SOS Lloret demana suspensió de llicències

SOS LLORET DEMANA SUSPENSIÓ IMMEDIATA DE LLICÈNCIES D’OBRES A GRAN PART DEL TERME MUNICIPAL DE LLORET.

L’Associació al·lega que resulta un contrasentit estar revisiant del Pla General i concedir llicències d’obres en sectors que entraran dins d’ aquesta revisió.

SOS Lloret vol denunciar el contrasentit que suposa per part de l’Ajuntament seguir donant llicències per a construcció d’habitatges nous en sectors del municipi que s’hauran de sotmetre a la Revisió del Pla General.

SOS Lloret demana suspensió de llicènciesCliqueu per ampliar la imatge

En aquest sentit cal destacar que els mesos de juliol i setembre del 2004, juntament amb l’octubre del 2003, han estat els mesos en els que s’han expedit més llicències per a construcció de nous habitatges des que es va iniciar la legislatura de l’alcalde Crespo (adjuntem dades al final).

SOS Lloret demana la suspensió immediata de llicències en aquells sectors o urbanitzacions on hi hagi encara fases per desenvolupar, aquells sectors que encara no estiguin consolidats, o aquells que tinguin alguna zona amb especial interès mediambiental.

Definim de rigor democràtic el fet que l’equip de govern actual hagi iniciat el procés de Revisió del Pla General, després que l’anterior equip de govern no acomplís les seves responsabilitats en aquest sentit, però ens resulta paradoxal el fet que s’estiguin donant llicències d’obres en sectors que podrien ser classificats, dins el nou planejament general, com a Sòl No Urbanitzable. Algunes d’aquestes llicències han estat concedides en sectors on la Diagnosi Urbanística realitzada l’any passat ho desaconsellava.

Resulta també sorprenent que en el Ple Municipal Extraordinari del passat dimarts s’ordenés un Polígon d’Actuació conflictiu com el de Can Lloranes, que incorpora 7 nous blocs de 4 plantes al casc urbà de Lloret, i no es busqui una solució consensuada entre tots els propietaris dins la Revisió del Pla General.

En un marc com l’actual, és radicalment impossible que l’Ajuntament pugui assumir el cost econòmic que es deriva dels serveis a totes les urbanitzacions del municipi (a Lloret arriben a 40). Per això és especialment preocupant que se segueixin donant llicències sense cap mena de planificació del creixement urbanístic, i més encara si es té en compte que s’està revisant el nou Pla General.Segons el calendari inicial del nou Pla General, aquest s’hauria d’aprovar inicialment el mes de maig del 2005.

La suspensió de llicències té sentit si es realitza un any abans de l’aprovació inicial: ja arrosseguem 5 mesos de retard respecte l’aplicació correcta del calendari planificat.La població de Lloret pot tenir paciència i donar marge a l’equip de govern, però ara ja és moment de denunciar un retard excessiu.

Pel que fa a l’anàlisi de les dades, és espectacular el creixement urbanístic que s’està produint a la urbanització Lloret Residencial. Aquesta urbanització forma un continu urbà amb la urbanització Creu de Lloret, Lloret Blau, Mont Lloret i Aiguaviva Parc (de Vidreres) que amenaça ser un espai urbà més gros que el propi poble de Lloret.

L’Associació al·lega que resulta un contrasentit estar revisiant del Pla General i concedir llicències d’obres en sectors que entraran dins d’ aquesta revisió.

SOS Lloret vol denunciar el contrasentit que suposa per part de l’Ajuntament seguir donant llicències per a construcció d’habitatges nous en sectors del municipi que s’hauran de sotmetre a la Revisió del Pla General.

SOS Lloret demana suspensió de llicènciesCliqueu per ampliar la imatge

Exposició On vas Lloret?

L’associació ciutadana SOS Lloret va inaugurar ahir a la nit una exposició a l’antic sindicat del carrer Sant Pere que, amb el títol On vas Lloret?, pretén constituir un espai de reflexió sobre el passat, el present i el futur del municipi.

L’exposició constata la transformació urbanística i mostra la precarietat del model turístic i urbanístic. La mostra inclou fotos antigues, objectes usuals anys enrere i un fotomuntatge de 12 metres que mostra l’impacte que pot suposar la prolongació de l’autopista del C-32 fins a Lloret.

La mostra estarà oberta fins el 31 d’octubre de dimarts a diumenge de deu a una i de quatre a set.

