L’ecologisme s’agrupa per defensar la Costa Brava

  • Divuit entitats formen a Pals la plataforma SOS Costa Brava i subscriuen un manifest contra la revifada de projectes urbanístics que agredeixen el territori costaner nord

JOAN PUNTÍ – PALS

La plataforma SOS Costa Brava es va constituir ahir al matí a l’equipament cultural de Ca la Pruna, a Pals, on les divuit entitats ecologistes i de defensa del territori que la integren van subscriure un manifest que té com a objectiu denunciar la revifada de plans i projectes urbanístics que afecten els 22 municipis de la Costa Brava, des de Portbou fins a Blanes.

Només en l’últim mes, els principals promotors del moviment han inventariat projectes que podrien representar fins a 2.250 cases noves, quatre hotels, un camp de golf, un càmping projectat en espai protegit i la construcció d’edificacions en espais PEIN, a banda de 172 amarradors esportius nous i l’allargament de la C-32. “I només tenen a veure amb 9 dels 22 pobles de la Costa Brava”, feia notar Sergi Nuss, portaveu de la plataforma SOS Costa Brava, que subratllava que la recerca continua: “No sabem què més hi ha en el planejament urbanístic vigent dels tretze municipis restants i què poden significar altres plans i projectes urbanístics de gran impacte.”

Nuss assegura que es viu un ressorgiment de projectes a causa de l’aflorament de capital estranger disposat a invertir, que “sovint és de fons dubtosos i que necessita ser col·locat”. “Troben oportunitats a la Costa Brava, i no només perquè és un lloc potent en clau turística, sinó perquè tenim unes administracions que consideren vàlids planejaments franquistes i de principis de la democràcia.”

El portaveu de la plataforma SOS Costa Brava recorda que, al seu parer, han servit de ben poc els dos debats Costa Brava, els plans directors urbanístics del sistema costaner, la carta de Tossa, el pla territorial de les comarques gironines i els catàlegs del paisatge.

Buscaran complicitats arreu. A hores d’ara, assenyala Nuss, les seccions locals d’alguns partits polítics ja els han donat suport. “Estan d’acord amb nosaltres perquè afecta el seu tram de costa. Volem que la nostra reivindicació arribi a tots els partits de l’àmbit català i que suposi una mobilització dels estaments polítics de la Generalitat”, manifesta.

Marta Ball-llosera, de la Iaeden-Salvem l’Empordà, activista bregada en mil batalles, assumia la necessitat que la seva entitat tingués una funció molt activa dins de la plataforma: “Entitats grosses com la nostra tenen l’obligació d’agrupar forces per lluitar contra aberracions urbanístiques com les que ens afecten.” Pensa que és “el moment oportú per fer-ho”, perquè per a alguns s’ha acabat la crisi, però també perquè cal reclamar ara a la Generalitat que “apliqui mesures cautelars de manera immediata, és a dir, que suspengui llicències per poder replantejar quin és el model urbanístic de la Costa Brava”.

Ball-llosera és partidària de reclamar a les institucions un replantejament d’enfocaments. “En molts d’aquests casos, tenim possibilitats de lluitar jurídicament, amb accions socials en paral·lel, per demanar que tot això s’aturi una vegada per totes”, defensa Ball-llosera.

A banda de mobilització i judicialització, l’activista empordanesa és partidària d’insistir en la divulgació de la problemàtica. S’ha activat el lloc web SOS Costa Brava, en què s’informarà de totes les accions que es vagin fent. Les entitats presents en l’acte es van reunir per consensuar les accions més immediates després de l’acte de presentació, que tenia un caràcter més informatiu.

LES XIFRES

9 municipis dels 22 de la Costa Brava són objecte d’agressions urbanístiques, segons la primera recerca de la plataforma.
2.250 cases podrien construir-se al territori si es portessin a terme els projectes urbanístics detectats fins ara.

