Arxiu d'etiquetes: Lloret

El no a l’autopista guanya clarament a Blanes i Lloret

  • Van votar 3.660 persones als dos municipis, xifra que representaria, aproximadament, un 5,52% del cens.
  • A Blanes, la participació va ser del 7,28%, però el govern va evitar definir-se.

NURI FORNS – BLANES/LLORET DE MAR

Una àmplia majoria dels votants de la consulta popular sobre la prolongació de la C-32 a Blanes i Lloret van manifestar-se, ahir, en contra del projecte. Del total de 3.660 vots emesos, 2.793 persones van votar en contra de la construcció del ramal, mentre que només 849 van fer-ho a favor. A Blanes, el cens dels majors de 16 anys era de 32.825 persones, i la xifra de 2.391 persones que van acudir a votar representa el 7,28% del cens. A Lloret, van votar 1.269 persones (178 van votar sí i 1.807, no). A Lloret, no es pot calcular un percentatge perquè l’Ajuntament no va facilitar les dades del cens a la plataforma. L’alcalde, Jaume Dulsat (CDC), no va ser localitzat ahir per aquest diari.

Consulta Autopista C-32

Les dades de participació, sobretot a Blanes, van ser considerades molt positives tant per part de l’Ajuntament com per part de la plataforma, que, ahir, ja va anunciar que exigirà a la Generalitat que aturi el projecte. L’equip de govern va evitar fer valoracions. L’alcalde, Miquel Lupiáñez (PSC), va confessar que no pensava que tanta gent acudís a votar, i no va dubtar a qualificar d’èxit el procés participatiu impulsat des del consistori. Va dir, però, que la interpretació de les dades les faran en les executives dels partits respectius els propers dies (l’equip de govern té tres partits, PSC, CDC i ERC, de què els dos primers hi estan a favor i el tercer, en contra). També encarregaran a la comissió de seguiment del procés participatiu una valoració, que es portarà a ple el dia 28. També va considerar que s’ha mobilitzat l’electorat “que volia manifestar el no i el que està a favor no s’ha mobilitzat” i ho va atribuir, en part, al fet que els dos partits amb més pes en el govern van pensar “que seria desafortunat fer campanya a favor”. Lupiáñez va recordar que el procés no és vinculant, però el regidor de Participació, Albert Sanz (ERC) va dir que confia que el resultat sí que faci replantejar el projecte.

Alegria a la plataforma

Els membres de la plataforma Aturem la C-32 es mostraven molt satisfets després de la consulta. Joan Mora, portaveu a Blanes, va dir que, amb el resultat, són “més a prop de poder salvar el paisatge i acabar amb les autopistes”. També va remarcar la diferència de mitjans de què han disposat i dels que tenen “altres processos electorals”. Jordi Palaudelmàs, de la plataforma de Lloret, va demanar que la Generalitat “accepti el resultat”, i va recordar que l’anterior conseller de Territori, Santi Vila, va dir que respectaria la decisió del territori. ICV-EUiA de Lloret de Mar també va instar, ahir, la Generalitat a aturar el projecte.

LES XIFRES

3.660 persones van votar, ahir, a Blanes i Lloret de Mar en la consulta popular sobre la C-32.

LA FRASE

76,31% van votar en contra del projecte, mentre que només el 23,19% ho van fer a favor.

“M’agradaria que el resultat influís en el projecte, però, desgraciadament, crec que no serà així”. Albert Sanz. Regidor de participació (ERC)

Consulta Autopista C-32

“Una lliçó de primer ordre al govern de Lloret”

