Arxiu d'etiquetes: Medi Ambient

El TSJC atura les obres d’allargament de l’autopista C-32 entre Blanes i Lloret

  • Estima que l’estudi d’impacte ambiental no s’ajusta a la Llei de Canvi Climàtic

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, ha decidit aquest dimecres que s’aturin cautelarment les obres per allargar l’autopista C-32 entre Blanes i Lloret de Mar, a la Selva.

Ho havia demanat la plataforma Aturem la C-32, al·legant que l’estudi d’impacte ambiental de la Generalitat que permetia iniciar les obres tenia deficiències.

No compleix amb la Llei de Canvi Climàtic

El TSJC considera que les al·legacions de la plataforma són pertinents. En concret, perquè l’estudi d’impacte no s’ajusta a allò que exigeix la Llei de Canvi Climàtic de la mateixa Generalitat.

La interlocutòria d’aquest tribunal és clara: la millora en la mobilitat no pot passar per sobre de l’interès general, i es nega a fer cas a l’advocat de la Generalitat, que reclamava la continuació de les obres:

“No es prejutja si la solució escollida en l’estudi informatiu és la més adequada i viable, sobre el qual resoldrà la sentència definitiva, sinó que el procediment d’avaluació seguit ha omès l’avaluació requerida per la llei del canvi climàtic, per la qual cosa no es pot assegurar que aquesta opció sigui la més adequada i viable.”

“… l’interès general ha de prevaldre sobre els interessos de tercers, i inclús sobre altres interessos públics que puguin veure’s pertorbats, com els de millora de la mobilitat, en la que, segons les pròpies avaluacions de l’estudi impugnat, aquesta millora en uns minuts” … “millora que no pot prevaldre sobre una avaluació d’acord amb les exigències de l’avaluació ambiental i del canvi climàtic.”

Per tot això el tribunal suspèn cautelarment “l’executivitat” dels tràmits iniciats per la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i que, per això, “de cap manera” les obres no poden continuar.

Territori i Sostenibilitat estudiarà si posa recurs

El departament de Territori i Sostenibilitat, que té 5 dies per recórrer la mesura, ha dit que “donarà compliment a la interlocutòria” però que, de tota manera, estudiarà si posen recurs.

En un comunicat, ha afegit que considera que “el projecte augmentava i millorava tots els elements de protecció ambiental, sostenibilitat, protecció de la fauna i encaix paisatgístic”.

“Aquesta autopista no es farà”

Per la seva banda, Aturem la C-32 ha emès un comunicat en què ha celebrat la decisió del TSJC i ha assegurat que l’autopista “no es farà”:

“La solució als problemes de mobilitat de la zona no passen per allargar l’autopista C-32, aquesta autopista no es farà.”

“Les futures generacions seguiran gaudint d’aquests fantàstics paratges naturals i culturals que tenim la sort de tenir entre Blanes, Tordera i Lloret de Mar.”

Mesos d’activisme al bosc

Els activistes d’Aturem la C-32 han estat mesos anant al bosc per intentar impedir la tala dels 60.000 arbres que calculen que calia treure per fer lloc a l’allargament d’aquesta via ràpida.

La setmana passada, els Mossos van detenir una de les activistes, acusada d’atemptar contra un d’ells. La plataforma fa setmanes que acusava aquesta policia d’estar protegint unes obres il·legals.

Allargament “innecessari”

Aquesta plataforma assegura que és un allargament “innecessari”, perquè és més barat i ràpid ampliar les carreteres ja existents per evitar els embussos que hi ha habitualment.

També han denunciat que la tala es comencés en període de nidificació de les aus i també que la fusta acumulada a terra suposa força risc d’incendi en plena calor d’estiu.

Abertis i Dragados

Segons els activistes, la Generalitat tenia “pressa” per fer les obres en benefici de la concessionària Abertis i també de l’empresa que les fa, Dragados, totes dues propietat del grup ACS de Florentino Pérez.

També han criticat durament que la declaració d’emergència climàtica, adoptada per la Generalitat a mitjans de juny, no hagi comportat la suspensió de les obres de manera automàtica.