Els set primers casos plantejats

La lluita de la plataforma SOS Costa Brava se centra inicialment en set casos. De nord a sud: Cap Ras, Súper Fener i Roses 2, a Llançà, on volen construir 200 habitatges i 40 més en sòl forestal; el pla parcial de Rodors i Roca Blanca, a Pals, on volen desenvolupar un miler d’habitatges als paratges dels Jonquers, Puig Pedrós, Interpals, Rodors i Pals Mar; la urbanització d’Aiguafreda, a Begur, on intenten aixecar 265 habitatges nous i tres hotels en 70 hectàrees de terreny forestal; els jardins de Cap Roig, a Palafrugell, on es preveu la construcció de 1.550 m² de sostre i quatre nous volums edificables en sòl no urbanitzable de protecció especial al Castell-Cap Roig; la pineda d’en Gori, a Palamós, on es construeixen tres edificis per fer 72 apartaments de luxe a primera línia de mar; la urbanització de la cala Morisca, a Tossa, on han recuperat el pla parcial del 1990, que preveia executar 80 parcel·les que afecten aquesta cala, i l’allargament de la C-32, per al qual van iniciar la tramitació, que ara està suspesa cautelarment per decisió judicial.

Un manifest amb onze demandes dirigides a les administracions

En el manifest que es pot trobar al lloc web SOS Costa Brava s’exposen fins a onze reivindicacions que es reclamen a diverses administracions. L’advocat Eduard de Ribot considera que el més immediat és demanar a totes les administracions públiques un canvi de política amb relació a la Costa Brava, tant d’ordenació del territori com d’urbanisme. Abans de la via judicial, per ell, cal recórrer a l’administrativa. La primera mesura és modificar els planejaments de tota la Costa Brava per desclassificar aquells terrenys que són sòl urbanitzable i també sòl urbà no consolidat i que encara no s’ha executat. “Ens estem trobant ara una allau de projectes que revifen antigues promocions que havien estat aturades en els últims 20 o 30 anys.”

De Ribot explica que demanen als ajuntaments que constitueixin els fons de reserva per adquirir i preservar el territori, tal com preveu la llei d’urbanisme. Entre les demandes del manifest, s’exigeix a la Generalitat un pla director del sistema costaner que aturi el desenvolupament dels sòls urbanitzables. “Aquesta seria una bona mesura d’ordenació del territori.” També es reclama que s’executin “d’una vegada” tots els camins de ronda: “No s’entén que el 1920, amb la primera urbanització al S’Agaró vell, es fes un camí de ronda espectacular i que ara, gairebé 100 anys després, encara s’urbanitzi sense fer els camins de ronda.”

Així mateix, De Ribot fa diverses demandes a Costes de l’Estat. “Que es revisin les zones maritimoterrestres i que s’executin i es delimitin dalt dels penya-segats. Exigim que aquestes servituds es marquin sense tenir en compte aquells sòls urbanitzables i urbans que estaven previstos en els planejaments d’abans del 1988. Exigim al Congrés dels Diputats que modifiqui la llei de costes i que deixi sense efecte la disposició transitòria, que 30 anys després no té sentit.”

També es vol que es constitueixi un conservatori del litoral català, “seguint –diu De Ribot– el model francès del Conservatoire du Littoral”, perquè es comprin terrenys amenaçats de primera línia i els més vulnerables per tal que se’n garanteixi la conservació.

Aquests últims dies, s’ha fet pública la voluntat de la Diputació i de diversos ajuntaments de demanar que la Costa Brava sigui declarada reserva mundial de la biosfera. De Ribot va aprofitar per demanar i exigir que el projecte per demanar aquesta distinció no sigui paper mullat, sinó “un projecte ple de contingut que realment preservi la Costa Brava”.


* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 5 d’agost de 2018.

Anuncis

Votar és democràcia!

Manifest en defensa dels drets civils de la població catalana i de la celebració del Referèndum d’autodeterminació del diumenge 1 d’octubre del 2017

SOS LLORET, associació ciutadana integrada per dones i homes lliures i amb pensament crític, té com a objectius primordials la defensa del patrimoni natural i cultural del territori on vivim, és a dir, el municipi de Lloret de Mar i voltants.

