Arxiu d'etiquetes: Xavier Crespo

Can Juncadella al diari El País

Una mansión de “interés público”

  • El fiscal ve ilegal una construcción en una zona protegida de Lloret por una empresa kazaja.
  • Imputados el arquitecto municipal y el de la Comisión de Urbanismo de Girona.
  • Las licencias fueron concedidas cuando Xavier Crespo era el alcalde.

La suntuosidad es marca de la casa para los propietarios de Can Juncadella, una finca sobre la playa de Cala Canyelles, en Lloret de Mar. Los vecinos relatan lujos como la celebración de fiestas privadas con fuegos artificiales o el desembarco de ferraris en verano para los amigos de la familia. El último atrevimiento de los dueños ha puesto en guardia al fiscal, que ve indicios de prevaricación urbanística en la licencia para edificar una mansión anexa de “invitados” con 13 suites en un espacio natural protegido.

Finca Can Juncadella

  Obras de la mansión de lujo sobre una cala de Lloret de Mar

El arquitecto municipal de Lloret y el de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona están imputados en el caso. Ambos tendrán que comparecer ante el juzgado de Blanes que instruye la causa después de que el fiscal de Medio Ambiente de Girona, Enrique Barata, haya percibido “indicios fundados de delito” en la concesión de licencias para la construcción de la mansión a Flinder Data, la sociedad que gestiona la finca y tras la que se ocultan los propietarios, una poderosa familia de las altas esferas políticas de Kazajistán. Tras una amplia investigación, Barata ha remitido al juzgado la denuncia penal que presentaron los ecologistas de SOS Lloret.

Las obras de la mansión, situada en el macizo de Cadiretes, rodeada de pinos y surcada por varios caminos que conectan la enorme finca, están muy avanzadas. La construcción constará de 13 suites, 19 baños, salón de té, bodega de licores, piscina con solárium y toda clase de comodidades. El lujo de la finca desata toda clase de especulaciones. “Hay gente que dice que ha visto a Berlusconi”, cuenta un vecino de la urbanización cercana, que no quiere dar su nombre. “Los dueños vienen solo un mes y no van nunca a Lloret”, relata el hombre, que dice que sí es frecuente verlos cenar —a él, ella y un niño— en un restaurante de la zona. La finca tiene acceso directo a la cala y cuenta también con otra edificación junto a la playa.

El problema es que las obras de la mansión están fuera de la ley, que no ampara este tipo de construcción en un Espacio de Interés Natural que forma parte de la Xarxa Natura 2000, según el fiscal. Los hechos denunciados se remontan a 2010, cuando el arquitecto de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona, primero, y el del Ayuntamiento de Lloret después, avalaron la legalidad de las obras basándose en dos artículos de la Ley de Urbanismo, el 48 y el 50. El primero se refiere a proyectos de “actuaciones específicas de interés público en suelo no urbanizable”, mientras que el artículo 50 de la ley (luego reformada) se aplica a la reconstrucción o rehabilitación de masías. El fiscal considera, en el primer caso, que no hay base para defender el “interés público” de las obras. Tampoco es aplicable el segundo artículo, aunque en la finca había un gallinero y una casa de campo antigua, ya que los propietarios derrumbaron esas edificaciones para hacer obras en un espacio distinto, sin que haya ninguna intención de preservación.

Fueron ambos informes favorables los que ampararon al director de la Comisión Territorial de Urbanismo y a la Junta de Gobierno Local de Lloret —presidida por el entonces alcalde, Xavier Crespo— para otorgar los permisos, a pesar de que había tres informes previos desfavorables del Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat en relación al mismo proyecto, que recalcaban que en ese lugar solo se puede construir para usos agrícolas, forestales y ganaderos. El fiscal quiere que declaren los técnicos de la Generalitat, así como la arquitecta del Ayuntamiento de Lloret que informó de la ilegalidad de las obras —en contra del criterio de su sucesor— y los mossos que han realizado la investigación, a los que los guardaespaldas que custodian la propiedad negaron la entrada a la finca.