7 quilòmetres de prolongació

La prolongació dels 7 quilòmetres d’aquesta via ràpida de tres carrils havia de costar 60 milions d’euros. La primera licitació es va fer el 2016, però llavors ja la va aturar el TSJC.

El recurs l’havia posat la mateixa plataforma Aturem la C-32, que va aconseguir una segona suspensió el juliol del 2017.

Sectors econòmics de Lloret van pressionar perquè es fes l’obra i el febrer es va tornar a licitar amb l’estudi d’impacte ambiental modificat, modificació que no ha estat suficient.

* Notícia publicada al 324. 10 de juliol de 2019.

L’ecologisme s’agrupa per defensar la Costa Brava

  • Divuit entitats formen a Pals la plataforma SOS Costa Brava i subscriuen un manifest contra la revifada de projectes urbanístics que agredeixen el territori costaner nord

JOAN PUNTÍ – PALS

La plataforma SOS Costa Brava es va constituir ahir al matí a l’equipament cultural de Ca la Pruna, a Pals, on les divuit entitats ecologistes i de defensa del territori que la integren van subscriure un manifest que té com a objectiu denunciar la revifada de plans i projectes urbanístics que afecten els 22 municipis de la Costa Brava, des de Portbou fins a Blanes.

Només en l’últim mes, els principals promotors del moviment han inventariat projectes que podrien representar fins a 2.250 cases noves, quatre hotels, un camp de golf, un càmping projectat en espai protegit i la construcció d’edificacions en espais PEIN, a banda de 172 amarradors esportius nous i l’allargament de la C-32. “I només tenen a veure amb 9 dels 22 pobles de la Costa Brava”, feia notar Sergi Nuss, portaveu de la plataforma SOS Costa Brava, que subratllava que la recerca continua: “No sabem què més hi ha en el planejament urbanístic vigent dels tretze municipis restants i què poden significar altres plans i projectes urbanístics de gran impacte.”

Nuss assegura que es viu un ressorgiment de projectes a causa de l’aflorament de capital estranger disposat a invertir, que “sovint és de fons dubtosos i que necessita ser col·locat”. “Troben oportunitats a la Costa Brava, i no només perquè és un lloc potent en clau turística, sinó perquè tenim unes administracions que consideren vàlids planejaments franquistes i de principis de la democràcia.”

El portaveu de la plataforma SOS Costa Brava recorda que, al seu parer, han servit de ben poc els dos debats Costa Brava, els plans directors urbanístics del sistema costaner, la carta de Tossa, el pla territorial de les comarques gironines i els catàlegs del paisatge.

Buscaran complicitats arreu. A hores d’ara, assenyala Nuss, les seccions locals d’alguns partits polítics ja els han donat suport. “Estan d’acord amb nosaltres perquè afecta el seu tram de costa. Volem que la nostra reivindicació arribi a tots els partits de l’àmbit català i que suposi una mobilització dels estaments polítics de la Generalitat”, manifesta.

Marta Ball-llosera, de la Iaeden-Salvem l’Empordà, activista bregada en mil batalles, assumia la necessitat que la seva entitat tingués una funció molt activa dins de la plataforma: “Entitats grosses com la nostra tenen l’obligació d’agrupar forces per lluitar contra aberracions urbanístiques com les que ens afecten.” Pensa que és “el moment oportú per fer-ho”, perquè per a alguns s’ha acabat la crisi, però també perquè cal reclamar ara a la Generalitat que “apliqui mesures cautelars de manera immediata, és a dir, que suspengui llicències per poder replantejar quin és el model urbanístic de la Costa Brava”.

Ball-llosera és partidària de reclamar a les institucions un replantejament d’enfocaments. “En molts d’aquests casos, tenim possibilitats de lluitar jurídicament, amb accions socials en paral·lel, per demanar que tot això s’aturi una vegada per totes”, defensa Ball-llosera.

A banda de mobilització i judicialització, l’activista empordanesa és partidària d’insistir en la divulgació de la problemàtica. S’ha activat el lloc web SOS Costa Brava, en què s’informarà de totes les accions que es vagin fent. Les entitats presents en l’acte es van reunir per consensuar les accions més immediates després de l’acte de presentació, que tenia un caràcter més informatiu.