Manifestem la nostra inquietud i rebuig davant la deriva autoritària i repressiva del govern i les institucions espanyoles i la violació per part d’aquestes de drets fonamentals de les persones com són el dret a decidir –un dret primordial recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans, així com la vulneració del dret a reunió, del dret a la igualtat de tracte davant la llei, del dret d’expressió o de la llibertat de premsa o d’opinió.

Manifestem també la nostra oposició absoluta a la violació que el govern espanyol ha fet de les seves pròpies lleis, lleis que ens incumbeixen a tots els ciutadans, així com la condemna més enèrgica a les actuacions desplegades per l’estat per impedir la lliure participació dels catalans i catalanes al Referèndum d’aquest 1 d’octubre.

Volem donar suport a les institucions catalanes i a la convocatòria del Referèndum, entès com a exercici lliure i democràtic d’expressió de les opinions dels ciutadans. Declarem el nostre compromís inequívoc en defensa de les llibertats democràtiques que tant d’esforç han costat d’assolir. I rebutgem qualsevol iniciativa que limiti l’autogovern i posi fre a la màxima expressió de la democràcia que és el dret a vot.

Lloret de Mar, a 30 de setembre del 2017

El TSJC suspèn l’inici de la C-32 perquè el projecte és “nul”

  • Pel jutjat, el pla no té la declaració d’impacte ambiental i els promotors no han detallat el perjudici de l’ajornament

JORDI FERRER – LLORET DE MAR/BARCELONA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ajornat l’inici de l’allargament de l’autopista C-32 fins a Lloret de Mar. El TSJC ha atès la demanda de la Plataforma Aturem la C-32 perquè, entre altres raons, el projecte “no té cap avaluació ambiental [declaració d’impacte ambiental] i les parts demandades no aporten cap dada sobre els importants perjudicis que els causaria la suspensió”.

El projecte del ramal Tordera-Lloret de la C-32 va ser aprovat el 18 de juliol del 2016, però els detractors van demanar al setembre la mesura cautelar de la suspensió perquè hi havia canvis substancials en el projecte, que arrenca el 2000, i l’avaluació ambiental havia caducat. “El jutge ha valorat que hi ha moltes coses del projecte que no estan ben fetes. És una gran decisió perquè temíem que arribés abans el judici [sobre l’allargament] abans de la decisió sobre la mesura cautelar”, explica Joan Mora, d’Aturem la C-32.

Podeu descarregar-vos el document sencer amb la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fent clic a sobre del següent enllaç: Suspensió cautelar de les obres de la C-32


Recurs de l’Ajuntament

La interlocutòria no obliga a costes i dóna a les parts cinc dies per presentar recurs. D’acord amb la Generalitat, el regidor de coordinació de l’obra de govern de Lloret, Jordi Sais (CiU), confirma que el consistori presentarà recurs de reposició. “La resolució judicial és restrictiva quant a les ponències ambientals. Segons la valoració de la Generalitat, els traçats no s’han modificat.”

LA FRASE

“[…] El projecte es podria haver aprovat sense avaluació ambiental, però seria nul de ple dret”. Fragment de la resolució judicial del TSJC

Estudis que no es corresponen als projectes

La magistrada del TSJC deixa clar que la resolució és independent del que “es resolgui en sentència definitiva”, però afirma que els projectes sobre l’allargament no es corresponen amb les declaracions d’impacte ambiental (DIA). “El projecte de traçat aprovat per la resolució que és objecte d’aquest recurs, el 18 de juliol de 2016, tampoc no es va sotmetre a avaluació ambiental, ja que per acord del 9 de desembre de 2014 es va reconèixer un altre cop la vigència de la declaració d’impacte ambiental del 24 de març de 2000. [La declaració] es va elaborar respecte a les solucions de l’estudi informatiu d’aquell any [el 2000] i eren diferents de la solució del projecte constructiu del 2008 i del projecte de traçat del 2016”, sosté la magistrada, textualment.