SOS Lloret exposició On vas Lloret?(cliqueu per ampliar el cartell)

SOS Lloret a favor del Pla Director i en contra dels equipaments a Costa Marcona

L’ASSOCIACIÓ REBUTJA L’AL.LEGACIÓ FETA PER L’EQUIP DE GOVERN PERQUÈ FRAGMENTA EL CONNECTOR BIOLÒGIC I INSISTEIX EN LA NECESSITAT DE PRESERVAR L’ESPAI.

Aquest passat mes de setembre ha finalitzat el termini per presentar al·legacions al Primer Pla Director del Litoral, que suposa una millora clara de l’antiga Llei de Costes, ja que protegeix tot el litoral català de la seva edificació fins en una distància total de 500 metres des del mar.

Abans que la Generalitat impulsés públicament aquest Pla Director, l’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret de Mar havia aprovat en l’històric ple extraordinari del 4 de març del 2004, la desclassificació quasi total dels sectors de Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona, objectiu que perseguia SOS Lloret des de feia mesos i pel qual havia recollit l’adhesió de 13.000 signatures.

La decisió de l’Ajuntament va ser aplaudida per l’associació ciutadana. Però SOS Lloret no veia amb bons ulls especialment un punt de la proposta de l’Ajuntament i era la inclusió d’un equipament (presumiblement un nou hotel) al bell mig de l’únic corredor biològic que queda a Lloret que uneix la zona litoral amb la zona interior i que es troba a Costa Marcona.

L’aprovació del Pla director, més ambiciós que el que defensava l’Ajuntament, deixava sense vigència l’equipament, per això l’Ajuntament de Lloret de Mar va presentar al·legacions al Pla Director i ho va fer amb especial sigil i el darrer dia del termini interposat per evitar reaccions com les de la nostra associació, que coincideix plenament amb els objectius i plantejaments del Pla Director.

SOS Lloret alerta a la població i especialment als 13.000 sotasignants i 45 entitats contra el desenvolupament urbanístic de Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona, de la doble moral amb la que juga l’actual equip de govern, ja que uns mesos enrera publicava que la desclassificació dels tres sectors era una aposta valenta del consistori i que s’havia fet el màxim que s’havia pogut, trencant d’alguna manera amb la dinàmica d’edificació massiva que es vivia a Lloret en els darrers anys.

Ara però, quan hi ha una aposta més valenta que la seva i que s’acosta a la demanda que més de 13.000 signatures varen fer en el seu dia, l’Ajuntament es replega i al·lega a la Generalitat que ha de tenir en consideració aquell moviment desclassificatori per permetre una mínima construcció a Costa Marcona.

SOS Lloret s’oposa a l’al·legació feta per l’Ajuntament sobre el sector de Costa Marcona i anuncia que presentarà al·legacions en contra d’aquest equipament quan es presenti el segon Pla Director, així com oposant-se al desenvolupament de nous plans parcials com el de Coll de Llop, el qual fragmenta el connector biològic que enllaça les zones verdes del PEIN de Cadiretes i el litoral.

L’alternativa taronja

Aquest dissabte 18 de setembre de 2004, l’associació ciutadana SOS Lloret ha realitzat un seguit d’accions per tot el municipi de Lloret de Mar.

Primer, ha enganxat dues pancartes de més de 12 metres d’allargada cadascuna, al pont d’entrada del municipi per la carretera de Blanes, demanant alternatives a l’autopista. I segon, al llarg de la carretera GI-680, a l’alçada de l’Ermita de Les Alegries, ha senyalitzat el corredor biològic que travessa tot el municipi per la zona oest amb més de 50 creus pintades de color taronja i 200 metres de franges discontinues de plàstic taronja a banda i banda de la carretera, per denunciar que l’arribada de l’autopista destrossaria tot aquest cinturó verd.

Amb aquestes accions reivindicatives SOS Lloret vol denunciar tota una sèrie de circumstàncies:1. Que la població de Lloret de Mar continua sense conèixer el traçat per on ha de passar l’autopista, i l’única part que a dia d’avui està informant sobre les conseqüències d’aquesta infrastructura és l’associació. Aquest gran vial només faria que accentuar els problemes de mobilitat interns que pateix el municipi i afavoriria l’aparició de nous barris fantasmes com Fenals Oest.