Si la xifra d’habitants de Lloret majors de 16 anys en les últimes dades disponibles de l’Idescat és de 33.418, la participació hauria estat del 3,79%. Globalment, sobre unes 66.000 persones que podien votar, la participació hauria estat del 5,52%. Jordi Palaudelmàs (de la plataforma de Lloret) no va dubtar a afirmar: “[A Lloret] no només hem guanyat, sinó que les hem organitzat, l’Ajuntament no ha tingut la decència de tirar endavant els compromisos adquirits amb els seus votants.” “Hem donat una lliçó democràtica de primer ordre a l’equip de govern”, va dir. També va destacar que com que les entitats de Lloret no van tenir accés al padró, gent que volia votar es va trobar que no podia perquè presentaven el carnet de conduir, i l’única manera que tenia la plataforma de certificar que viuen a Lloret és amb el DNI. La plataforma també va voler aprofitar per defensar el paisatge i el bosc com un actiu que pot servir per diversificar el turisme, i va dir que fins ara no s’ha sabut gestionar. La jornada de votació va transcórrer amb normalitat. Les meses en què es van concentrar més votants van ser a l’ajuntament (en el cas de Blanes) i a la plaça Pere Torrent, a Lloret.

* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 18 d’abril de 2016.

Comunicat de Premsa de SOS Lloret

L’Associació Ciutadana SOS Lloret, des de fa 12 anys, s’oposa frontalment a la prolongació de l’actual C-32 fins a Lloret de Mar presentada pel Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila.

SOS Lloret s’oposa radicalment a un traçat que malmet irreversiblement els Paratges d’El Vilar, Sant Pere del Bosc, l’Àngel i Les Alegries, Patrimoni Natural, Cultural, Arquitectònic i Paisatgístic de tots els lloretencs i blanencs del present i del futur.

Aquests paratges suposen una enorme riquesa per a la nostra població i un potencial turístic de primer ordre que aquesta infraestructura malmetria irreparablement com ja hem defensat en innombrables ocasions.

SOS Lloret creu que el projecte de prolongació de la C-32 no respon a criteris tècnics de mobilitat sinó a interessos econòmics que es volen ocultar on hi intervenen convenis per augmentar el període de concessió de la C-32 tal i com demostra l’acord de govern aparegut al Diari Oficial de la Generalitat el passat 17 de Març .

SOS Lloret denuncia que el Conseller Santi Vila faltés a la veritat quan va esgrimir la gratuïtat del projecte. A més denunciem la total falta de transparència amb la que s’està redactant el projecte sense tenir en compte en cap moment l’opinió dels ciutadans del territori tot i haver-se produït múltiples manifestacions d’oposició al traçat esmentat. Cal esmentar en aquest sentit el Manifest de Novembre de 2009 on 13 associacions de Lloret s’oposen al traçat en què es treballa per l’actual projecte.

SOS LloretCliqueu per ampliar la imatge

SOS Lloret vol fer una crida a la ciutadania i als partits polítics municipals per fer una pinya en defensa dels drets de la nostra ciutadania a participar i decidir sobre el projecte de més gran envergadura que s’hagi projectat a Lloret i rodalies. Fem una crida a debatre sobre alternatives més sostenibles econòmicament i ambientalment com el desdoblament de l’actual Carretera Blanes-Lloret (GI-682) que la pròpia Generalitat ha promogut Estudi Informatiu, o la Ronda Nord aprovada en el seu dia per l’Ajuntament de Lloret,  i que donarien solució al problema de mobilitat existent en determinats períodes de l’any.

En aquest sentit fem la següent crida:

  • Per una part convidem a totes les entitats i associacions de Lloret, Blanes, Tordera, Maresme i rodalies a assistir el proper Dijous 26 de Març a les 19.30h a la Casa de la Cultura de Lloret per redactar un Manifest comú contra el projecte de prolongació i a treballar per dissenyar diverses mobilitzacions i actes de protesta.
  • Per altra part volem fer una crida a la reflexió dels partits polítics municipals. Els emplacem a decidir lliurement quin és el seu posicionament en el Lloret de l’any 2015 i no ser esclaus del posicionament que històricament hagin pres els equips polítics anteriors de cada un dels partits. Convidem als partits polítics a exposar el seu posicionament en un acte públic monogràfic sobre el perllongament al Teatre Municipal degut a què el gran interès de la ciutadania ho reclama.
  • Emplacem als partits polítics representats al consistori a demanar una Moratòria urgent a la Generalitat per permetre el Debat Social abans d’imposar cap projecte de prolongació.