La Unidad Central de Delitos Urbanísticos y Contra el Medio Ambiente de los Mossos d’Esquadra, que investigó el caso, pidió además la imputación de Xavier Crespo, de los miembros de la Junta de Gobierno Local de Lloret y de los responsables de Urbanismo, algo que el fiscal no ha considerado pertinente con los indicios recogidos hasta ahora. Los ecologistas denuncian las “numerosas irregularidades” que se han cometido en la finca y la “dejadez de las Administraciones responsables” a la hora de ponerles freno. El juez deberá decidir si las obras de Can Juncadella son legales o si las Administraciones forzaron con exceso la ley a sabiendas de que se estaba incumpliendo la normativa para favorecer a los propietarios.

* Notícia publicada al diari El País. 16 de desembre de 2012.

Lloret s’agermana amb Marbella

L’Associació Ciutadana SOS Lloret ha descobert en primícia que la vil·la de Lloret de Mar s’ha agermanat amb la ciutat de Marbella. Membres de l’associació han realitzat les fotografies que s’adjunten d’on es desprèn aquest fet insòlit.

Aquest agermanament es produeix després que la comissió d’urbanisme de la Generalitat doni el vist i plau al nou POUM de Lloret. SOS Lloret creu que aquest fet pot haver precipitat l’agermanament degut a què ambdues poblacions compartiran un creixement urbanístic abusiu que no es correspon amb la demanda real d’habitatge.

Lloret s'agermana amb Marbella

El nou POUM de Lloret preveu un creixement al qual no es pot fer front en matèria d’equipaments, recursos i serveis. Actualment hi ha una mancança patent d’aquests tres conceptes en diverses urbanitzacions de Lloret. El nou POUM posa eines per acabar amb les actuals mancances però s’oblida que amb el creixement que es deriva de la seva aprovació aquestes eines no acabaran amb el dèficit que es generarà.

Així mateix, l’associació vol denunciar que amb el nou POUM Lloret perdrà grans i importants zones de massa forestal, ja que projectes com Lloret Verd (1000 habitatges), Serra Brava Nord, Mont Lloret (600 habitatges), l’ampliació del Camp de Golf de l’Àngel, etc. suposen una desforestació brutal amb gran impacte ecològic i paisatgístic.

Lloret s'agermana amb Marbella

SOS Lloret lamenta que s’hagi agermanat Lloret amb Marbella encara que, després d’haver estudiat el nou POUM amb deteniment, es tracta d’un fet comprensible.

Notícia publicada al setmanari El Triangle

Lloret substitueix els boscos per noves urbanitzacions

Creixement. El planejament no busca propostes alternatives al turisme massificat.

L’Ajuntament aprova el nou pla d’ordenació amb el vot favorable de CiU i del PP i amb rebuig de l’oposició municipal i del moviment ecologista local, que el consideren excessivament expansionista.

La Comissió d’Urbanisme de Girona (CUG) tindrà feina al setembre per analitzar a fons el nou Pla d’ordenació urbana municipal (POUM) de Lloret de Mar, que va ser aprovat inicialment per l’Ajuntament el 28 de juliol passat. El document sortit del ple del consistori ha generat una gran polèmica a la localitat, ja que tant l’oposició municipal com el moviment ecologista l’han criticat durament.

Abans de la celebració del ple, durant la Festa Major, la plataforma ciutadana SOS Lloret va estar repartint fulls volants en què denunciava que el nou POUM “segueix el mateix model de creixement urbanístic irracional”. Un dels qui en van agafar un va ser el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, que havia estat invitat a participar en els actes de les festes locals, que l’equip de govern va incloure dins els actes de precampanya electoral convergent.