La resolució judicial admet que l’obra afecta paratges naturals, com ara “el Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya Rosa de Blanes”, indica. La interlocutòria deixa clar que s’ha constatat que encara no hi ha hagut l’inici efectiu de les obres.

* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 22 de juliol de 2017.

El TSJC estudia si suspèn les obres de la C-32 a Lloret

  • Els opositors a l’autopista consideren que el tribunal veu fonament en la denúncia de “projecte irregular”
  • El govern i els ajuntaments de Blanes, Lloret i Tordera poden presentar al·legacions

JORDI FERRER – LLORET DE MAR/BARCELONA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estudia la suspensió de les obres de la C-32 a Lloret de Mar. El tribunal ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu de la plataforma Aturem la C-32, contrària a l’allargament de l’autopista. La Generalitat i els ajuntaments de Blanes, Lloret de Mar i Tordera poden presentar al·legacions a la resolució del TSJC.

Una imatge d'integrants d'Aturem la C-32 als jutjats de Blanes, al setembre del 2016 Foto: JOAN SABATER

Pel portaveu d’Aturem la C-32, Jordi Palaudelmàs, el TSJC ha obert una peça separada sobre el fons del recurs –l’allargament de la infraestructura– per decidir si atura les obres com a mesura cautelar. “El que no voldríem és que comencin les obres i no s’hagi dictaminat si el projecte és il·legal”, assenyala Palaudelmàs.

A banda del que decideixi el jutge sobre la mesura cautelar, Aturem la C-32 manté que el projecte té irregularitats. El litigi judicial podria continuar, doncs, encara que el TSJC no paralitzi els treballs. Que el TSJC hagi admès el recurs vol dir, però, que la denúncia que han presentat “té fonament”, diu Palaudelmàs. La Generalitat ha posat a licitació els treballs de l’allargament de l’autopista; s’hi podien presentar ofertes fins al 23 de gener. El contenciós va ser presentat el setembre del 2016 i el van signar, entre altres, SOS Lloret, Amics de Tossa, Federació Ecologistes de Catalunya, Salvem Pinya de Rosa, S’Agulla, Preservem el Maresme, Associació Naturalistes de Girona, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (Iaeden), l’associació de veïns Banyeres-Solimar-Nou Premià, Iniciativa per Catalunya (ICV), la Candidatura d’Unitat Popular (la CUP), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Joves d’Esquerra Verda i Fortaco SA-Hotel Acapulco.

LA DATA

07.09.16 va ser el dia que una quinzena d’entitats i partits (i un hotel) van presentar un recurs al TSJC contra la C-32.

La Generalitat, deu dies; els consistoris, nou

La resolució del TSJC dona deu dies a la Generalitat i nou als ajuntaments de Lloret, Blanes i Tordera perquè presentin al·legacions. A més, Territori i Sostenibilitat té vint dies per aportar l’expedient administratiu impugnat. La Generalitat va aprovar el projecte en el tram Tordera-Blanes-Lloret al juliol. La previsió és que les obres durin 26 mesos i costin 52 milions (sense IVA) –Abertis assumeix el pagament–. Els treballs començaran a Tordera, a la GI-600, on s’acaba la C-32, a tocar de la carretera de Blanes.

* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 1 de febrer de 2017.

Volen que el jutge suspengui l’inici de l’allargament de la C-32 a Lloret

  • Els contraris a allargar l’autopista diuen que el projecte inclou canvis de pes i no té vigent la declaració ambiental

JORDI FERRER – BLANES/BARCELONA

Una quinzena d’entitats i partits polítics (i un hotel de Lloret), aplegats sota el paraigua de la Plataforma Aturem la C-32, han presentat un recurs al jutjat contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l’inici de l’allargament de l’autopista. La Generalitat va aprovar fa dos mesos el projecte de manera definitiva, però el recurs demana “la mesura cautelar de la suspensió de l’executivitat” [que les obres no comencin].

