Es revela el propietari de Can Juncadella!

Deixa un comentari

En una comunicació enviada a la nostra associació, per part del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Blanes, aquest Jutjat assenyala com a propietari de la finca de Can Juncadella el President i Cap d’Estat de la República del Kazakhstan.

És la primera vegada que es disposa d’aquesta informació sobre la identitat del propietari d’aquesta finca.

Propietari Kazakhstan Can JundadellaCliqueu per ampliar la imatge

Aquesta documentació fa referència a l’arxiu de la denúncia que es va presentar davant d’aquest jutjat per les obres a Cala des Rajols de Can Juncadella (construcció d’una escala i abocament de terres).

Podeu llegir el document sencer fent clic a sobre del següent enllaç: Auto d’arxiu

Notícia sobre Can Juncadella al Telenotícies de Tv3

Deixa un comentari

Vídeo de la notícia emesa al Telenotícies migdia, avui 26 de desembre, sobre el presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística en l’aprovació i construcció d’un xalet de luxe a la finca de Can Juncadella arran de les denúncies de SOS Lloret.

Amb intervencions, per exemple, del Fiscal coordinador provincial on hi diu textualment: “aquesta llicència, clarament, era contrària a la legislació vigent“.

Can Juncadella al diari El País

Deixa un comentari

Una mansión de “interés público”

  • El fiscal ve ilegal una construcción en una zona protegida de Lloret por una empresa kazaja.
  • Imputados el arquitecto municipal y el de la Comisión de Urbanismo de Girona.
  • Las licencias fueron concedidas cuando Xavier Crespo era el alcalde.

La suntuosidad es marca de la casa para los propietarios de Can Juncadella, una finca sobre la playa de Cala Canyelles, en Lloret de Mar. Los vecinos relatan lujos como la celebración de fiestas privadas con fuegos artificiales o el desembarco de ferraris en verano para los amigos de la familia. El último atrevimiento de los dueños ha puesto en guardia al fiscal, que ve indicios de prevaricación urbanística en la licencia para edificar una mansión anexa de “invitados” con 13 suites en un espacio natural protegido.

Finca Can Juncadella

  Obras de la mansión de lujo sobre una cala de Lloret de Mar

El arquitecto municipal de Lloret y el de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona están imputados en el caso. Ambos tendrán que comparecer ante el juzgado de Blanes que instruye la causa después de que el fiscal de Medio Ambiente de Girona, Enrique Barata, haya percibido “indicios fundados de delito” en la concesión de licencias para la construcción de la mansión a Flinder Data, la sociedad que gestiona la finca y tras la que se ocultan los propietarios, una poderosa familia de las altas esferas políticas de Kazajistán. Tras una amplia investigación, Barata ha remitido al juzgado la denuncia penal que presentaron los ecologistas de SOS Lloret.

Las obras de la mansión, situada en el macizo de Cadiretes, rodeada de pinos y surcada por varios caminos que conectan la enorme finca, están muy avanzadas. La construcción constará de 13 suites, 19 baños, salón de té, bodega de licores, piscina con solárium y toda clase de comodidades. El lujo de la finca desata toda clase de especulaciones. “Hay gente que dice que ha visto a Berlusconi”, cuenta un vecino de la urbanización cercana, que no quiere dar su nombre. “Los dueños vienen solo un mes y no van nunca a Lloret”, relata el hombre, que dice que sí es frecuente verlos cenar —a él, ella y un niño— en un restaurante de la zona. La finca tiene acceso directo a la cala y cuenta también con otra edificación junto a la playa.

El problema es que las obras de la mansión están fuera de la ley, que no ampara este tipo de construcción en un Espacio de Interés Natural que forma parte de la Xarxa Natura 2000, según el fiscal. Los hechos denunciados se remontan a 2010, cuando el arquitecto de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona, primero, y el del Ayuntamiento de Lloret después, avalaron la legalidad de las obras basándose en dos artículos de la Ley de Urbanismo, el 48 y el 50. El primero se refiere a proyectos de “actuaciones específicas de interés público en suelo no urbanizable”, mientras que el artículo 50 de la ley (luego reformada) se aplica a la reconstrucción o rehabilitación de masías. El fiscal considera, en el primer caso, que no hay base para defender el “interés público” de las obras. Tampoco es aplicable el segundo artículo, aunque en la finca había un gallinero y una casa de campo antigua, ya que los propietarios derrumbaron esas edificaciones para hacer obras en un espacio distinto, sin que haya ninguna intención de preservación.