Notícia de Tv3 sobre la prolongació de la C-32 i la protesta de SOS Lloret

Vídeo emès a Tv3, aquest passat 6 de març, amb imatges de la presentació del projecte de prolongació de l’autopista C-32 de Blanes a Lloret i de la protesta de SOS Lloret.

No us perdeu les declaracions d’alguns representants polítics, com ara l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, que fa servir el seu “olfacte” per garantir l’èxit d’aquesta infraestructura. Sense comentaris…

La polèmica finca de Can Juncadella al “30 minuts” de TV3

“És el cas més polèmic relacionat amb l’arribada a la costa de ciutadans de les ex repúbliques soviètiques”.

Declaracions com aquestes es poden escoltar al programa “30 minuts” de TV3, que es va emetre ahir diumenge 26 d’octubre, i on es va parlar de la polèmica finca de Can Juncadella a Lloret de Mar dins del reportatge “Catalunya a la russa”, amb imatges inèdites de les obres que s’estan realitzant a l’interior de la finca.

També podeu veure el vídeo del reportatge sencer al següent enllaç de TV3

Comunicat de premsa sobre la querella criminal presentada per Can Juncadella

El Jutjat d’instrucció de Girona admet a tràmit la querella interposada per SOS Lloret contra membres de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i cita a declarar com a imputats el seu Cap d’Urbanisme i la seva secretària per la seva intervenció en la autorització del projecte de construcció d’un xalet de luxe a Can Juncadella (Lloret de Mar).

La finca de Can Juncadella es troba integrada al PEIN Massís de Cadiretes, en un sòl no urbanitzable d’especial protecció de la Xarxa Natura 2000 reconegut com a Lloc d’interès Comunitari, així com protegit també pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

SOS Lloret, juntament amb altres entitats ambientals i ecologistes del territori, ha vetllat històricament per la conservació d’aquest entorn denunciant i frenant, quan ha estat possible, la forta pressió urbanística en aquest sector del litoral.

Així cal recordar que, previ a la definitiva protecció del paratge de Can Juncadella, les entitats ecologistes varen aconseguir aturar en el mateix entorn la urbanització Guiomar-Cala Morisca de 100 habitatges quins terrenys urbanitzables on es preveia instal·lar varen ser desclassificats passant a ser sòl no urbanitzable d’interès paisatgístic.

No obstant, la catalogació ambiental i el reconeixement legal dels valors naturals, paisatgístics i de connectivitat amb que actualment compta l’espai, la pressió urbanística sobre el mateix ha continuat, i la Comissió d’Urbanisme va autoritzar el 21 de juliol de 2010 el projecte d’edificació d’un xalet de luxe per a ús dels convidats a la finca.

Concretament s’ha autoritzat l’enderroc d’una petita casa de masovers catalogada i d’un galliner en runes de 500m2 i l’aprofitament de tota la seva superfície en planta com a sostre edificable per a la construcció d’una nova residència estacional de 3200m2 amb pàrquing interior per a 15 cotxes, discoteca, sala de cinema, jacuzzi, saunes, gimnàs, saló de té, 13 dormitoris i 25 banys entre d’altres.

I tot això, malgrat acumular-se sobre la taula de la Comissió els tres informes desfavorables dels Serveis Territorials de Medi Ambient de 13 de març de 2008, 23 de juny de 2009 i de 9 de juliol de 2010, certificant la contrarietat del projecte a les directrius que regeixen l’espai natural i ressaltant l’absència de vinculació del mateix respecte les activitats permeses a l’entorn on s’ubica (agrícoles, forestals o ramaderes), condició imprescindible per a poder autoritzar qualsevol construcció en sòl especialment protegit.