LES XIFRES

9 municipis dels 22 de la Costa Brava són objecte d’agressions urbanístiques, segons la primera recerca de la plataforma.
2.250 cases podrien construir-se al territori si es portessin a terme els projectes urbanístics detectats fins ara.

Els set primers casos plantejats

La lluita de la plataforma SOS Costa Brava se centra inicialment en set casos. De nord a sud: Cap Ras, Súper Fener i Roses 2, a Llançà, on volen construir 200 habitatges i 40 més en sòl forestal; el pla parcial de Rodors i Roca Blanca, a Pals, on volen desenvolupar un miler d’habitatges als paratges dels Jonquers, Puig Pedrós, Interpals, Rodors i Pals Mar; la urbanització d’Aiguafreda, a Begur, on intenten aixecar 265 habitatges nous i tres hotels en 70 hectàrees de terreny forestal; els jardins de Cap Roig, a Palafrugell, on es preveu la construcció de 1.550 m² de sostre i quatre nous volums edificables en sòl no urbanitzable de protecció especial al Castell-Cap Roig; la pineda d’en Gori, a Palamós, on es construeixen tres edificis per fer 72 apartaments de luxe a primera línia de mar; la urbanització de la cala Morisca, a Tossa, on han recuperat el pla parcial del 1990, que preveia executar 80 parcel·les que afecten aquesta cala, i l’allargament de la C-32, per al qual van iniciar la tramitació, que ara està suspesa cautelarment per decisió judicial.

Un manifest amb onze demandes dirigides a les administracions

En el manifest que es pot trobar al lloc web SOS Costa Brava s’exposen fins a onze reivindicacions que es reclamen a diverses administracions. L’advocat Eduard de Ribot considera que el més immediat és demanar a totes les administracions públiques un canvi de política amb relació a la Costa Brava, tant d’ordenació del territori com d’urbanisme. Abans de la via judicial, per ell, cal recórrer a l’administrativa. La primera mesura és modificar els planejaments de tota la Costa Brava per desclassificar aquells terrenys que són sòl urbanitzable i també sòl urbà no consolidat i que encara no s’ha executat. “Ens estem trobant ara una allau de projectes que revifen antigues promocions que havien estat aturades en els últims 20 o 30 anys.”

De Ribot explica que demanen als ajuntaments que constitueixin els fons de reserva per adquirir i preservar el territori, tal com preveu la llei d’urbanisme. Entre les demandes del manifest, s’exigeix a la Generalitat un pla director del sistema costaner que aturi el desenvolupament dels sòls urbanitzables. “Aquesta seria una bona mesura d’ordenació del territori.” També es reclama que s’executin “d’una vegada” tots els camins de ronda: “No s’entén que el 1920, amb la primera urbanització al S’Agaró vell, es fes un camí de ronda espectacular i que ara, gairebé 100 anys després, encara s’urbanitzi sense fer els camins de ronda.”

Així mateix, De Ribot fa diverses demandes a Costes de l’Estat. “Que es revisin les zones maritimoterrestres i que s’executin i es delimitin dalt dels penya-segats. Exigim que aquestes servituds es marquin sense tenir en compte aquells sòls urbanitzables i urbans que estaven previstos en els planejaments d’abans del 1988. Exigim al Congrés dels Diputats que modifiqui la llei de costes i que deixi sense efecte la disposició transitòria, que 30 anys després no té sentit.”

També es vol que es constitueixi un conservatori del litoral català, “seguint –diu De Ribot– el model francès del Conservatoire du Littoral”, perquè es comprin terrenys amenaçats de primera línia i els més vulnerables per tal que se’n garanteixi la conservació.

Aquests últims dies, s’ha fet pública la voluntat de la Diputació i de diversos ajuntaments de demanar que la Costa Brava sigui declarada reserva mundial de la biosfera. De Ribot va aprofitar per demanar i exigir que el projecte per demanar aquesta distinció no sigui paper mullat, sinó “un projecte ple de contingut que realment preservi la Costa Brava”.