Fueron ambos informes favorables los que ampararon al director de la Comisión Territorial de Urbanismo y a la Junta de Gobierno Local de Lloret —presidida por el entonces alcalde, Xavier Crespo— para otorgar los permisos, a pesar de que había tres informes previos desfavorables del Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat en relación al mismo proyecto, que recalcaban que en ese lugar solo se puede construir para usos agrícolas, forestales y ganaderos. El fiscal quiere que declaren los técnicos de la Generalitat, así como la arquitecta del Ayuntamiento de Lloret que informó de la ilegalidad de las obras —en contra del criterio de su sucesor— y los mossos que han realizado la investigación, a los que los guardaespaldas que custodian la propiedad negaron la entrada a la finca.

La Unidad Central de Delitos Urbanísticos y Contra el Medio Ambiente de los Mossos d’Esquadra, que investigó el caso, pidió además la imputación de Xavier Crespo, de los miembros de la Junta de Gobierno Local de Lloret y de los responsables de Urbanismo, algo que el fiscal no ha considerado pertinente con los indicios recogidos hasta ahora. Los ecologistas denuncian las “numerosas irregularidades” que se han cometido en la finca y la “dejadez de las Administraciones responsables” a la hora de ponerles freno. El juez deberá decidir si las obras de Can Juncadella son legales o si las Administraciones forzaron con exceso la ley a sabiendas de que se estaba incumpliendo la normativa para favorecer a los propietarios.

* Notícia publicada al diari El País. 16 de desembre de 2012.

La Fiscalia de Medi Ambient troba indicis fundats de delicte a les obres de Can Juncadella

Deixa un comentari

La Fiscalia Provincial de Girona ha remès una denúncia penal al Jutjat Degà de Blanes per un presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística en l’aprovació i construcció d’un xalet de luxe en aquesta finca arran de les denúncies de SOS Lloret.

L’associació ciutadana SOS Lloret va denunciar els fets el desembre de 2010 davant la Fiscalia de Medi Ambient i, recentment, amb un altre escrit demanant màxima celeritat a aquest organisme atès l’avançat estat de construcció d’aquesta edificació.

Fiscalia Medi Ambient Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge

El juliol de 2010, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va acordar aprovar la reforma i adequació de la casa dels masovers i del galliner (uns 1.100m² aproximadament) per transformar-los en un habitatge de luxe per a familiars i convidats amb marcat caràcter de segona residència, en contra del que disposa la Llei per al sòl no urbanitzable, en contra del Pla Urbanístic del Sistema Costaner i en contra del que disposen les normatives del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.

Finca Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge (inici de les obres) Google Maps

Aquest incompliment de les normatives ambientals i urbanístiques vigents quedava palès a tres informes desfavorables del Departament de Medi Ambient en relació a aquest projecte.

Informe del Departament de Medi Ambient (13 de març de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (23 de juny de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (9 de juliol de 2010)

Informe Medi Ambient Can Juncadella

Medi Ambient deixava clar que els usos als que es volia destinar la nova construcció no eren compatibles amb els que disposa la llei per al sòl no urbanitzable, ja que es tracta d’una mansió de luxe amb marcat caràcter de segona residència. A més, assenyalava que les obres no s’ajustaven al que estableix el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner i la Xarxa Natura 2000, ja que no permeten l’enderroc i substitució per una construcció diferent a la que hi havia i, menys, si aquesta es destina a segona residència de luxe. Tan sols es permetia una edificació destinada a l’ús agrícola, forestal i/o ramader.

Finca Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge (estat actual de les obres)

Ara que ja existeixen indicis fundats de delicte, segons les investigacions de la Fiscalia de Medi Ambient, des de SOS Lloret creiem que ha quedat en evidència la deixadesa manifesta per part de les administracions responsables en aquest presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística, tant per part de l’Ajuntament de Lloret de Mar com de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

Can Juncadella: barra lliure?

Deixa un comentari

El passat diumenge 5 d’agost el Diari de Girona publicava un reportatge sobre Can Juncadella amb la notícia del xalet de luxe que s’està construint actualment a la finca així com d’algunes obres i irregularitats que s’hi han estat fent durant aquests darrers anys.

Podeu llegir el reportatge sencer fent clic a sobre de la imatge.