SOS Lloret va denunciar aquests fets davant la Fiscalia de Medi Ambient, que va promoure l’obertura d’un procés judicial contra els arquitectes de l’Ajuntament i la Comissió d’Urbanisme. Instrucció penal que va ser finalment arxivada al considerar el Jutge d’Instrucció que els imputats no tenien poder d’influència efectiva sobre la “decisión de autorizar la construcción de un complejo residencial de lujo” tot apuntant que aquesta decisió requeia sobre altres membres de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

Paral·lelament, la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va adoptar per unanimitat el 8 d’abril de 2013 la resolució 36/X per la que instava al Govern a “iniciar els tràmits necessaris per aturar de manera immediata les obres d’edificació de la finca i prendre les mesures oportunes per tal de que es revisi i revoqui, si s’escau, el procés d’autorització favorable concedit per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona”.

El contingut d’aquesta resolució va ser negligit a efectes pràctics atès que les obres continuen i que, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona a qui s’adreçava la resolució, va al·legar que no li corresponia la revisió del projecte ja que “els informes s’emeten d’acord amb motius tècnics urbanístics i no per criteris d’oportunitat” derivant la responsabilitat sobre la revisió instada a l’Ajuntament de Lloret de Mar.

Amb aquests antecedents, l’absència d’assumpció de responsabilitats i la negativa a garantir la protecció deguda a l’espai, SOS Lloret va decidir el 30 de juliol de 2013 sol·licitar per escrit a l’Ajuntament de Lloret de Mar la revisió i conseqüent declaració de nul·litat de Ple Dret de la Llicència d’obres atorgada al projecte de xalet de luxe, sol·licitud que encara no ha estat resposta.

I així mateix va procedir a presentar una querella criminal contra els responsables de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona que, incomplint la seva tasca de garants de la submissió de la gestió urbanística a les determinacions de la legislació ambiental, varen permetre, amb el seu vot favorable, l’edificació d’un xalet de luxe per a convidats de més de 3.000m2 de superfície malgrat els reiterats informes desfavorables del Departament de Medi Ambient.

Considerem imprescindible que els òrgans administratius encarregats de garantir la subjecció a Dret de la gestió urbanística funcionin correctament i es responsabilitzin de les seves decisions.

En aquest sentit cal recordar que han estat reiterats els advertiments fets per les entitats ambientals i ecologistes de Girona del funcionament irregular de la Comissió Territorial d’Urbanisme, tal com mostren les múltiples sentències anul·lant les autoritzacions atorgades a rellevants projectes, sense que dita anul·lació i fefaent demostració de funcionament irregular comportés mai la depuració de responsabilitats.

Ans el contrari, sovint s’ha pretès, una vegada coneguda la resolució judicial, legalitzar allò anul·lat judicialment, com mostren els casos del polígon industrial de Roses, la subestació elèctrica de Fonteta, l’abocador de Vacamorta o el recent nou Planejament Urbanístic de Palafrugell.

Cal exigir la plena responsabilització de la Comissió sobre els seus actes. Atès que, permetre que les agressions injustes al territori, certes i demostrades, quedin impunes, seria deixar sense efectes pràctics la protecció aconseguida per al nostre entorn natural i obrir les portes a perpetuar una gestió urbanística a la carta, on l’administració pública del territori resta subordinada als interessos privats.

És per això que, davant l’informe favorable al projecte de xalet de luxe en un espai PEIN, ZEPA, LIC i C-PEIN de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, tot i existir els tres informes ambientals desfavorables del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, s’ha procedit a interposar la querella que ha de permetre la investigació penal per a determinar si s’ha pogut incorre en fets constitutius de delicte contra el territori o de prevaricació urbanística.

Procediment penal que ha estat admès i que comporta la citació per a declarar com a imputats del Cap d’Urbanisme de Girona i la secretària de la Comissió d’Urbanisme de Girona.