[…] No són els únics (convenis urbanístics). Si aquest, fet amb l’empresa Solmar, afectava la zona de Santa Clotilde, se n’han destapat d’altres. Els més polèmics es refereixen als sectors de la Font de Sant Llorenç i de l’Àngel, de Lloret. En el primer cas es tracta d’una urbanització en la qual participa Àngela Masera, mare del regidor de Benestar i Família, Romà Codina i Masera. En el conveni s’estableix una combinació entre una reducció de l’edificabilitat en aquest indret a canvi de l’execució de la urbanització que encara estava pendent i de la incorporació de l’acord en el POUM. […]

A l’Àngel, de Lloret, el pacte firmat entre els promotors i l’alcalde, Xavier Crespo (CiU), incorporat al pla urbanístic, estableix que una de les raons per aprovar-lo serà la cessió dels terrenys adjacents per a zona verda, quan ara són forestals. […]

Menystenir recursos

De la seva banda, SOS Lloret denuncia que “el nou POUM segueix menystenint el principal recurs de què disposa el municipi, que és que el 75% del seu terme municipal és bosc”. Jordi Palaudelmàs, portaveu de l’entitat, diu que “teníem l’oportunitat de canviar, però el pla que n’ha sortit és molt expansionista”. Palaudelmàs explica que l’equip de Govern “ha acceptat algunes de les propostes que vam fer, però cap de les importants”. N’hi havia de tres menes. La primera era les propostes que perseguien un desenvolupament “en qualitat i no en quantitat”. Els ecologistes accepten “que no pot haver-hi un creixement zero, però no es pot seguir amb el ritme frenètic dels darrers anys, que ens portarà a doblar la població actual, fins a 70.000 habitants”. Com a exemple esmenten el cas de Lloret Verd, “una aberració urbanística d’un miler d’habitatges”.

Un segon eix és el de les infraestructures. Palaudelmàs admet que hi ha un dèficit en la xarxa viària per arribar a Lloret des del Maresme, però que “això no es pot resoldre sense buscar solucions als impactes que ocasiona”. D’altra banda, també critica la poca previsió que es fa des de l’altre accés al municipi –des de Vidreres-, on es planifiquen noves urbanitzacions sense la reserva de sòl per fer una xarxa viària suficient. El portaveu ecologista tem que “ens passi com a Blanes, on aquesta manca de previsió ha impedit fer el doblament d’una carretera existent i se n’ha hagut de fer una altra de nova”.

El tercer bloc d’al·legacions presentades per SOS Lloret és el del turisme […] Palaudelmàs creu que “el model de sol i platja ja està bé, però ha d’haver-hi una oferta complementària que aprofiti el patrimoni natural i cultural de Lloret. L’element principal d’això haurien de ser els boscos, revitalitzant una xarxa de camins, protegint les àrees forestals, incorporant-se a les rutes senderistes i preveient una xarxa de masies i cases rurals refent les que ara estan en ruïna”.

SOS Lloret diu que “els nostres governants només veuen el territori com una oportunitat si aquest és urbanitzable i obliden que una gestió turística del patrimoni natural podria ser el puntal complementari del model turístic actual, revitalitzant el principal sector econòmic de la població”.

El Triangle. 31 de juliol de 2006. Núm. 790.

Obres il·legals al Turó Rodó

LA GENERALITAT DE CATALUNYA CONFIRMA QUE S’ESTAN REALITZANT UNA SÈRIE D’OBRES IL·LEGALS AL PARATGE DEL TURÓ RODÓ.

Arran d’una denúncia presentada per SOS Lloret al mes de novembre de l’any passat, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha emès un informe on es constata que s’estan realitzant una sèrie d’obres il·legals al paratge del Turó Rodó consistents en la construcció d’un edifici aïllat d’uns 100 m2 i un magatzem semisoterrat d’aproximadament 25 m2.