2. Que el traçat actualment aprovat per la Generalitat, a part de destrossar el patrimoni cultural de Lloret (Sant Pere del Bosc o Les Alegries), també malbarata l’immens patrimoni natural del municipi, ja que aquest traçat passa pel ben mig del connector biològic que uneix les zones de Gran Montbarbat (zona sud del municipi) amb Gran Montgrós (zona nord).

3. Que tot aquest cinturó verd, integrat per boscos amb una qualitat ambiental immillorable, ofereix unes possibilitats immenses de cara a buscar el desitjat turisme de qualitat. Des de SOS Lloret estem treballant perquè aquest cinturó verd sigui inclòs, immediatament, al PEIN de Cadiretes per després poder treballar en la creació d’un futur Parc Natural que uneixi les zones PEIN de Cadiretes i de l’Ardenya.

4. Que la creació d’aquest Parc Natural suposaria la protecció definitiva d’aquest bosc de fauna mediterrània que abraça la nostra població. Cal recordar que és un dels més extensos de tota la mediterrània.

On vas, Lloret?

Associació ciutadana SOS Lloret.

El tema de la necessitat de canvi o diversificació del model turístic a Lloret de Mar, la Costa Brava i en general tot el litoral català no és nou. El recent debat sobre el model turístic generat després de les declaracions de la consellera Montserrat Tura sembla una reproducció exacta d’altres debats engegats ja a finals dels 80, moment en què es començaven a veure signes d’esgotament del model turístic de sol i platja, baixos costos i baixa qualitat.

Discussions periòdiques amb declaracions picants s’han anat reproduint al llarg dels últims 20 anys però el problema de fons continua sense ser resolt, potser perquè la inèrcia del fruit podrit i conegut és més forta que la del fruit fresc però que encara no coneixem.

No és que faltin idees: d’iniciatives n’hi ha moltes, però la majoria acaben sense posar-se en pràctica. Potser és que en el fons el model existent ja ens va bé, perquè encara que no és ja la gallina dels ous d’or que va ser abans dels anys 90 i encara que ens condueixi a una degradació perversa, continua proporcionant exigus beneficis. Fins que no peti del tot, tenim temps de buscar més excuses de mal pagador, però el més intel·ligent seria canviar el rumb ara que encara podem fer el gir.

Tura ha estat encertada a l’hora de denunciar certs problemes que afecten el turisme del litoral i un dels avantatges de fer-ho als mitjans de comunicació és precisament que se n’ha parlat i molt. Potser així es posarà fil a l’agulla de veritat i s’actuarà des de tots els sectors amb més convenciment. Malgrat això, Tura ha descobert uns problemes que pels que vivim a la costa no són cap novetat. A més, se li pot retreure amb raó el fet de no haver calculat l’impacte que la seva denúncia pública, en plena temporada, pot tenir sobre la imatge d’un municipi com és Lloret de Mar, on per altra banda s’estan fent molts esforços per capgirar la situació.

El turisme és una de les principals indústries del país, i des de la Generalitat no s’ha posat, fins ara, una atenció eficient per a corregir els seus errors. Si es volen canviar certes inèrcies, és necessari que es prenguin responsabilitats de govern i a la Generalitat li toca solucionar el tema del finançament dels municipis turístics de forma urgent.

Per tal que es produeixin canvis palpables en el tipus de turisme és necessari que tots els agents implicats; administracions, hotelers, comerciants, restauradors, tour operadors… agafin les responsabilitats que es derivin d’un gran pla de reactivació del sector turístic i aquest pla l’ha de conduir la Generalitat. Si no agrada el “turisme de borratxera” que s’hi comenci a posar remei.

A l’Ajuntament de Lloret se li ha de reconèixer l’esforç que està fent per tal que el turisme de baixa qualitat perdi pes al municipi mitjançant una sèrie de decisions valentes com, entre d’altres, deixar d’expedir llicències a bars nocturns i discoteques.

Tot i així, des de SOS Lloret, creiem que l’Ajuntament es dedica a tapar forats i solventar problemes puntuals però no afronta l’arrel del problema. L’origen de la crisi del sector turístic es troba en el caràcter depredador dels recursos naturals i està bé haver fet passes per començar a canviar el rumb. Però cal ser més decisius i fer un important salt endavant. Si volem diversificar l’oferta turística cal prioritzar la potenciació dels actius propis per sobre de tot, reinventar l’oferta del patrimoni, el qual no hem sabut vendre mai i aconseguir exportar un nou model turístic per Lloret de Mar i la Selva marítima de Paradís patrimonial i paisatgístic.