* Notícia publicada al diari El Punt Avui. 5 d’agost de 2018.

Notícia sobre Can Juncadella al Telenotícies de Tv3

Vídeo de la notícia emesa al Telenotícies migdia, avui 26 de desembre, sobre el presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística en l’aprovació i construcció d’un xalet de luxe a la finca de Can Juncadella arran de les denúncies de SOS Lloret.

Amb intervencions, per exemple, del Fiscal coordinador provincial on hi diu textualment: “aquesta llicència, clarament, era contrària a la legislació vigent“.

La Fiscalia de Medi Ambient troba indicis fundats de delicte a les obres de Can Juncadella

La Fiscalia Provincial de Girona ha remès una denúncia penal al Jutjat Degà de Blanes per un presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística en l’aprovació i construcció d’un xalet de luxe en aquesta finca arran de les denúncies de SOS Lloret.

L’associació ciutadana SOS Lloret va denunciar els fets el desembre de 2010 davant la Fiscalia de Medi Ambient i, recentment, amb un altre escrit demanant màxima celeritat a aquest organisme atès l’avançat estat de construcció d’aquesta edificació.

Fiscalia Medi Ambient Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge

El juliol de 2010, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va acordar aprovar la reforma i adequació de la casa dels masovers i del galliner (uns 1.100m² aproximadament) per transformar-los en un habitatge de luxe per a familiars i convidats amb marcat caràcter de segona residència, en contra del que disposa la Llei per al sòl no urbanitzable, en contra del Pla Urbanístic del Sistema Costaner i en contra del que disposen les normatives del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.

Finca Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge (inici de les obres) Google Maps

Aquest incompliment de les normatives ambientals i urbanístiques vigents quedava palès a tres informes desfavorables del Departament de Medi Ambient en relació a aquest projecte.

Informe del Departament de Medi Ambient (13 de març de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (23 de juny de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (9 de juliol de 2010)

Informe Medi Ambient Can Juncadella

Medi Ambient deixava clar que els usos als que es volia destinar la nova construcció no eren compatibles amb els que disposa la llei per al sòl no urbanitzable, ja que es tracta d’una mansió de luxe amb marcat caràcter de segona residència. A més, assenyalava que les obres no s’ajustaven al que estableix el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner i la Xarxa Natura 2000, ja que no permeten l’enderroc i substitució per una construcció diferent a la que hi havia i, menys, si aquesta es destina a segona residència de luxe. Tan sols es permetia una edificació destinada a l’ús agrícola, forestal i/o ramader.

Finca Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge (estat actual de les obres)

Ara que ja existeixen indicis fundats de delicte, segons les investigacions de la Fiscalia de Medi Ambient, des de SOS Lloret creiem que ha quedat en evidència la deixadesa manifesta per part de les administracions responsables en aquest presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística, tant per part de l’Ajuntament de Lloret de Mar com de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

Can Juncadella: barra lliure?

El passat diumenge 5 d’agost el Diari de Girona publicava un reportatge sobre Can Juncadella amb la notícia del xalet de luxe que s’està construint actualment a la finca així com d’algunes obres i irregularitats que s’hi han estat fent durant aquests darrers anys.

Podeu llegir el reportatge sencer fent clic a sobre de la imatge.

Diari de Girona Can Juncadella

Obres faraòniques a Can Juncadella

ES TRACTA D’UN XALET DE LUXE QUE INCOMPLEIX VÀRIES NORMATIVES AMBIENTALS I URBANÍSTIQUES I AMB VARIS INFORMES DESFAVORABLES EMESOS PEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALITAT.

SOS Lloret demana a la Fiscalia de Medi Ambient màxima celeritat en la resolució de la denúncia presentada davant d’aquest organisme per les obres que afecten a la casa dels masovers i que tenen el propòsit de convertir-se en un habitatge de luxe dins de la finca de Can Juncadella.

Finca Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge

Atesa la gravetat i l’avançat estat actual de construcció de les obres denunciades, SOS Lloret ha presentat un escrit davant la Fiscalia de Medi Ambient per a que desencalli la resolució d’aquesta denúncia que es troba encara sense resoldre.

