Vídeo de la neteja popular dels paratges de l’Àngel i Sant Pere del Bosc, realitzada aquest diumenge 23 de setembre, per denunciar la incoherència de les jornades “Lloret Natura” organitzades per l’ajuntament.
L’associació ciutadana SOS Lloret va convocar per a aquest diumenge 23 de setembre una neteja popular dels paratges de l’Àngel i Sant Pere del Bosc, dos clars exponents del valor patrimonial i natural d’aquesta vila costanera, dins del marc de la setmana “Lloret Natura, turisme sostenible i vocacional” que l’ajuntament de Lloret ha organitzat, suposadament, “per tal de donar a conèixer als ciutadans i ciutadanes de Lloret de Mar, Girona i Catalunya l’entorn natural i cultural de Lloret de Mar”.
L’objectiu d’aquesta acció popular era evidenciar que amb les accions de màrqueting i de neteja de cara del govern local difícilment es pot vetllar per la bona salut mediambiental dels nostres boscos. Bona prova d’això és que la trentena de persones que han participat d’aquesta acció popular, des de les 10 fins a les 14 hores, han estat capaces de recollir:
Des de SOS Lloret volem denunciar que la convocatòria per part de l’ajuntament d’aquest tipus de setmanes mediambientals han de venir recolzades, i com a conseqüència, de les inversions i de la feina planificada durant tota una legislatura en aquesta àrea. No entenem com un tema tan cabdal per al futur de Lloret com és la gestió del seu patrimoni natural i cultural pot caure constantment en la demagògia i en el populisme més elemental. Des de SOS Lloret volem demanar a l’ajuntament que expliqui quin serà el Lloret de Mar del futur i quins són els mitjans i recursos dels que disposen, ja que si decididament es vol apostar per aquest model turístic de qualitat, no entenem:
1. Per què els boscos de Lloret estan tan abandonats, plens de deixalles, d’abocaments il·legals i sense unes inversions econòmiques suficients per tenir-ne cura d’ells.
2. Per què es vol construir la carretera que ha d’enllaçar amb l’actual C-32 per uns dels paratges de la vila amb un valor mediambiental i cultural de primer ordre com són l’Àngel i Sant Pere del Bosc.
Són preguntes que haurien de trobar resposta en una setmana com “Lloret Natura”, però de veritat.
Avui divendres, 21 de setembre, Nova Ràdio Lloret ha entrevistat a un els portaveus de SOS Lloret, Sebastian Braden, per parlar sobre la contradicció de l’organització de les jornades “Lloret Natura”, per part de l’ajuntament, i del traçat de la prolongació de l’autopista C-32, que ha de passar a pocs metres del paratge de Sant Pere del Bosc.
Per escoltar l’entrevista feu clic a sobre del vídeo.
NETEJA POPULAR DELS PARATGES DE L’ÀNGEL I SANT PERE DEL BOSC AQUEST DIUMENGE 23 DE SETEMBRE.
L’Associació Ciutadana SOS Lloret ha volgut organitzar, una vegada més, una neteja popular. En aquest cas, es tracta de la neteja dels voltants dels paratges de l’Àngel i Sant Pere del Bosc.
La finalitat d’aquesta acció no és una altra que la d’organitzar un acte alternatiu, al marge de les activitats que ha programat l’Ajuntament de Lloret per celebrar les jornades “Lloret Natura” i, d’aquesta manera, denunciar la poca solidesa de les polítiques ambientals del govern i la seva funció bàsicament decorativa.
SOS Lloret vol denunciar, amb aquesta neteja popular, que el consistori de Lloret afirmi voler potenciar els valors naturals i culturals del poble, mentre múltiples zones del municipi s’han convertit en llocs habituals d’abocaments incontrolats de tot tipus de brossa.
L’associació vol denunciar també la contradicció que suposa el discurs proteccionista que es vol potenciar des de les jornades “Lloret Natura”, en les quals es vol donar a conèixer la riquesa natural i paisatgística de Lloret, mentre que al mateix temps el propi Ajuntament es felicita per l’anunci de la propera construcció de la carretera que ha d’unir el municipi amb l’autopista C-32, seguint un traçat que ha de passar a escassos metres de Sant Pere del Bosc i de l’Àngel, i que ha estat declarat d’impacte sever pels informes d’impacte ambiental.
La degradació del propi entorn que diuen estimar no ha estat mai qüestionada per part del consistori. El traçat i els impactes sobre el territori mai s’han volgut explicar a la població de Lloret i s’han amagat reiteradament evitant així d’encetar un debat social sobre la infraestructura en qüestió.