Opositors a l'allargament de la C-32, ahir davant dels Jutjats de Blanes. Foto: JOAN SABATER

El recurs presentat per Aturem la C-32 és contra l’aprovació definitiva del projecte, que incorpora variacions “substancials” respecte del pla inicial del 2000, i contra la vigència de la declaració d’impacte ambiental (DIA), que la plataforma considera que ha caducat. Als opositors del projecte els defensa Salvador Milà, advocat i exconseller de Medi Ambient d’ICV.

Milà va explicar ahir que el projecte de la infraestructura en el tram Tordera-Blanes-Lloret ha experiment “canvis significatius” que obliguen a actualitzar l’esmentada DIA. “Per exemple, allà on havia d’anar un túnel, hi va una trinxera. Es fa valer un projecte del 2000 i les validacions ambientals del 2001 i del 2002. Això ja ha caducat.”

En el recurs es recorda, entre altres coses, que del 2000 al 2016 s’han fet variacions rellevants en longitud, amplada i itinerari del ramal. Per exemple, un túnel de 450 metres als Tres Turons s’ha convertit en un fals túnel de 160. Alguns terraplens són ara de 23 metres quan l’estudi del 2000 exposava que eren de 17.

“Danys irreversibles”

El recurs denuncia que allargar la C-32 és un cas d’agressió mediambiental. Exposa que afecta el paratge de Pinya de Rosa de Blanes, que és paratge natural d’interès nacional (PNIN), i elements del patrimoni cultural dels municipis afectats, com ara el Santuari del Vilar de Blanes o el monument de l’Àngel i l’Ermita de les Alegries de Lloret.

El recurs exposa que suspendre les obres no causaria una “pertorbació greu” als interessos generals o de tercers. A més, el text recorda que la C-32 té una sortida a Blanes i fa innecessari, segons els opositors, el projecte. “La C-32 té una sortida a Blanes que “funciona perfectament, malgrat que en dates de vacances d’estiu, festivitats i ponts es generin retards puntuals per raó de l’acumulació de trànsit en un breu període de temps.”

El contingut del recurs és molt diferent del càlcul de la Generalitat. El 6 de març del 2015, quan es va aprovar el projecte, el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va explicar la necessitat de l’obra dient que hi hauria uns 9.600 vehicles diaris que circularien en aquest ramal de la C-32. Segons va dir Vila, la connexió entre els dos municipis seria de només cinc minuts.

Sis quilòmetres i mig

El ramal de la C-32 és de 6,5 quilòmetres de longitud i costa 58,6 milions, que paga la concessionària Abertis, segons un acord amb la Generalitat. L’allargament es farà pel model de tres carrils (2+1) i alterna dos carrils de circulació (de pujada) amb un sol en sentit contrari (de baixada). Les obres havien de començar el setembre del 2015.

LA FRASE

Hi ha canvis significatius en el projecte del 2000 i l’avaluació ambiental ha caducat.
Salvador Milà, ADVOCAT I EXCONSELLER

LA XIFRA

160 metres de longitud fa el fals túnel que substitueix el túnel dels Tres Turons de 450 metres, projectat inicialment.

LA DATA

18.07.16 és el dia que el govern va aprovar, definitivament, el ramal de la C-32 Blanes-Lloret (tram Tordera-Blanes-Lloret).

Un hotel de Lloret, “part interessada i afectada”

El contenciós va ser presentat dimecres passat a Barcelona, al TSJC, però el contingut es va fer públic ahir. Els signants del recurs són: SOS Lloret, Amics de Tossa, Federació Ecologistes de Catalunya, Salvem Pinya de Rosa, S’Agulla, Preservem El Maresme, Associació Naturalistes de Girona, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (Iaeden), l’associació Astrum Lloret (Amants de l’Astronomia), l’associació de veïns Banyeres-Solimar-Nou Premià, Iniciativa per Catalunya (ICV), la Candidatura d’Unitat Popular (la CUP), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Joves d’Esquerra Verda i l’entitat mercantil Fortaco SA-Hotel Acapulco.