Diari de Girona Can Juncadella

Obres faraòniques a Can Juncadella

Deixa un comentari

ES TRACTA D’UN XALET DE LUXE QUE INCOMPLEIX VÀRIES NORMATIVES AMBIENTALS I URBANÍSTIQUES I AMB VARIS INFORMES DESFAVORABLES EMESOS PEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALITAT.

SOS Lloret demana a la Fiscalia de Medi Ambient màxima celeritat en la resolució de la denúncia presentada davant d’aquest organisme per les obres que afecten a la casa dels masovers i que tenen el propòsit de convertir-se en un habitatge de luxe dins de la finca de Can Juncadella.

Finca Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge

Atesa la gravetat i l’avançat estat actual de construcció de les obres denunciades, SOS Lloret ha presentat un escrit davant la Fiscalia de Medi Ambient per a que desencalli la resolució d’aquesta denúncia que es troba encara sense resoldre.

La denúncia té el seu origen el mes de desembre de 2010, quan SOS Lloret va presentar un escrit davant la Fiscalia de Medi Ambient en contra de l’aprovació de les obres que afecten a la casa dels masovers i el galliner (uns 1.100m² aproximadament) i on, actualment, s’està construint un xalet de luxe amb marcat caràcter de segona residència.

Finca Can JuncadellaCliqueu per ampliar la imatge

Pel que fa a la construcció d’aquest xalet de luxe, es tracta d’un habitatge que incompleix vàries normatives ambientals, urbanístiques i de participació ciutadana que queden reflectits en varis informes desfavorables emesos en el seu moment pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat.

Informe del Departament de Medi Ambient (13 de març de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (23 de juny de 2008)
Informe del Departament de Medi Ambient (9 de juliol de 2010)

Informe Medi Ambient Can Juncadella

Hem de recordar que l’espai on es troba la finca de Can Juncadella és un espai protegit i regulat per diferents figures de protecció: classificada sota la categoria de sòl no urbanitzable segons el POUM de Lloret de Mar, classificat amb la clau NU-CPEIN (088–Es Pa de Sucre Sud) dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), ubicada dins de l’àmbit administratiu del PEIN del Massís de Cadiretes, que forma part de la Xarxa Natura 2000 i subjecte a la normativa que regula la zona de servitud de protecció definida per la Ley 22/1998 de Costas.

Finca Can JuncadellaIl·luminació a les nits dels camins interiors de la finca

Cliqueu per ampliar la imatge

Aquesta denúncia s’ha de sumar a tota una sèrie de greus irregularitats que s’han anat donant a Can Juncadella des de l’any 2008: tancament del GR-92 al seu pas per la finca, abocament de sorra artificial i construcció d’una escala de ferro per accedir a Cala des Rajols, moviments de terres, tala d’arbres i eixamplament i obertura de nous camins.

SOS Lloret vol denunciar la impunitat manifesta i reiterada amb que semblen actuar els propietaris de la finca de Can Juncadella i la nul•la contundència per part de l’Ajuntament de Lloret de Mar i d’altres administracions supramunipals en la denúncia de les greus il•legalitats que s’han dut a terme els darrers anys en aquest indret.

Un article molt encertat sobre la futura arribada de l’autopista fins a Lloret

Deixa un comentari

L’autopista Blanes-Lloret: l’enèsima errada

“…apel·lant al sentit comú, quan tenim una carretera d’un carril per banda (1+1) i aquesta es col·lapsa, en comptes de construir una nova carretera havent d’obrir un nou corredor, li afegim 1 carril més per banda a aquesta carretera, doblant la seva capacitat.”

Si en els últims anys s’han fet simposis, tesis, conferències, estudis, exposicions i fins i tot llibres de la destrossa del front litoral de la Costa Brava, sobresaturat, sobreexplotat i reconeguda errada per part de tots els Ajuntaments, d’aquí uns anys estudiarem la fragmentació i excés de corredors a pocs quilòmetres de la costa. I és que la manca de planificació o de seny en alguns estaments de les nostres institucions estan fent verdaders estralls al territori.

I diran… “apaa, ecologista anti-tot!”, Doncs intentaré demostrar que l’autopista Blanes-Lloret és del tot inútil i no serveix ni al territori ni respon a cap interès que no sigui els de ACESA-Abertis, i no ho faré des del punt de vista ambiental i ecologista, ja exposat moltes vegades, sinó des del punt de vista tècnic i de criteris de mobilitat i economia.

