Arxius mensuals: febrer de 2006

Al·legacions a l’aprovació inicial del POUM

SOS LLORET MOSTRA LA SEVA DECEPCIÓ AMB EL POUM PRESENTANT 44 AL·LEGACIONS

L’entitat ciutadana SOS Lloret ha presentat aquest passat dilluns a l’ajuntament de Lloret 44 al·legacions contra l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM).

L’entitat mostra així la seva decepció amb un POUM que suposadament havia de significar el punt i final del creixement irracional que ha patit Lloret durant els últims anys.

SOS Lloret considera aquest POUM expansionista, i que tot i que s’han intentat arreglar certs temes puntuals, no s’ha acabat d’anar a l’arrel del problema, i més si tenim en compte que en el context actual, la ciutadania reclama polítiques urbanístiques que preconitzin la preservació de l’entorn i una limitació de la construcció desmesurada.

SOS Lloret al·legacions aprovació inicial POUM

En aquest sentit, SOS Lloret, pensa que aquest POUM no estableix les bases per a una planificació i ordenació del poble que ens porti cap a un creixement equilibrat i de respecte als nostres actius ambientals i culturals.

L’entitat veu amb força preocupació com els temes principals que han de vehicular el futur de la nostra vila no es resolen amb aquest pla. D’entre aquests, destacaríem:

1. Veiem que aquest POUM no valora en absolut, aquelles zones d’especial valor natural, paisatgístic i ecològic com són els corredors biològics. En aquest cas, aquest POUM no contempla la preservació i protecció dels diferents corredors biològics que envolten Lloret. Pensem que són zones de vital importància, susceptibles de ser incloses com a zones PEIN.

A tall d’exemple volem destacar Costa Marcona, l’únic corredor que connecta la zona litoral amb el massís de les Gavarres i Cadiretes. Actualment, aquesta zona es veu afectada per la intenció de l’equip de govern de construir-hi un hotel de luxe.

2. Així mateix, un altre tema de primordial importància que ha de marcar el futur immediat de Lloret és la prolongació de la C-32. Sobre aquest tema, veiem amb sorpresa com el POUM manté el mateix traçat de l’autopista per a la futura ronda de la Costa Brava Sud, amb les conseqüències negatives que això comportarà per a bona part dels boscos i del patrimoni de la nostra vila.

SOS Lloret al·legacions aprovació inicial POUM

3. Un altre dels temes que preocupen a SOS Lloret és la manca de planificació de cares a un futur quant a les urbanitzacions. Tot i que s’entreveu per part del consistori local certa voluntat per racionalitzar-les i dotar-les d’uns serveis, que per altra banda considerem necessaris, pensem que l’ajuntament no ha arriscat el suficient per aturar aquest creixement difús i dispers de bona part d’aquestes.

Voldríem destacar el cas de Lloret Verd, on es podrien arribar a construir més de mil habitatges amb tot els problemes que es poden derivar. La total urbanització d’aquest àmbit suposaria construir gairebé el doble del que s’ha fet a Santa Clotilde.

4. Finalment, volem destacar el greu desencert que podria significar per a la nostra vila les actuacions previstes en el POUM per a la zona de Venta de Goya, davant de Santa Clotilde.

En aquest àmbit es preveu construir prop d’una vintena d’edificis de fins a 6 plantes, incrementant encara més la imatge de massificació que ofereix l’entrada al poble per aquesta zona.

Per acabar, SOS Lloret espera que les al·legacions presentades siguin valorades i tingudes en compte per l’equip de govern per evitar així, entre tots, no caure en errors passats i que podrien hipotecar el nostre futur.

Perquè creiem que el creixement de Lloret s’ha de dirigir cap a la qualitat i no cap a la quantitat.

Més arguments per a la protecció de Costa Marcona

La Diputació de Girona, la Fundació Territori i Paisatge i l’Associació Naturalistes de Girona han elaborat el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de la Costa Brava. Aquest és un document que dibuixa els espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava que mereixen i requereixen protecció. Són 44 els espais on es recomana que es desqualifiquin els sòls per tal de garantir-ne la preservació.

Entre aquests 44 espais es troba Costa Marcona, l’única zona no urbanitzada de Lloret, juntament amb cala Morisca, que actua com a corredor biològic entre la costa i els boscos del massís de Cadiretes i les Gavarres. Recordem que aquest corredor biològic es troba actualment amenaçat per la intenció de l’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret (CiU-PP) de construir-hi un hotel de luxe.

SOS Lloret protegim Costa Marcona

Cliqueu aquí per descarregar la fitxa corresponent a Costa Marcona

“La Costa Brava s’ha anat omplint de totxanes, formigó, línies elèctriques i asfalt. Cada dia que passa és més grisa i menys verda. Quan ja no quedin platges verges, boscos, aiguamolls ni camps de conreu, cap turista voldrà venir. Preferirà anar de vacances a altres llocs on s’hagin preocupat per conservar el paisatge. Llavors ja serà massa tard. Només nosaltres som responsables que això no arribi a passar.”

Aquest Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de la Costa Brava es proposa com un inventari i estudi aprofundit del litoral gironí tot recercant aquells espais que per les seves condicions naturals i paisatgístiques remarquin la singularitat del territori i requereixin una major atenció. Es parteix de la base que ja hi ha tota una sèrie d’espais (els més singulars) dotats de figures de protecció (parcs naturals, paratges d’interès natural, tots ells inclosos al PEIN) i que ara cal incidir en aquells espais que tenen un alt valor i que no tenen protecció.

Una altra de les premisses bàsiques és la necessitat d’articular una xarxa d’espais interconnectats entre si de manera que es doni un pas endavant i se superi l’etapa de la creació d’espais protegits, però isolats i sense cap connexió. D’aquesta manera, s’ha articulat una malla molt amplia que relliga els espais ja dotats de protecció amb aquests nous espais donant com a resultat la xarxa d’espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava.

A més de dibuixar aquesta xarxa d’espais, el treball pretén recomanar i proposar mesures de preservació i protecció concretes dels espais catalogats a l’abast de les administracions, especialment els ajuntaments.