Totes les entitats es presenten com a ens sense ànim de lucre, excepte aquest últim establiment hoteler de Lloret de Mar, que es considera “part interessada i afectada”. Segons indiquen responsables de la Plataforma Aturem la C-32, hi ha altres hotelers disconformes amb el perllongament de l’autopista, però que no han fet el pas de subscriure el contingut del recurs, que demana la suspensió de les obres.

* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 14 de setembre de 2016.

Els boscos d’El Vilar i Sant Pere del Bosc després de l’incendi

Companyes de la Plataforma Aturem la C-32 han fet aquest vídeo de com han quedat el boscos d’El Vilar i Sant Pere del Bosc després de l’incendi del passat 24 de juliol. Van ser prop de 30 hectàrees cremades que han deixat aquesta postal.

Estem encara pendents de saber què caram va passar. El que sí sabem és que per aquí volen passar-hi una autopista, i d’això, ara ja, ni parlar-ne.

Nosaltres seguim! Perquè si no és ara, quan? I si no som nosaltres, qui?

El conseller de Territori i Sostenibilitat aprova definitivament el projecte de prolongació de la C-32

Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, aprova definitivament el projecte del tram de l’autopista C-32 entre Blanes i Lloret. Cap sorpresa, nosaltres seguim, però:

  1. Si aquesta és la resposta, potser la pregunta era: “Creuen que la ciutadania és imbècil?”
  2. Els alcaldes de Blanes i Lloret incapaços (i alguna cosa menys) de defensar el NO del territori al projecte, la Generalitat encantada amb el posicionament dels consistoris perquè li faciliten la feina a favor de l’empresa privada Abertis que té presa per seguir amb el negoci-estafa dels peatges i, per acabar-ho d’arreglar, salta el conseller Rull amb un discurs a favor d’una Catalunya activa i no només observadora en les qüestions del canvi climàtic i a favor del transport públic… ole tu!

“Senyors”, és impossible que us permetem cometre un error, sabent que es convertirà en el nostre problema.

Ni parlar-ne! Nosaltres seguim!

El no a l’autopista guanya clarament a Blanes i Lloret

  • Van votar 3.660 persones als dos municipis, xifra que representaria, aproximadament, un 5,52% del cens.
  • A Blanes, la participació va ser del 7,28%, però el govern va evitar definir-se.

NURI FORNS – BLANES/LLORET DE MAR

Una àmplia majoria dels votants de la consulta popular sobre la prolongació de la C-32 a Blanes i Lloret van manifestar-se, ahir, en contra del projecte. Del total de 3.660 vots emesos, 2.793 persones van votar en contra de la construcció del ramal, mentre que només 849 van fer-ho a favor. A Blanes, el cens dels majors de 16 anys era de 32.825 persones, i la xifra de 2.391 persones que van acudir a votar representa el 7,28% del cens. A Lloret, van votar 1.269 persones (178 van votar sí i 1.807, no). A Lloret, no es pot calcular un percentatge perquè l’Ajuntament no va facilitar les dades del cens a la plataforma. L’alcalde, Jaume Dulsat (CDC), no va ser localitzat ahir per aquest diari.