Aquestes obres estan situades a primera línia de mar, al camí de Cala Trons, just darrera del Castell de Sa Caleta. Es tracta d’unes obres que es poden observar des de les restes del jaciment ibèric situades al costat del Castell.

SOS Lloret obres il·legals Turó Rodó

El paratge del Turó Rodó és troba actualment protegit pel Pla Director del Sistema Costaner (PDUSC) amb la categoria més alta de protecció, la qual classifica aquesta parcel·la com a sòl no urbanitzable. Així mateix, el vigent Pla general del municipi, qualifica també com a sòl no urbanitzable tota aquesta zona.

Les conclusions que es recullen a l’informe emès pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat són les següents:

1. S’estan realitzant unes obres consistents en treballs d’enjardinament i condicionament del terreny. També s’ha observat l’existència d’una edificació aïllada d’uns 100 m2 aproximadament en estat d’acabats, per a ús probable d’habitatge, així com un magatzem semisoterrat d’uns 25 m2. Aquestes construccions són de nova planta, ja que no s’observen a l’ortofotomapa de data de vol 2 de juliol de 2003.

2. Aquestes construccions i els treballs descrits anteriorment, no estan emparats en la llicència d’obres menors concedida per l’Ajuntament de Lloret en data 18 de desembre de 2003, consistents en canviar paviments, pintar interiors i exteriors i canviar la porta a l’esmentada parcel·la.

3. D’altra banda, el Pla Director del Sistema Costaner (PDUSC), classifica aquesta parcel·la com a Sòl No Urbanitzable costaner 1, clau NU-C1, en la qual la construcció realitzada no està permesa, en no tractar-se d’una construcció o habitatge, directament i justificadament associada a una activitat agrícola, ramadera i forestals, pròpies de la naturalesa rústica del terreny.

SOS Lloret obres il·legals Turó Rodó

La Generalitat també ha informat que, un cop efectuada la inspecció tècnica, arxiven totes les seves actuacions, atès que l’Ajuntament de Lloret ja havia tramitat un expedient per tal d’aturar les obres, i per tant, la Generalitat de Catalunya no pot intervenir-hi.

Des de l’Associació Ciutadana SOS Lloret demanem una actuació decidida i contundent per part del consistori local. Exigim l’enderroc de totes aquestes construccions fetes dins de la il·legalitat més absoluta al paratge del Turó Rodó, així com la restauració de tota aquesta zona, situada a primera línia de mar.

Si tal com ha declarat l’Ajuntament de Lloret, es tracta de la infracció urbanística més important i greu amb la que es troba actualment, des de SOS Lloret no podem entendre ni permetre que l’actuació més destacada que hagi fet fins al dia d’avui el consistori hagi estat la imposició d’una simple i irrisòria multa de 600€.

Per altra banda, i atès que es tracta d’un espai de domini públic, que per tant, es troba dins de la zona marítima terrestre, aquesta mateixa denúncia ha estat enviada també al Ministerio de Medio Ambiente, en concret al Servei Provincial de Costes a Girona. L’associació està encara a l’espera de rebre la corresponent resposta per part d’aquest departament.

Instàncies a l’Ajuntament

Aquest divendres 27 d’agost l’associació ciutadana SOS Lloret ha entrat sis instàncies pel Registre Municipal de l’Ajuntament de Lloret de Mar, cinc d’elles adreçades a cadascun dels partits polítics municipals que tenen representació a l’Ajuntament (CiU, PSC, PPC, ERC i EuiA) i una sisena dirigida a l’actual equip de govern (CiU i PPC).

Aquestes sis instàncies estan referides a l’actual projecte de perllongar l’autopista C-32, que actualment acaba a Palafolls, fins al municipi de Lloret de Mar.

SOS Lloret instàncies autopista C-32

I és que SOS Lloret ha tingut coneixement de la celebració d’una reunió per desencallar aquest assumpte entre l’alcalde de Lloret, Xavier Crespo, l’alcalde de Blanes, Josep Marigó i el secretari general de mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal.