La denúncia té el seu origen el mes de desembre de 2010, quan SOS Lloret va presentar un escrit davant la Fiscalia de Medi Ambient en contra de l’aprovació de les obres que afecten a la casa dels masovers i el galliner (uns 1.100m² aproximadament) i on, actualment, s’està construint un xalet de luxe amb marcat caràcter de segona residència.

Finca Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge

Pel que fa a la construcció d’aquest xalet de luxe, es tracta d’un habitatge que incompleix vàries normatives ambientals, urbanístiques i de participació ciutadana que queden reflectits en varis informes desfavorables emesos en el seu moment pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat.

Informe del Departament de Medi Ambient (13 de març de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (23 de juny de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (9 de juliol de 2010)

Informe Medi Ambient Can Juncadella

Hem de recordar que l’espai on es troba la finca de Can Juncadella és un espai protegit i regulat per diferents figures de protecció: classificada sota la categoria de sòl no urbanitzable segons el POUM de Lloret de Mar, classificat amb la clau NU-CPEIN (088–Es Pa de Sucre Sud) dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), ubicada dins de l’àmbit administratiu del PEIN del Massís de Cadiretes, que forma part de la Xarxa Natura 2000 i subjecte a la normativa que regula la zona de servitud de protecció definida per la Ley 22/1998 de Costas.

Finca Can JuncadellaIl·luminació a les nits dels camins interiors de la finca

Cliqueu per ampliar la imatge

Aquesta denúncia s’ha de sumar a tota una sèrie de greus irregularitats que s’han anat donant a Can Juncadella des de l’any 2008: tancament del GR-92 al seu pas per la finca, abocament de sorra artificial i construcció d’una escala de ferro per accedir a Cala des Rajols, moviments de terres, tala d’arbres i eixamplament i obertura de nous camins.

SOS Lloret vol denunciar la impunitat manifesta i reiterada amb que semblen actuar els propietaris de la finca de Can Juncadella i la nul•la contundència per part de l’Ajuntament de Lloret de Mar i d’altres administracions supramunipals en la denúncia de les greus il•legalitats que s’han dut a terme els darrers anys en aquest indret.

Rebuig unànime a la proposta de fer dics a la platja de Lloret

* Notícia publicada al diari El Punt. 10 de maig de 2011.

El Ministeri de Medi Ambient ha fet arribar un informe amb vuit projectes per “estabilitzar” la platja de Lloret.

La basculació de la sorra costa 50.000 euros l’any de mitjana a l’Ajuntament.

Representants dels diferents partits polítics i entitats de Lloret de Mar van reunir-se ahir al vespre a l’Ajuntament per debatre un projecte que ha fet arribar el Ministeri de Medi Ambient a l’Ajuntament per estabilitzar la platja i que preveu la construcció de dics.

En la introducció del projecte –rebutjat de manera unànime per tots els assistents– s’explica que la demarcació de Costes de Girona, “a través de la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, té la intenció d’estabilitzar la platja de Lloret” per tal que no s’hagin de fer moviments de sorra d’una banda de la platja a l’altra per compensar les accions de les llevantades o les garbinades, que fan que la platja basculi cap a un costat o l’altre.

Dics platja Lloret de Mar

Vuit propostes

El ministeri, a través de l’empresa Iberport Consulting, que ha fet l’estudi, ha elaborat vuit propostes, i en defensa particularment una, la vuitena, que implicaria la construcció d’un dic “exempt” a la zona central de la platja (exempt vol dir que no està enganxat a la costa), que reduiria el fenomen de basculació, i construir un altre dic submergit a la zona sud com a protecció dels temporals. El projecte preveu a més la demolició de 2.500 m² del passeig marítim i aparcament a la zona nord de la platja, per incrementar “l’amplada efectiva de la platja en aquesta zona”.