Consulta Autopista C-32

Les dades de participació, sobretot a Blanes, van ser considerades molt positives tant per part de l’Ajuntament com per part de la plataforma, que, ahir, ja va anunciar que exigirà a la Generalitat que aturi el projecte. L’equip de govern va evitar fer valoracions. L’alcalde, Miquel Lupiáñez (PSC), va confessar que no pensava que tanta gent acudís a votar, i no va dubtar a qualificar d’èxit el procés participatiu impulsat des del consistori. Va dir, però, que la interpretació de les dades les faran en les executives dels partits respectius els propers dies (l’equip de govern té tres partits, PSC, CDC i ERC, de què els dos primers hi estan a favor i el tercer, en contra). També encarregaran a la comissió de seguiment del procés participatiu una valoració, que es portarà a ple el dia 28. També va considerar que s’ha mobilitzat l’electorat “que volia manifestar el no i el que està a favor no s’ha mobilitzat” i ho va atribuir, en part, al fet que els dos partits amb més pes en el govern van pensar “que seria desafortunat fer campanya a favor”. Lupiáñez va recordar que el procés no és vinculant, però el regidor de Participació, Albert Sanz (ERC) va dir que confia que el resultat sí que faci replantejar el projecte.

Alegria a la plataforma

Els membres de la plataforma Aturem la C-32 es mostraven molt satisfets després de la consulta. Joan Mora, portaveu a Blanes, va dir que, amb el resultat, són “més a prop de poder salvar el paisatge i acabar amb les autopistes”. També va remarcar la diferència de mitjans de què han disposat i dels que tenen “altres processos electorals”. Jordi Palaudelmàs, de la plataforma de Lloret, va demanar que la Generalitat “accepti el resultat”, i va recordar que l’anterior conseller de Territori, Santi Vila, va dir que respectaria la decisió del territori. ICV-EUiA de Lloret de Mar també va instar, ahir, la Generalitat a aturar el projecte.

LES XIFRES

3.660 persones van votar, ahir, a Blanes i Lloret de Mar en la consulta popular sobre la C-32.

LA FRASE

76,31% van votar en contra del projecte, mentre que només el 23,19% ho van fer a favor.

“M’agradaria que el resultat influís en el projecte, però, desgraciadament, crec que no serà així”. Albert Sanz. Regidor de participació (ERC)

Consulta Autopista C-32

“Una lliçó de primer ordre al govern de Lloret”

Si la xifra d’habitants de Lloret majors de 16 anys en les últimes dades disponibles de l’Idescat és de 33.418, la participació hauria estat del 3,79%. Globalment, sobre unes 66.000 persones que podien votar, la participació hauria estat del 5,52%. Jordi Palaudelmàs (de la plataforma de Lloret) no va dubtar a afirmar: “[A Lloret] no només hem guanyat, sinó que les hem organitzat, l’Ajuntament no ha tingut la decència de tirar endavant els compromisos adquirits amb els seus votants.” “Hem donat una lliçó democràtica de primer ordre a l’equip de govern”, va dir. També va destacar que com que les entitats de Lloret no van tenir accés al padró, gent que volia votar es va trobar que no podia perquè presentaven el carnet de conduir, i l’única manera que tenia la plataforma de certificar que viuen a Lloret és amb el DNI. La plataforma també va voler aprofitar per defensar el paisatge i el bosc com un actiu que pot servir per diversificar el turisme, i va dir que fins ara no s’ha sabut gestionar. La jornada de votació va transcórrer amb normalitat. Les meses en què es van concentrar més votants van ser a l’ajuntament (en el cas de Blanes) i a la plaça Pere Torrent, a Lloret.

* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 18 d’abril de 2016.

Nou entitats i plataformes posen les bases de Mob.cat, una plataforma nacional per la mobilitat

Representants de nou plataformes i entitats, d’arreu del territori català, vinculades a lluites per una millora de la mobilitat s’han reunit a Sabadell aquest dissabte al matí per posar en comú les diferents reivindicacions i per debatre accions i estratègies de treball comú. En la trobada s’ha acordat la creació del grup promotor de la Unió de Plataformes de Mobilitat de Catalunya (Mob.cat).

