Àngel i les Alegries pot ser classificada de respectuosa amb l’entorn.
  • Que aquests indrets són patrimoni cultural important de Lloret i un referent en l’imaginari col∙lectiu del municipi.

No destruïm Sant Pere del Bosc, l'Àngel i les Alegries

  • Que aquest no és el projecte que volen els lloretencs, tal i com reflexa l’enquesta que el propi consistori va elaborar en el marc de les jornades de participació ciutadana sobre el POUM, on només el 10,5% estava a favor d’aquest projecte i aquest traçat.
  • Que no hi ha hagut consens amb el teixit associatiu actual del poble. Un clar exemple d’aquesta actitud és la signatura del Manifest de Novembre en contra d’aquest projecte, i que va ser ignorada i menystinguda pel consistori.
  • Que l’actitud del consistori en aquests darrers anys ha estat la de la desinformació constant amb l’excusa del desconeixement del projecte, quan en realitat aquesta és una infraestructura viària amb un traçat definit des de finals dels anys 90.

No destruïm Sant Pere del Bosc, l'Àngel i les Alegries