La necessitat de millorar les connexions Blanes-Lloret són innegables: quilòmetres de cues a la C-32 per entrar a Blanes, quilòmetres de cues entre Blanes i Lloret gairebé cròniques, un bus interurbà Blanes-Lloret que triga uns temps desorbitats en fer el seu trajecte… per tant, d’anti-tot, res. El debat està en el COM millorem aquestes comunicacions. Però anem a analitzar la problemàtica:

El problema principal és el col·lapse crònic entre Blanes i Lloret, que només té una via de comunicació, la Gi-682, d’un carril per sentit, i amb un IMD (Intensitat Mitjana Diària) de 30.000 vehicles al dia (2000 més que la NII al maresme!), dels quals el 80% del trànsit és d’intercanvi Blanes-Lloret, i només un 20% passant (venen de més lluny de Blanes, o van més lluny de Lloret de Mar). I aquí és on venen les propostes per solucionar-lo.

Un plantejament ràpid i propi d’enginyer de despatx a 70 km del territori a intervindre, faria la proposta actualment plantejada: el projecte que en pocs mesos començarà a construir-se ampliarà l’autopista C-32 que actualment arriba fins a la Gi-600 (Blanes-Tordera), fins a la carretera C-63 (Lloret-Vidreres), amb una connexió a Lloret-Papalús (a la terminal Pujo i Pujol), amb una longitud de 7 km i amb un cost de 100 M d’euros.

Però, no hem dit que el 80% del trànsit és Blanes-Lloret? Pregunta a tots els blanencs i lloretencs: De veritat amb aquesta autopista, fareu quasi 4 km en direcció Vidreres, fareu 7 quilòmetres d’autopista fins la Gi-600, i baixareu 4 km més fins a Blanes, és a dir, fent quasi 15 km per anar de Blanes a Lloret, o continuareu agafant la Gi-682 fent els 6,6 km de distància, és a dir, menys de la meitat de quilòmetres que agafant la autopista?

Per tant, només aquest 20% de trànsit passant aniria a buscar la nova autopista (vull recordar de 100 M d’€!), per tant, la IMD de la nostra carretera de sempre quedaria en 24.000 vehicles/dia, és a dir, igualment col·lapsada.

I sinó és l’autopista, què? És fals que no hi hagi alternativa. Aquesta es basa en un principi bàsic per a tot tècnic. Si una secció és massa petita per absorbir prou intensitat, o amplies la velocitat (cosa que aquí no es pot fer), o amplies la secció! Què vol dir? Que apel·lant al sentit comú, quan tenim una carretera d’un carril per banda (1+1) i aquesta es col·lapsa, en comptes de construir una nova carretera havent d’obrir un nou corredor, li afegim 1 carril més per banda a aquesta carretera, doblant la seva capacitat.

Desdoblament GI-682 Blanes-LloretCliqueu per ampliar la imatge

 Infografia de l’alternativa, consistent en desdoblar la Gi-682 afegint un carril per banda (la imatge contempla el futur tren-tramvia entre Blanes i Lloret).

Amb aquest desdoblament de la Gi-682, la capacitat de la via es desdoblaria, fent que la IMD es dividís entre dos, passant a 15.000 i 15.000 vehicles/dia per carril, és a dir, pacificant en gran mesura el trànsit i solucionant molt més eficientment (i molt més econòmicament) el problema.

I si encara no l’he aconseguit convèncer, apel·laré al sentiment culé, i és que cada cop que agafi aquesta autopista, li estarà pagant al senyor propietari d’ACESA-Abertis, és a dir, el nostre estimat Florentino Pérez. És a dir, si no vol pagar els propers fixatges del Real Madrid, sigui intel·ligent, i digui NO a l’enèsima animalada a la Costa Brava, i més, si hi ha una alternativa.

Traçat autopista C-32Cliqueu per ampliar la imatge

NOTA: I fixi’s vostè, que no he parlat ni del TRAMVIA Blanes-Lloret, una altre alternativa i complementària a aquesta ja més que exposada per la meva part, a la que un altre dia hi tornaré…

* Article publicat al blog victor-catalan.blogspot.com.

Rebuig unànime a la proposta de fer dics a la platja de Lloret

Deixa un comentari

* Notícia publicada al diari El Punt. 10 de maig de 2011.

El Ministeri de Medi Ambient ha fet arribar un informe amb vuit projectes per “estabilitzar” la platja de Lloret.

La basculació de la sorra costa 50.000 euros l’any de mitjana a l’Ajuntament.

