Associació ciutadana SOS Lloret.

El tema de la necessitat de canvi o diversificació del model turístic a Lloret de Mar, la Costa Brava i en general tot el litoral català no és nou. El recent debat sobre el model turístic generat després de les declaracions de la consellera Montserrat Tura sembla una reproducció exacta d’altres debats engegats ja a finals dels 80, moment en què es començaven a veure signes d’esgotament del model turístic de sol i platja, baixos costos i baixa qualitat.

Discussions periòdiques amb declaracions picants s’han anat reproduint al llarg dels últims 20 anys però el problema de fons continua sense ser resolt, potser perquè la inèrcia del fruit podrit i conegut és més forta que la del fruit fresc però que encara no coneixem.

No és que faltin idees: d’iniciatives n’hi ha moltes, però la majoria acaben sense posar-se en pràctica. Potser és que en el fons el model existent ja ens va bé, perquè encara que no és ja la gallina dels ous d’or que va ser abans dels anys 90 i encara que ens condueixi a una degradació perversa, continua proporcionant exigus beneficis. Fins que no peti del tot, tenim temps de buscar més excuses de mal pagador, però el més intel·ligent seria canviar el rumb ara que encara podem fer el gir.

Tura ha estat encertada a l’hora de denunciar certs problemes que afecten el turisme del litoral i un dels avantatges de fer-ho als mitjans de comunicació és precisament que se n’ha parlat i molt. Potser així es posarà fil a l’agulla de veritat i s’actuarà des de tots els sectors amb més convenciment. Malgrat això, Tura ha descobert uns problemes que pels que vivim a la costa no són cap novetat. A més, se li pot retreure amb raó el fet de no haver calculat l’impacte que la seva denúncia pública, en plena temporada, pot tenir sobre la imatge d’un municipi com és Lloret de Mar, on per altra banda s’estan fent molts esforços per capgirar la situació.

El turisme és una de les principals indústries del país, i des de la Generalitat no s’ha posat, fins ara, una atenció eficient per a corregir els seus errors. Si es volen canviar certes inèrcies, és necessari que es prenguin responsabilitats de govern i a la Generalitat li toca solucionar el tema del finançament dels municipis turístics de forma urgent.

Per tal que es produeixin canvis palpables en el tipus de turisme és necessari que tots els agents implicats; administracions, hotelers, comerciants, restauradors, tour operadors… agafin les responsabilitats que es derivin d’un gran pla de reactivació del sector turístic i aquest pla l’ha de conduir la Generalitat. Si no agrada el “turisme de borratxera” que s’hi comenci a posar remei.

A l’Ajuntament de Lloret se li ha de reconèixer l’esforç que està fent per tal que el turisme de baixa qualitat perdi pes al municipi mitjançant una sèrie de decisions valentes com, entre d’altres, deixar d’expedir llicències a bars nocturns i discoteques.

Tot i així, des de SOS Lloret, creiem que l’Ajuntament es dedica a tapar forats i solventar problemes puntuals però no afronta l’arrel del problema. L’origen de la crisi del sector turístic es troba en el caràcter depredador dels recursos naturals i està bé haver fet passes per començar a canviar el rumb. Però cal ser més decisius i fer un important salt endavant. Si volem diversificar l’oferta turística cal prioritzar la potenciació dels actius propis per sobre de tot, reinventar l’oferta del patrimoni, el qual no hem sabut vendre mai i aconseguir exportar un nou model turístic per Lloret de Mar i la Selva marítima de Paradís patrimonial i paisatgístic.

Aquells productes que són més rentables són els propis d’un territori, i que no necessiten gaire transformació. Així ho ha estat el sol i la platja. Però a Lloret hi ha una altra cosa que abunda, més i tot que les platges, i és l’impressionant patrimoni boscós i monumental que tenim. Des de SOS Lloret reclamem una aposta decidida per aquest patrimoni. Demanem una figura de protecció sòlida pels nostres boscos com podria ser incloure una quarta part del terme municipal al PEIN del massís de Cadiretes tenint com a horitzó la creació del futur Parc Natural de les Gavarres i l’Ardenya, un dels boscos autòctons més grans existents en tota la Mediterrània. Un parc natural representa un actiu econòmic d’enorme potencial turístic.

En segon lloc cal inventar una gestió d’aquest espai que permeti compaginar una oferta turística atractiva, creativa i novedosa amb un manteniment dels recursos. Així es podria crear un gran parc temàtic autòcton natural, on s’oferissin circuits esportius, rutes al patrimoni cultural que s’hi troba disseminat, etc. La recuperació dels masos que encara s’escampen per les muntanyes podria allotjar activitats autòctones, tallers artesanals i circuits de restauració. Fins i tot es podria incloure algun càmping, potenciar-se el turisme rural, etc.

Un model de creixement econòmic que no es basi en la qualitat i en l’increment del valor afegit dels seus productes és un model que no té futur, un model que anirà degradant-se lentament fins a morir. L’explotació ben gestionada dels recursos propis pot arribar a ser un veritable atractiu de primer ordre cap a un turisme diferent al que tenim.

És aquí, en el propi territori, on fa falta la creativitat i esforços dels empresaris i l’aposta de l’administració. Saber conservar, gestionar i vendre, pot ser la gran aposta cap a un turisme de qualitat d’un municipi com Lloret de Mar.

Seguim parlant, discutint i escoltant a tothom, però sobretot agafem responsabilitats i posem-nos tots a treballar per avançar.

* Aquest article es pot contrastar amb un article aparegut al Punt l´1 de setembre de 1988 escrit per Josep Mas Llibre i que es titulava On vas, Lloret?, de “paradís gentil” a abocador d’Europa.

Alguns paràgrafs d’aquest article de l’any 1988:

“Aquest tipus de turisme foragita el pocs clients com cal que miraculosament ens queden.”

“Si es continua per aquest camí, aquesta jovenalla mal educada i cridanera es farà ben aviat totalment mestressa del poble.”

“Si algú vol veure el que no s’ha de fer en matèria de planificació urbanística d’un centre turístic, que vingui a Lloret.”

“A bona part dels establiments hotelers i d’apartaments no hi poden anar altres clients que els que tenen.”

“Molts d’ells venen aquí a comportar-se com bèsties. La nostra obligació és fer-los aquest desig impossible.”

“Lloret és com una noia cap de trons que tots intenten lligar-se però que després es bescanta pels mateixos beneficiaris.”

“O com una casa de mala reputació, de la qual diuen que no s’hi pot anar però a la nit s’hi troben tots.”