L’evolució de la platja

La reunió amb les entitats i grups polítics, que es va fer a la sala de plens, va començar amb una explicació de la tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament, Anna Aulet, que va exposar les propostes del ministeri, l’evolució que ha tingut la platja de Lloret en els últims anys i els danys causats per temporals, i els costos que ha representat per a l’Ajuntament la basculació de la platja. Es calcula que, de mitjana, l’Ajuntament ha d’invertir cada any 50.000 euros en moviments de terres per compensar la basculació de la sorra que provoca la natura. Els costos són assumits íntegrament per l’Ajuntament, i una de les conclusions unànimes és que cal una gestió integrada de tots els organismes implicats: Ajuntament, ministeri i Generalitat.

L’estètica de la platja

L’altra conclusió és que els moviments de sorra no justifiquen dur a terme cap de les propostes presentades, ja que un dels grans actius de Lloret són les seves platges i la construcció de dics modificaria de manera substancial l’estètica de la platja.

El segon estudi que es fa

Tant l’alcalde, Xavier Crespo, com el regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, van assegurar ahir que l’estudi no s’ha fet a petició de l’Ajuntament, sinó que ha estat iniciativa del ministeri. Xavier Crespo va dir també que aquest és el segon estudi que es fa des del ministeri sobre el tema, el primer va ser el 2002, i aquest va començar a elaborar-se aparentment el 2007. Ignasi Riera va dir també que l’Ajuntament “se sent tranquil” de donar una resposta unànime que implica el màxim de ciutadans.

L’opinió del CEAB i SOS Lloret

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes ja fa dies que es va mirar l’estudi pel seu compte, i va arribar llavors a la mateixa conclusió d’ahir: que és millor no tocar la platja. Rafael Sardà va dir que tot i que els estudis fan moltes previsions, l’impacte sempre acaba sent més gran del que es preveu, i que la natura sempre hi té l’última paraula, en el sentit que, per més que s’estudiï, és inevitable que hi hagi conseqüències imprevisibles. SOS Lloret, una de les entitats lloretenques més combatives, també es pronunciava en aquest sentit. La solució pactada, doncs, de rebutjar els projectes va satisfer tothom.

Projecte d’estabilització de la platja gran de Lloret. Alerta!

Ecologistes en Acció de Catalunya s’ha posat en contacte amb SOS Lloret per tal de recavar el seu parer sobre el projecte d’estabilització de la platja gran de Lloret. Es tracta d’un projecte que el Ministerio de Medio Ambiente ha fet arribar a vàries organitzacions ecologistes i en defensa del territori amb la intenció de sondejar la seva opinió sobre els diferents aspectes ambientals que envolten el projecte.

SOS Lloret, tractant-se d’un tema tant delicat i de tanta transcendència pel nostre territori, ha fet arribar aquest projecte als diferents partits polítics locals, així com també a varis experts independents, entre ells el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, per poder conèixer amb més detall i fonament científic les conseqüències que se’n podrien derivar de la realització d’aquestes obres a la principal platja de Lloret.

Podeu descarregar-vos i veure el projecte sencer fent clic a sobre de la imatge.

Dics platja Lloret de Mar

SOS Lloret porta Can Juncadella davant la Fiscalia de Medi Ambient

SOS Lloret ha presentat dues denúncies davant la Fiscalia de Medi Ambient, una per l’aprovació de les obres que afecten a la casa dels masovers i el galliner i on s’hi vol construir un xalet de luxe i, una altra, per l’aprovació i celebració d’un castell de focs a la mateixa finca aquest estiu.

El passat 21 de juliol, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va acordar aprovar la reforma i adequació de la casa dels masovers i del galliner (uns 1.100m² aproximadament) per transformar-los en un habitatge de luxe per a familiars i convidats amb marcat caràcter de segona residència, en contra del que disposa la Llei per al sòl no urbanitzable, en contra del Pla Urbanístic del Sistema Costaner i en contra del que disposen les normatives del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.

Cliqueu per ampliar la foto

Finca Can Juncadella

Aquest incompliment de les normatives ambientals i urbanístiques vigents  queda patent a tres informes desfavorables del Departament de Medi Ambient en relació a aquest projecte.