Amb tots aquests antecedents i, sens perjudici del procés penal iniciat contra membres de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, des de SOS Lloret reclamem a l’Ajuntament de Lloret de Mar que doni resposta expressa a la sol·licitud de revisió per nul·litat de Ple Dret de la Llicència atorgada, tot fent efectiu també el contingut de la resolució votada per unanimitat de la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya i garantint el compliment més elemental de la legalitat urbanística per tal de que sigui preservat efectivament i de manera definitiva el paratge de Can Juncadella, un entorn especialment protegit vora el mar quins valors naturals, paisatgístics i connectors no estan en venda.

Novetats sobre Can Juncadella!

RODA DE PREMSA SOBRE LES NOVETATS EN EL CAS DE CAN JUNCADELLA.

Aquest proper dilluns 7 d’octubre a les 17.30h. i al Col·legi de Periodistes de Girona (Carrer Nou del Teatre 1, 2n 1a) se celebrarà una roda de premsa per informar sobre les novetats en el cas de Can Juncadella de Lloret de Mar i la querella criminal interposada.

Finca Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge

El Parlament de Catalunya aprova aturar les obres de Can Juncadella

Aquest dimecres, 20 de març, el Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta de resolució presentada en nom d’ICV-EUiA per aturar de manera immediata les obres de Can Juncadella.

L’acord, que s’ha pres per unanimitat de tots els partits polítics, recull que el Parlament insta el Govern de Catalunya a iniciar els tràmits necessaris per aturar de manera immediata les obres d’edificació de la finca i a prendre les mesures oportunes per tal que es revisi, i revoqui, si s’escau, el procés d’autorització concedit per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

També demana aplicar mesures de control més eficients en l’àmbit de les autoritzacions i tràmits administratius per a la protecció del massís de Cadiretes, en particular, i dels espais naturals protegits de Catalunya, en general, davant de possibles futures agressions i riscos ambientals i humans, sobretot en les zones més sotmeses a la pressió i interacció humanes.

Es revela el propietari de Can Juncadella!

En una comunicació enviada a la nostra associació, per part del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Blanes, aquest Jutjat assenyala com a propietari de la finca de Can Juncadella el President i Cap d’Estat de la República del Kazakhstan.

És la primera vegada que es disposa d’aquesta informació sobre la identitat del propietari d’aquesta finca.

Propietari Kazakhstan Can JundadellaCliqueu per ampliar la imatge

Aquesta documentació fa referència a l’arxiu de la denúncia que es va presentar davant d’aquest jutjat per les obres a Cala des Rajols de Can Juncadella (construcció d’una escala i abocament de terres).

Podeu llegir el document sencer fent clic a sobre del següent enllaç: Auto d’arxiu

Notícia sobre Can Juncadella al Telenotícies de Tv3

Vídeo de la notícia emesa al Telenotícies migdia, avui 26 de desembre, sobre el presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística en l’aprovació i construcció d’un xalet de luxe a la finca de Can Juncadella arran de les denúncies de SOS Lloret.

Amb intervencions, per exemple, del Fiscal coordinador provincial on hi diu textualment: “aquesta llicència, clarament, era contrària a la legislació vigent“.

Can Juncadella al diari El País

Una mansión de “interés público”

  • El fiscal ve ilegal una construcción en una zona protegida de Lloret por una empresa kazaja.
  • Imputados el arquitecto municipal y el de la Comisión de Urbanismo de Girona.
  • Las licencias fueron concedidas cuando Xavier Crespo era el alcalde.

La suntuosidad es marca de la casa para los propietarios de Can Juncadella, una finca sobre la playa de Cala Canyelles, en Lloret de Mar. Los vecinos relatan lujos como la celebración de fiestas privadas con fuegos artificiales o el desembarco de ferraris en verano para los amigos de la familia. El último atrevimiento de los dueños ha puesto en guardia al fiscal, que ve indicios de prevaricación urbanística en la licencia para edificar una mansión anexa de “invitados” con 13 suites en un espacio natural protegido.