Representants dels diferents partits polítics i entitats de Lloret de Mar van reunir-se ahir al vespre a l’Ajuntament per debatre un projecte que ha fet arribar el Ministeri de Medi Ambient a l’Ajuntament per estabilitzar la platja i que preveu la construcció de dics.

En la introducció del projecte –rebutjat de manera unànime per tots els assistents– s’explica que la demarcació de Costes de Girona, “a través de la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, té la intenció d’estabilitzar la platja de Lloret” per tal que no s’hagin de fer moviments de sorra d’una banda de la platja a l’altra per compensar les accions de les llevantades o les garbinades, que fan que la platja basculi cap a un costat o l’altre.

Dics platja Lloret de Mar

Vuit propostes

El ministeri, a través de l’empresa Iberport Consulting, que ha fet l’estudi, ha elaborat vuit propostes, i en defensa particularment una, la vuitena, que implicaria la construcció d’un dic “exempt” a la zona central de la platja (exempt vol dir que no està enganxat a la costa), que reduiria el fenomen de basculació, i construir un altre dic submergit a la zona sud com a protecció dels temporals. El projecte preveu a més la demolició de 2.500 m² del passeig marítim i aparcament a la zona nord de la platja, per incrementar “l’amplada efectiva de la platja en aquesta zona”.

L’evolució de la platja

La reunió amb les entitats i grups polítics, que es va fer a la sala de plens, va començar amb una explicació de la tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament, Anna Aulet, que va exposar les propostes del ministeri, l’evolució que ha tingut la platja de Lloret en els últims anys i els danys causats per temporals, i els costos que ha representat per a l’Ajuntament la basculació de la platja. Es calcula que, de mitjana, l’Ajuntament ha d’invertir cada any 50.000 euros en moviments de terres per compensar la basculació de la sorra que provoca la natura. Els costos són assumits íntegrament per l’Ajuntament, i una de les conclusions unànimes és que cal una gestió integrada de tots els organismes implicats: Ajuntament, ministeri i Generalitat.

L’estètica de la platja

L’altra conclusió és que els moviments de sorra no justifiquen dur a terme cap de les propostes presentades, ja que un dels grans actius de Lloret són les seves platges i la construcció de dics modificaria de manera substancial l’estètica de la platja.

El segon estudi que es fa

Tant l’alcalde, Xavier Crespo, com el regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, van assegurar ahir que l’estudi no s’ha fet a petició de l’Ajuntament, sinó que ha estat iniciativa del ministeri. Xavier Crespo va dir també que aquest és el segon estudi que es fa des del ministeri sobre el tema, el primer va ser el 2002, i aquest va començar a elaborar-se aparentment el 2007. Ignasi Riera va dir també que l’Ajuntament “se sent tranquil” de donar una resposta unànime que implica el màxim de ciutadans.

L’opinió del CEAB i SOS Lloret

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes ja fa dies que es va mirar l’estudi pel seu compte, i va arribar llavors a la mateixa conclusió d’ahir: que és millor no tocar la platja. Rafael Sardà va dir que tot i que els estudis fan moltes previsions, l’impacte sempre acaba sent més gran del que es preveu, i que la natura sempre hi té l’última paraula, en el sentit que, per més que s’estudiï, és inevitable que hi hagi conseqüències imprevisibles. SOS Lloret, una de les entitats lloretenques més combatives, també es pronunciava en aquest sentit. La solució pactada, doncs, de rebutjar els projectes va satisfer tothom.

Projecte d’estabilització de la platja gran de Lloret. Alerta!

Deixa un comentari

Ecologistes en Acció de Catalunya s’ha posat en contacte amb SOS Lloret per tal de recavar el seu parer sobre el projecte d’estabilització de la platja gran de Lloret. Es tracta d’un projecte que el Ministerio de Medio Ambiente ha fet arribar a vàries organitzacions ecologistes i en defensa del territori amb la intenció de sondejar la seva opinió sobre els diferents aspectes ambientals que envolten el projecte.

SOS Lloret, tractant-se d’un tema tant delicat i de tanta transcendència pel nostre territori, ha fet arribar aquest projecte als diferents partits polítics locals, així com també a varis experts independents, entre ells el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, per poder conèixer amb més detall i fonament científic les conseqüències que se’n podrien derivar de la realització d’aquestes obres a la principal platja de Lloret.

Podeu descarregar-vos i veure el projecte sencer fent clic a sobre de la imatge.

Dics platja Lloret de Mar