És per això que, SOS Lloret considera el discurs proteccionista de l’Ajuntament com un discurs buit de contingut, ple d’hipocresia i totalment allunyat de la realitat. Les jornades “Lloret Natura” són un sarcasme i una befa de l’administració vers els ciutadans del municipi, una estratègia d’imatge per amagar la incoherència en política mediambiental de l’actual consistori.
El lloc i l’hora de trobada per a la neteja serà aquest diumenge dia 23 de setembre, a les 10h, davant de l’oficina de Turisme situada a l’avinguda de les Alegries.
OFERIMENT A L’AJUNTAMENT PER SALVAR LLORET VERD.
L’Associació Ciutadana SOS Lloret ha realitzat, aquest cap de setmana, una penjada de vàries pancartes a la zona de Lloret Verd i visibles des de la carretera de Lloret-Vidreres. La finalitat de l’acció consisteix en donar a conèixer el projecte urbanístic inclòs en la redacció del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal), i que preveu la construcció de 1.068 habitatges a la zona boscosa de Lloret Verd.
A les pancartes s’hi llegeix “Propera Destrucció: 1000 cases a Lloret Verd”, per tal de denunciar aquest nou projecte urbanístic que representaria la destrucció d’un paratge boscós que es troba als peus de Mont Barbat, amb un interès ecològic i paisatgístic de primer ordre. Aquesta zona de 86 Ha (gairebé el doble d’extensió que Sta. Clotilde), compleix una important funció de corredor biològic i connector paisatgístic.
Les pancartes estan situades al llarg de l’àrea afectada per tal que es pugui veure la gran extensió d’aquesta zona, que va des de la cruïlla del Restaurant Can Buhigas fins a l’entrada del túnel Monturiol, a l’esquerra de la carretera en sentit Lloret – Vidreres.
L’Ajuntament de Lloret ha dit en diverses ocasions que l’assessor jurídic del nou POUM opina que classificar aquesta zona com a no urbanitzable representaria haver de pagar grans indemnitzacions al promotor. Contràriament, SOS Lloret s’ha assessorat jurídicament amb advocats experts en urbanisme que asseguren que hi ha jurisprudència en casos semblants als de Lloret Verd on s’ha classificat com a no urbanitzables paratges que estaven amenaçats urbanísticament.
Des d’aquí, SOS Lloret llença un oferiment a l’Ajuntament per tal de salvar aquest paratge. L’associació pregunta obertament al consistori si realment té la voluntat de salvar aquest paratge natural o no, i que ho facin públic. I en el cas que la resposta sigui afirmativa, SOS Lloret emplaça al consistori a encarregar un estudi jurídic exhaustiu a un bufet d’advocats consensuat per les dues parts, perquè determini les possibilitats de classificar com a no urbanitzable tota la zona o la major part d’ella.
Demanem a l’Ajuntament que sigui valent en actuacions cap a la preservació de l’entorn natural, ja que sinó anem inexorablement cap a un empenyorament del territori que han d’heretar generacions futures, i cap a un creixement expansiu que ens portarà més problemes de manca de serveis i recursos.
La Diputació de Girona, la Fundació Territori i Paisatge i l’Associació Naturalistes de Girona han elaborat el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de la Costa Brava. Aquest és un document que dibuixa els espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava que mereixen i requereixen protecció. Són 44 els espais on es recomana que es desqualifiquin els sòls per tal de garantir-ne la preservació.
Entre aquests 44 espais es troba Costa Marcona, l’única zona no urbanitzada de Lloret, juntament amb cala Morisca, que actua com a corredor biològic entre la costa i els boscos del massís de Cadiretes i les Gavarres. Recordem que aquest corredor biològic es troba actualment amenaçat per la intenció de l’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret (CiU-PP) de construir-hi un hotel de luxe.
Cliqueu aquí per descarregar la fitxa corresponent a Costa Marcona
“La Costa Brava s’ha anat omplint de totxanes, formigó, línies elèctriques i asfalt. Cada dia que passa és més grisa i menys verda. Quan ja no quedin platges verges, boscos, aiguamolls ni camps de conreu, cap turista voldrà venir. Preferirà anar de vacances a altres llocs on s’hagin preocupat per conservar el paisatge. Llavors ja serà massa tard. Només nosaltres som responsables que això no arribi a passar.”
Aquest Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de la Costa Brava es proposa com un inventari i estudi aprofundit del litoral gironí tot recercant aquells espais que per les seves condicions naturals i paisatgístiques remarquin la singularitat del territori i requereixin una major atenció. Es parteix de la base que ja hi ha tota una sèrie d’espais (els més singulars) dotats de figures de protecció (parcs naturals, paratges d’interès natural, tots ells inclosos al PEIN) i que ara cal incidir en aquells espais que tenen un alt valor i que no tenen protecció.
