Lloret substitueix els boscos per noves urbanitzacions

Creixement. El planejament no busca propostes alternatives al turisme massificat.

L’Ajuntament aprova el nou pla d’ordenació amb el vot favorable de CiU i del PP i amb rebuig de l’oposició municipal i del moviment ecologista local, que el consideren excessivament expansionista.

La Comissió d’Urbanisme de Girona (CUG) tindrà feina al setembre per analitzar a fons el nou Pla d’ordenació urbana municipal (POUM) de Lloret de Mar, que va ser aprovat inicialment per l’Ajuntament el 28 de juliol passat. El document sortit del ple del consistori ha generat una gran polèmica a la localitat, ja que tant l’oposició municipal com el moviment ecologista l’han criticat durament.

Abans de la celebració del ple, durant la Festa Major, la plataforma ciutadana SOS Lloret va estar repartint fulls volants en què denunciava que el nou POUM “segueix el mateix model de creixement urbanístic irracional”. Un dels qui en van agafar un va ser el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, que havia estat invitat a participar en els actes de les festes locals, que l’equip de govern va incloure dins els actes de precampanya electoral convergent.

[…] No són els únics (convenis urbanístics). Si aquest, fet amb l’empresa Solmar, afectava la zona de Santa Clotilde, se n’han destapat d’altres. Els més polèmics es refereixen als sectors de la Font de Sant Llorenç i de l’Àngel, de Lloret. En el primer cas es tracta d’una urbanització en la qual participa Àngela Masera, mare del regidor de Benestar i Família, Romà Codina i Masera. En el conveni s’estableix una combinació entre una reducció de l’edificabilitat en aquest indret a canvi de l’execució de la urbanització que encara estava pendent i de la incorporació de l’acord en el POUM. […]

A l’Àngel, de Lloret, el pacte firmat entre els promotors i l’alcalde, Xavier Crespo (CiU), incorporat al pla urbanístic, estableix que una de les raons per aprovar-lo serà la cessió dels terrenys adjacents per a zona verda, quan ara són forestals. […]

Menystenir recursos

De la seva banda, SOS Lloret denuncia que “el nou POUM segueix menystenint el principal recurs de què disposa el municipi, que és que el 75% del seu terme municipal és bosc”. Jordi Palaudelmàs, portaveu de l’entitat, diu que “teníem l’oportunitat de canviar, però el pla que n’ha sortit és molt expansionista”. Palaudelmàs explica que l’equip de Govern “ha acceptat algunes de les propostes que vam fer, però cap de les importants”. N’hi havia de tres menes. La primera era les propostes que perseguien un desenvolupament “en qualitat i no en quantitat”. Els ecologistes accepten “que no pot haver-hi un creixement zero, però no es pot seguir amb el ritme frenètic dels darrers anys, que ens portarà a doblar la població actual, fins a 70.000 habitants”. Com a exemple esmenten el cas de Lloret Verd, “una aberració urbanística d’un miler d’habitatges”.

Un segon eix és el de les infraestructures. Palaudelmàs admet que hi ha un dèficit en la xarxa viària per arribar a Lloret des del Maresme, però que “això no es pot resoldre sense buscar solucions als impactes que ocasiona”. D’altra banda, també critica la poca previsió que es fa des de l’altre accés al municipi –des de Vidreres-, on es planifiquen noves urbanitzacions sense la reserva de sòl per fer una xarxa viària suficient. El portaveu ecologista tem que “ens passi com a Blanes, on aquesta manca de previsió ha impedit fer el doblament d’una carretera existent i se n’ha hagut de fer una altra de nova”.

El tercer bloc d’al·legacions presentades per SOS Lloret és el del turisme […] Palaudelmàs creu que “el model de sol i platja ja està bé, però ha d’haver-hi una oferta complementària que aprofiti el patrimoni natural i cultural de Lloret. L’element principal d’això haurien de ser els boscos, revitalitzant una xarxa de camins, protegint les àrees forestals, incorporant-se a les rutes senderistes i preveient una xarxa de masies i cases rurals refent les que ara estan en ruïna”.

SOS Lloret diu que “els nostres governants només veuen el territori com una oportunitat si aquest és urbanitzable i obliden que una gestió turística del patrimoni natural podria ser el puntal complementari del model turístic actual, revitalitzant el principal sector econòmic de la població”.

El Triangle. 31 de juliol de 2006. Núm. 790.