Aquells productes que són més rentables són els propis d’un territori, i que no necessiten gaire transformació. Així ho ha estat el sol i la platja. Però a Lloret hi ha una altra cosa que abunda, més i tot que les platges, i és l’impressionant patrimoni boscós i monumental que tenim. Des de SOS Lloret reclamem una aposta decidida per aquest patrimoni. Demanem una figura de protecció sòlida pels nostres boscos com podria ser incloure una quarta part del terme municipal al PEIN del massís de Cadiretes tenint com a horitzó la creació del futur Parc Natural de les Gavarres i l’Ardenya, un dels boscos autòctons més grans existents en tota la Mediterrània. Un parc natural representa un actiu econòmic d’enorme potencial turístic.

En segon lloc cal inventar una gestió d’aquest espai que permeti compaginar una oferta turística atractiva, creativa i novedosa amb un manteniment dels recursos. Així es podria crear un gran parc temàtic autòcton natural, on s’oferissin circuits esportius, rutes al patrimoni cultural que s’hi troba disseminat, etc. La recuperació dels masos que encara s’escampen per les muntanyes podria allotjar activitats autòctones, tallers artesanals i circuits de restauració. Fins i tot es podria incloure algun càmping, potenciar-se el turisme rural, etc.

Un model de creixement econòmic que no es basi en la qualitat i en l’increment del valor afegit dels seus productes és un model que no té futur, un model que anirà degradant-se lentament fins a morir. L’explotació ben gestionada dels recursos propis pot arribar a ser un veritable atractiu de primer ordre cap a un turisme diferent al que tenim.

És aquí, en el propi territori, on fa falta la creativitat i esforços dels empresaris i l’aposta de l’administració. Saber conservar, gestionar i vendre, pot ser la gran aposta cap a un turisme de qualitat d’un municipi com Lloret de Mar.

Seguim parlant, discutint i escoltant a tothom, però sobretot agafem responsabilitats i posem-nos tots a treballar per avançar.

* Aquest article es pot contrastar amb un article aparegut al Punt l´1 de setembre de 1988 escrit per Josep Mas Llibre i que es titulava On vas, Lloret?, de “paradís gentil” a abocador d’Europa.

Alguns paràgrafs d’aquest article de l’any 1988:

“Aquest tipus de turisme foragita el pocs clients com cal que miraculosament ens queden.”

“Si es continua per aquest camí, aquesta jovenalla mal educada i cridanera es farà ben aviat totalment mestressa del poble.”

“Si algú vol veure el que no s’ha de fer en matèria de planificació urbanística d’un centre turístic, que vingui a Lloret.”

“A bona part dels establiments hotelers i d’apartaments no hi poden anar altres clients que els que tenen.”

“Molts d’ells venen aquí a comportar-se com bèsties. La nostra obligació és fer-los aquest desig impossible.”

“Lloret és com una noia cap de trons que tots intenten lligar-se però que després es bescanta pels mateixos beneficiaris.”

“O com una casa de mala reputació, de la qual diuen que no s’hi pot anar però a la nit s’hi troben tots.”

Comunicat de premsa: denúncia!

Des de SOS Lloret volem denunciar la poca voluntat comunicativa que l’actual equip de govern del municipi de Lloret de Mar mostra vers la nostra associació ciutadana.

Fa més de tres setmanes que estem intentant aconseguir una reunió amb els membres de l’actual executiu i, a dia d’avui, encara no hem rebut cap resposta per citar-nos.

En aquesta reunió, SOS Lloret vol parlar de temes urbanístics que encara resten oberts, com són el traçat alternatiu a l’Autopista, el Recurs d’Alçada interposat per la nostra associació al Pla Parcial de Mont Lloret, l’ampliació del PEIN de Cadiretes, entre d’altres temes.

Finalment, davant aquesta reiteració d’ignorar-nos, la setmana passada, concretament el dissabte 21 d’agost, vam entrar pel registre una instància per intentar convocar aquesta reunió amb l’equip de govern i, passada tota una setmana sencera, encara no hem rebut cap contestació oficial.