SOS Lloret entén que tot tipus d’informació relativa a aquest projecte vial és quelcom que interessa a la totalitat de la comarca de la Selva i, en conseqüència, el seu contingut ha de transcendir a la resta de la ciutadania. És per això que SOS Lloret demana en aquestes sis instàncies que, donada la importància capital i l’impacte que una obra megalítica d’aquestes característiques pot representar pel conjunt del municipi, cadascuna de les forces polítiques a les que s’adrecen les instàncies manifestin públicament la seva corresponent posició sobre aquest assumpte i que les seves mencions siguin clares i precises, sense ambigüitats, perquè la ciutadania conegui el model vial que defensen cadascuna d’elles, així com al traçat al que donen suport.

Amb aquesta acció SOS Lloret vol denunciar la negligent voluntat informativa que l’actual equip de govern de Lloret de Mar manté vers aquest projecte, i que s’ha convertit en una pràctica habitual que no beneficia al poble. És per això necessari un canvi radical d’aquesta actitud, doncs, essent aquest un projecte capdal per decidir el model futur del poble, l’única part que ha informat fins ara sobre aquest projecte és l’associació ciutadana.

I és que la possible arribada de la C-32 no solucionaria els problemes de mobilitat, tan interns com externs, que pateix el municipi a dia d’avui, destruiria paratges del gran valor patrimonial i sentimental com són Sant Pere del Bosc o Les Alegries i provocaria l’aparició de nous barris fantasmes com Fenals Oest gràcies a l’arribada del turisme de segona residència.

Un pas important…

SOS LLORET I L’EQUIP MUNICIPAL DE CIU ARRIBEN A UN ACORD DE COL.LABORACIÓ PER POSAR FRE AL CREIXEMENT URBANÍSTIC DESMESURAT DE LLORET DE MAR.

El grup municipal de CIU (Convergència i Unió) de Lloret i l’associació ciutadana SOS Lloret han acordat aquesta tarda, en la seva primera reunió, un compromís de treballar conjuntament i de forma periòdica per trobar solucions alternatives al creixement desmesurat que pateix el municipi en els darrers anys.

SOS Lloret afirma que l’associació coincideix amb moltes de les propostes de l’equip de govern de CIU i que en la trobada han percebut bona disponibilitat per solventar el problema que afecta a àrees com Cala Banys, Sant Quirze, Costa Marcona o Coll de Llop, espais on existeixen actualment plans parcials en suspensió cautelar o en tràmit.

SOS Lloret, entitat ciutadana absolutament deslligada de qualsevol formació política, va presentar-se públicament fa unes dues setmanes, aixecant una forta expectació entre la població i aconseguint el suport d’una gran part dels lloretencs de cara a les seves propostes. Des de llavors, ja ha aconseguit 2.000 signatures de ciutadans que s’oposen als projectes d’urbanització de Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona i la campanya no ha fet res més que començar.

A la reunió s’ha acordat que SOS Lloret participarà de forma directa en la imminent revisió del Pla General d’Urbanisme que l’equip de govern vol engegar en els propers mesos de la legislatura. Tant l’equip de govern com l’associació ciutadana coincideixen en la importància de difondre més la informació referent a l’estat dels projectes urbanístics i a les infrastructures que puguin afectar al territori.

La reunió, que ha durat més de 3 hores, s’ha cel.lebrat a l’Ajuntament de Lloret de Mar i ha comptat amb la presència de l’alcalde Xavier Crespo, el regidor d’hisenda Josep Valls, el regidor d’urbanisme, obres públiques i Medi Ambient Josep Teixidor i el regidor de governació Ignasi Riera per part de l’ajuntament. Imma Domínguez, Joan Pau Romaní, Pep Rodríguez, Javi Moreno i Jordi Draper han assistit a la reunió en representació de l’associació ciutadana.