Finca Can Juncadella

  Obras de la mansión de lujo sobre una cala de Lloret de Mar

El arquitecto municipal de Lloret y el de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona están imputados en el caso. Ambos tendrán que comparecer ante el juzgado de Blanes que instruye la causa después de que el fiscal de Medio Ambiente de Girona, Enrique Barata, haya percibido “indicios fundados de delito” en la concesión de licencias para la construcción de la mansión a Flinder Data, la sociedad que gestiona la finca y tras la que se ocultan los propietarios, una poderosa familia de las altas esferas políticas de Kazajistán. Tras una amplia investigación, Barata ha remitido al juzgado la denuncia penal que presentaron los ecologistas de SOS Lloret.

Las obras de la mansión, situada en el macizo de Cadiretes, rodeada de pinos y surcada por varios caminos que conectan la enorme finca, están muy avanzadas. La construcción constará de 13 suites, 19 baños, salón de té, bodega de licores, piscina con solárium y toda clase de comodidades. El lujo de la finca desata toda clase de especulaciones. “Hay gente que dice que ha visto a Berlusconi”, cuenta un vecino de la urbanización cercana, que no quiere dar su nombre. “Los dueños vienen solo un mes y no van nunca a Lloret”, relata el hombre, que dice que sí es frecuente verlos cenar —a él, ella y un niño— en un restaurante de la zona. La finca tiene acceso directo a la cala y cuenta también con otra edificación junto a la playa.

El problema es que las obras de la mansión están fuera de la ley, que no ampara este tipo de construcción en un Espacio de Interés Natural que forma parte de la Xarxa Natura 2000, según el fiscal. Los hechos denunciados se remontan a 2010, cuando el arquitecto de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona, primero, y el del Ayuntamiento de Lloret después, avalaron la legalidad de las obras basándose en dos artículos de la Ley de Urbanismo, el 48 y el 50. El primero se refiere a proyectos de “actuaciones específicas de interés público en suelo no urbanizable”, mientras que el artículo 50 de la ley (luego reformada) se aplica a la reconstrucción o rehabilitación de masías. El fiscal considera, en el primer caso, que no hay base para defender el “interés público” de las obras. Tampoco es aplicable el segundo artículo, aunque en la finca había un gallinero y una casa de campo antigua, ya que los propietarios derrumbaron esas edificaciones para hacer obras en un espacio distinto, sin que haya ninguna intención de preservación.

Fueron ambos informes favorables los que ampararon al director de la Comisión Territorial de Urbanismo y a la Junta de Gobierno Local de Lloret —presidida por el entonces alcalde, Xavier Crespo— para otorgar los permisos, a pesar de que había tres informes previos desfavorables del Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat en relación al mismo proyecto, que recalcaban que en ese lugar solo se puede construir para usos agrícolas, forestales y ganaderos. El fiscal quiere que declaren los técnicos de la Generalitat, así como la arquitecta del Ayuntamiento de Lloret que informó de la ilegalidad de las obras —en contra del criterio de su sucesor— y los mossos que han realizado la investigación, a los que los guardaespaldas que custodian la propiedad negaron la entrada a la finca.

La Unidad Central de Delitos Urbanísticos y Contra el Medio Ambiente de los Mossos d’Esquadra, que investigó el caso, pidió además la imputación de Xavier Crespo, de los miembros de la Junta de Gobierno Local de Lloret y de los responsables de Urbanismo, algo que el fiscal no ha considerado pertinente con los indicios recogidos hasta ahora. Los ecologistas denuncian las “numerosas irregularidades” que se han cometido en la finca y la “dejadez de las Administraciones responsables” a la hora de ponerles freno. El juez deberá decidir si las obras de Can Juncadella son legales o si las Administraciones forzaron con exceso la ley a sabiendas de que se estaba incumpliendo la normativa para favorecer a los propietarios.

* Notícia publicada al diari El País. 16 de desembre de 2012.