És per això que no tenim cap més sortida que denunciar que l’Ajuntament de Lloret no vol reunir-se amb l’associació ciutadana SOS Lloret, essent aquesta una entitat cultural legalment constituïda del municipi de Lloret de Mar. I que aquest fet respon, una vegada més, a una actitud que aquest Ajuntament està practicant de meravella: el no voler informar a la ciutadania.

Un fet gravíssim en la nostra societat democràtica contemporània.

Instàncies a l’Ajuntament

Aquest divendres 27 d’agost l’associació ciutadana SOS Lloret ha entrat sis instàncies pel Registre Municipal de l’Ajuntament de Lloret de Mar, cinc d’elles adreçades a cadascun dels partits polítics municipals que tenen representació a l’Ajuntament (CiU, PSC, PPC, ERC i EuiA) i una sisena dirigida a l’actual equip de govern (CiU i PPC).

Aquestes sis instàncies estan referides a l’actual projecte de perllongar l’autopista C-32, que actualment acaba a Palafolls, fins al municipi de Lloret de Mar.

SOS Lloret instàncies autopista C-32

I és que SOS Lloret ha tingut coneixement de la celebració d’una reunió per desencallar aquest assumpte entre l’alcalde de Lloret, Xavier Crespo, l’alcalde de Blanes, Josep Marigó i el secretari general de mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal.

SOS Lloret entén que tot tipus d’informació relativa a aquest projecte vial és quelcom que interessa a la totalitat de la comarca de la Selva i, en conseqüència, el seu contingut ha de transcendir a la resta de la ciutadania. És per això que SOS Lloret demana en aquestes sis instàncies que, donada la importància capital i l’impacte que una obra megalítica d’aquestes característiques pot representar pel conjunt del municipi, cadascuna de les forces polítiques a les que s’adrecen les instàncies manifestin públicament la seva corresponent posició sobre aquest assumpte i que les seves mencions siguin clares i precises, sense ambigüitats, perquè la ciutadania conegui el model vial que defensen cadascuna d’elles, així com al traçat al que donen suport.

Amb aquesta acció SOS Lloret vol denunciar la negligent voluntat informativa que l’actual equip de govern de Lloret de Mar manté vers aquest projecte, i que s’ha convertit en una pràctica habitual que no beneficia al poble. És per això necessari un canvi radical d’aquesta actitud, doncs, essent aquest un projecte capdal per decidir el model futur del poble, l’única part que ha informat fins ara sobre aquest projecte és l’associació ciutadana.

I és que la possible arribada de la C-32 no solucionaria els problemes de mobilitat, tan interns com externs, que pateix el municipi a dia d’avui, destruiria paratges del gran valor patrimonial i sentimental com són Sant Pere del Bosc o Les Alegries i provocaria l’aparició de nous barris fantasmes com Fenals Oest gràcies a l’arribada del turisme de segona residència.

Reclamació a l’Ajuntament per la neteja i manteniment de Sant Quirze

L’associació ciutadana SOS Lloret ha entrat una instància a l’Ajuntament de Lloret de Mar per tal que es faci càrrec de la neteja i manteniment del paratge de Sant Quirze.

L’associació va realitzar una neteja popular a aquest sector recentment i va recollir gran quantitat de deixalles i residus urbans. Malgrat això ,SOS Lloret va poder constatar la deixadesa a la que està sotmès aquest entorn natural, un dels més propers a l’entramat urbà. L’entitat no té prou mitjans per tal d’acabar de netejar a fons aquest indret.

L’abandó al que està sotmès podria generar algun incendi forestal, com ja es va demostrar amb el petit foc que va cremar fa unes setmanes a aquesta mateixa zona. Així mateix al llit de la riera s’hi ha produït abocaments incontrolats des de fa anys que han provocat una estratificació de residus de tot tipus. Es calcula que en el llit de la riera hi ha dos metres de profunditat de deixalles i residus que van dels plàstics i llaunes fins a electrodomèstics i mobiliari divers.

No n’hi ha prou amb no deixar construir a la zona, sinó que és necessari que allò que volem preservar ho mantinguem mínimament decent. SOS Lloret ha reclamat:

  • Que l’Ajuntament netegi a fons el paratge.
  • Que es faci una neteja íntegra de la riera.
  • Que s’impedeixi el trànsit a motor per la zona.
  • Que s’instal·li algun sistema de papereres i contenidors.