Informe del Departament de Medi Ambient (13 de març de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (23 de juny de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (9 de juliol de 2010)
Acord de la Comissió d’Urbanisme de Girona (21 de juliol de 2010)

Medi Ambient deixa clar que els usos als que es vol destinar la nova construcció no són compatibles amb els que disposa la llei per al sòl no urbanitzable, ja que es tracta d’una mansió de luxe amb marcat caràcter de segona residència. A més, assenyala que les obres no s’ajusten al que disposa el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner i la Xarxa Natura 2000, ja que no permet l’enderroc i substitució per una construcció diferent a la que hi havia i, menys, si aquesta es destina a segona residència de luxe.

Informe Medi Ambient Can Juncadella

SOS Lloret ha denunciat aquest acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona per anar en contra de la legislació ambiental i urbanística que li és aplicable a la finca de Can Juncadella i en contra dels propis informes desfavorables del Departament de Medi Ambient. L’associació també ha denunciat el senyor Camil Cofan Amiel, com a màxim responsable d’aquest Servei Territorial d’Urbanisme i persona que va signar aquest acord.

Pel que fa a la segona denúncia, SOS Lloret ha denunciat l’autorització i posterior celebració, la nit del 19 d’agost, d’un castell de focs d’artifici a la mateixa finca de Can Juncadella i en contra del que disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Segons aquest decret, es prohibeix el llançament de coets o focs d’artifici durant el període comprés entre el 15 de març i el 25 d’octubre, amb l’agreujant que el terme municipal de Lloret està considerat com a zona d’alt risc d’incendi durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre.

Tal i com es pot comprovar als documents que s’hi adjunten a continuació: informe del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, petició del permís per part de la propietat de la finca i la posterior autorització de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, tant el permís que es va demanar, com la seva concessió, només permetia un espectacle pirotècnic de nivell 1, consistent en un espectacle de llum que s’aixecarien com a màxim 8-10 metres d’alçada.

Informe del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya
Petició del permís per part dels propietaris de Can Juncadella
Concessió del permís per part de la Direcció General del Medi Natural

Però tal i com demostren les fotos d’aquells focs d’artifici, els propietat de la finca de Can Juncadella van celebrar un castell de focs amb petards i coets que assolien grans altures i que no constaven en el llistat que s’havia tramès a la Direcció General de Medi Ambient.A més de denunciar l’autorització que es va concedir per a la celebració d’aquest castell de focs d’artifici, SOS Lloret també ha denunciat a la persona màxima responsable de la Direcció General del Medi Natural, la senyora Núria Buenaventura Puig, per concedir un permís d’aquest tipus en contra del que disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Focs artifici Can Juncadella

De la mateixa manera, SOS Lloret també ha denunciat a Flinder Data SL, societat propietària de la finca de Can Juncadella, per realitzar un castell de focs on es va fer servir material pirotècnic que no estava autoritzat per la Direcció General del Medi Natural, creant una situació d’autèntica imprudència i perillositat, en època de màxim risc d’incendi, posant en perill tota la massa forestal de la zona, així com la vida humana de les persones que viuen a les urbanitzacions del voltant de la finca.

Costes multa els amos de Can Juncadella per l’abocament a Cala des Rajols

Segons una resolució del 16 de novembre de 2010, el Servei Provincial de Costes a Girona ha sancionat a la societat propietària de Can Juncadella, Flinder Data SL, amb una multa de 2.038,85€ per l’abocament de sorra a Cala des Rajols d’aquest passat mes de juliol.

Multa Costes Can Juncadella

En aquesta mateixa resolució també s’informa sobre quina és la situació actual de totes les obres que s’han estat fent durant aquest estiu a la cala, i que diu textualment:

  • De la sorra abocada sense autorització, no quedava pràcticament, desconeixent si per efecte de temporals o per haver estat retirada per la presumpta infractora.
  • L’escala de ferro havia estat retirada.
  • La caseta de fusta que es trobava en zona de protecció, havia estat retirada.

Es mantenien en zona de servitud de trànsit i protecció:

  • Uns 40 m2 ocupats amb travesses, tipus escala.
  • Una conducció realitzada en ciment per canalitzar les aigües pluvials.

Multa Costes Can Juncadella

Podeu veure i descarregar-vos la resolució completa fent clic aquí.