Plataforma Mob.cat

L’embrió d’aquesta plataforma nacional tindrà com a primer objectiu fer extensiva la proposta a altres plataformes i entitats del territori. La lluita de la coordinadora estarà centrada en quatre grans pilars:

  1. Combatre l’alta sinistralitat que tenen algunes vies amb alts índex de trànsit i una infraestructura de baixa qualitat.
  2. Reivindicar solucions per l’statu quo que impera en molts territoris del país que té un impacte socioeconòmic negatiu per aquests. Les condicions i tracte de favor que les concessionàries d’autopistes han adquirit en el nostre país en seria l’exemple més clar.
  3. Apostar per a la preservació del territori com a criteri a l’hora de planificar noves infraestructures. Mob.cat es marca com a objectiu combatre la duplicació d’infraestructures paral·leles i es marca com a primers objectius la moratòria d’alguns projectes controvertits com l’allargament de la C-32 o el quart cinturó. Un altre objectiu és donar un pes molt més important al transport públic.
  4. Exigir una millora de la governança de les infraestructures de mobilitat nacional i l’impuls d’una nova política de participació ciutadana en el disseny, planificació i gestió d’aquestes.

Aquests eixos, per la plataforma, han de portar a definir un nou model de mobilitat a Catalunya.

Durant la trobada, s’ha trobat adient, emmarcar aquesta redefinició dins el debat que sorgirà ben aviat arran del procés constituent que el nostre país durà a terme en els pròxims mesos, en el qual la plataforma participarà de forma activa.

Logo Plataforma Mob.cat
Unió de plataformes de mobilitat de Catalunya (Mob.cat):

Plataforma No+ Morts a la C-55 (Bages-Baix Llobregat)
No vull Pagar C-32 (Baix Penedès-Garraf)
Aturem la C-32 (La Selva)
Coordinadora Preservem el Maresme (Maresme)
Plataforma Estació Premià (Maresme)
Prou Peatges Maresme (Maresme) ADENC (Vallès Occidental)
novullpagar.cat (Catalunya)
Prou Peatges (Catalunya)

Només el 14.41% de vehicles es veurien afavorits pel projecte d’allargament de la C-32

COMUNICAT DE PREMSA

La negativa de la Generalitat a aplicar una moratòria, tot i la petició popular de la zona afectada, i el rebuig que suscita el projecte, obliga la Plataforma Aturem la C-32 a fer públics els resultats que s’han obtingut, fins ara, en l’estudi de mobilitat encarregat entre la C-32 i Lloret de Mar. La Plataforma entén que aquestes dades s’han de complementar amb les que s’obtinguin en altres moments de l’any i que aquesta fenia hauria d’anar a càrrec de l’administració.

L’estudi de mobilitat encarregat per la Plataforma Aturem la C-32 conclou que només un 14,41% dels cotxes que accedeixen a Lloret de Mar procedents de la Gi-600 i la Gi-682 són potencials usuaris del tram d’ampliació projectat de la C-32.

Aquesta és una de les conclusions de l’estudi realitzat aquest passat agost, un dels moments amb més problemes de circulació i mobilitat entre Blanes i Lloret. Un estudi encarregat per Aturem la C- 32 i que s’ha basat en una metodologia d’enregistrament i anàlisi de vehicles en continuo. Un sistema rigorós i objectiu que permet doblar la quantitat de dades en la meitat de temps que els habituals estudis de mobilitat que encarrega l’administració a través d’enquestes parcials.

Utilitzant els valors de les intensitats mitjanes diàries (IMD), el volum estimat de trànsit de les carreteres Gi-600 i Gi-682 és de 62.439 un dia d’agost, i l’estudi conclou que només 1 de cada 7 d’aquests vehicles podria estar afavorit per la construcció del ramal de la C-32 Blanes – Lloret de Mar.

La Plataforma Aturem la C-32 considera que els resultats d’aquest estudi mostren que el projecte d’allargament de la C-32 no resoldrà els problemes de mobilitat de la zona i justifica de manera contundent l’aturada del projecte i l’estudi de les alternatives: el desdoblament de la carretera Blanes-Lloret i la construcció de les rondes de circumval•lació d’ambdós municipis.

Podeu descarregar-vos l’estudi de mobilitat fent clic a sobre del següent enllaç:
Estudi de mobilitat entre la C-32 i Lloret de Mar