Notícia preocupant

La Generalitat vol tirar endevant la prolongació de l’autopista del Maresme després de 10 anys paralitzat.

Notícia sencera, extreta de EL PAÍS el 3 d’agost de 2004.

FRANCESC ARROYO – Barcelona, EL PAÍS – Cataluña – 03-08-2004.

Diez años de nada. Ése podría ser el resumen de las obras de prolongación de las autopista del Maresme hacia el norte. Fueron pactadas por el Gobierno central, del que entonces dependía la vía, con ACESA en mayo de 1994. Luego la concesión pasó a depender del Gobierno catalán, que incluso firmó un pacto en 2000 para desencallar el asunto. Nada de nada. Ahora el Departamento de Política Territorial ha recuperado las conversaciones con los representantes del territorio para activar la cuestión, con vistas a la prolongación de la vía hacia Lloret y Girona.

El acuerdo firmado por el Gobierno central y la concesionaria ACESA establecía que esta empresa construiría, conservaría y explotaría “la prolongación del tramo Montgat-Palafolls de la autopistas A-19 [hoy C-32] hasta su conexión con la carretera GE-600 [hoy GI-600] de Blanes a Hostalric, de tal forma que facilite la adecuada prolongación en su día de la vía de alta capacidad hacia Massanet, así como los tráficos hacia Blanes.”El nuevo tramo”, precisaba el pacto entre las partes, “será libre de peaje para los movimientos internos del mismo, repercutiéndose su longitud en la barrera de peaje de Santa Susanna”.

El pacto incluía la previsión de calendario: iniciar las obras en 1995 y terminarlas en los años sucesivos. Asimismo incluía el compromiso del Ministerio de Obras Públicas de “ejecutar como vía de alta capacidad la unión de la autopista A-19 con la A-7 en las proximidades de Massanet” y añadía que el tramo paralelo de la nacional II “no será objeto de desdoblamiento antes de que en el tramo de la autopista A-19 Palafolls-Conexión con la GE-600 se alcance” un índice medio de tráfico “de 25.000 vehículos diarios”.

El documento está firmado por el entonces secretario de Infraestructuras, Emilio Pérez Touriño, por parte del Gobierno central, y por José Manuel Basáñez en representación de la concesionaria ACESA. ACESA no ha podido hacer nada, pero no por falta de voluntad, sino porque el Gobierno catalán no le ha entregado los terrenos. Siempre ha habido alguien que se ha opuesto al proyecto y los diversos consejeros de Política Territorial (Artur Mas, Pere Macias y Felip Puig) prefirieron evitar el enfrentamiento.

Pacto en 2000: Macias incluso llegó a firmar un pacto en abril de 2000 con representantes del territorio, ecologistas y afectados, con el objetivo de desencallar el asunto. También sin consecuencias.

La prolongación de la autopista hasta saltar el Tordera tiene pocos problemas, pero la cosa se complica con la prolongación en las dos direcciones previstas. El trazado hacia Lloret propuesto por el actual Gobierno catalán no cuenta con el visto bueno de los ecologistas, mientras que el trazado propuesto por éstos con el apoyo de un sector del territorio tiene costes más elevados de lo que Política Territorial desearía. El proyecto del departamento incluye las variantes de Blanes y Lloret, en los terrenos y con los trazados inicialmente previstos por los dos ayuntamientos. Además, sostienen unos y otros, el tiempo corre contra todos los proyectos, porque cada día que pasa hay un trecho más urbanizado en el entorno.

El enlace con la AP-7 presenta otros problemas muy diferentes. Si se efectúa sin más, puede acabar con la efectividad de la autopista del Maresme. Ésta es ligeramente más barata que la AP-7, lo que lleva a pensar que sería sistemáticamente preferida por los camiones de largo recorrido.

Una de las soluciones posibles sería un peaje duro para este tipo de tráfico, de forma que resultara disuasorio el uso de la autopista del Maresme para los camiones de largo recorrido. En cambio, los vehículos de los residentes sí podrían utilizar esta autopista con un peaje blando o incluso sin él, si se satisficieran al completo las peticiones de los habitantes de la zona.

Al margen de este problema, la principal reivindicación del territorio, con Iniciativa per Catalunya Verds como abanderado, es que haya un único corredor entre el Tordera y Massanet, de modo que no se machaque un territorio que aún conserva abundantes parcelas destinadas la agricultura, sin contar con la subsistencia de masas boscosas.