Una altra de les premisses bàsiques és la necessitat d’articular una xarxa d’espais interconnectats entre si de manera que es doni un pas endavant i se superi l’etapa de la creació d’espais protegits, però isolats i sense cap connexió. D’aquesta manera, s’ha articulat una malla molt amplia que relliga els espais ja dotats de protecció amb aquests nous espais donant com a resultat la xarxa d’espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava.
A més de dibuixar aquesta xarxa d’espais, el treball pretén recomanar i proposar mesures de preservació i protecció concretes dels espais catalogats a l’abast de les administracions, especialment els ajuntaments.
Això és el que es pot veure a les dues tanques publicitàries situades a la carretera de Tossa, just davant de l’entrada a la urbanització de Canyelles, concretament al paratge de Coll de Llop.
COSTA MARCONA: CORREDOR BIOLÒGIC EN PERILL
Costa Marcona és l’única zona no urbanitzada de Lloret, juntament amb cala Morisca, que actua com a corredor biològic entre la costa i els boscos del massís de Cadiretes i les Gavarres. Aquest corredor biològic es troba actualment amenaçat per la intenció de l’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret (CiU-PP) de construir-hi un hotel de luxe.
Les conseqüències d’aquest nou impacte, producte de la humanització del paisatge, poden ser irreversibles pel que fa a la reducció i pèrdua de les diferents poblacions d’espècies animals i vegetals que habiten aquesta zona.
A llarg termini, la fragmentació dels diferents hàbitats dificulta el moviment de les poblacions fins al punt d’arribar a l’extinció de la majoria de les espècies, amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat que això comporta.
Tant el corredor biològic de Costa Marcona, com la resta de corredors que formen part del terme municipal de Lloret, tenen un paper ambiental i ecològic vital: es facilita la dispersió de la flora i la fauna, augmenta la seva diversitat i es redueix el risc d’extinció; ajuden a esmorteir els canvis de temperatura a les zones urbanes, moderen l’escorrentia provocada per les aigües de pluja o redueixen la contaminació, tant l’acústica, com la lumínica, o la provocada per la pols i els metalls pesants.
I és que abans de posar més ciment sobre els boscos de Lloret, els responsables polítics del nostre poble haurien de saber què és i què significa realment un corredor biològic.
Associació Ciutadana SOS Lloret
Aquest diumenge 2 d’octubre s’han celebrat diverses activitats, organitzades per entitats lloretenques (Ajuntament, Agenda XXI, Xino-Xano), per commemorar «el dia del mar». L’associació ciutadana SOS Lloret s’ha volgut afegir al programa d’actes tot organitzant una neteja popular per les rodalies del Turó Rodó.
Aquest és un espai situat a les rodalies de Sa Caleta, una de les cales més significatives de tot el municipi, la qual està embolcallada per una significativa massa forestal que amaga unes runes d’un antic castell, El Turó Rodó.
Aquest és un espai simbòlic dins l’imaginari lloretenc, ja que és un clar exemple del nostre passat cultural i del nostre patrimoni natural actual, doncs en aquest indret s’amaguen les runes del Turó Rodó i són molts els vianants que passegen per el seu camí de ronda, tot visitant el castell i gaudint de la flora mediterrània.
Però tot aquest indret està en una decadència i en un abandonament total per part de l’administració, essent doncs aquest motiu pel qual ha sigut necessari organitzar una netejada popular per l’indret. Si l’Ajuntament no ho vol net, els ciutadans sí!
L’activitat ha començat a les 10.00h del matí, hi ha comptat amb la participació d’unes 15 persones, entre les quals s’ha aconseguit recol·lectar un total de 12 bosses tamany industrial, les quals contenien diversos tipus de brossa (plàstic, paper, llaunes, fusta,...), així com divers material municipal (tanques metàl·liques), material de construcció (fustes, enreixats metàl·lics, ferros,…) i material abandonat (elements de pesca, d’embarcacions marítimes,…)
Des de SOS Lloret som conscients que aquesta és una feina de tots, no tan sols de la Administració, i que cal fer un esforç pedagògic per cuidar els nostres boscos. Malgrat tot, considerem que cal implementar notòriament els serveis destinats a la neteja dels espais verds, ja que ningú de fora vindrà a fer-ho.
Seria doncs aquesta una mesura que projectaria una imatge de qualitat de Lloret, alhora que tots en sortiríem beneficiats.
L’associació ciutadana SOS Lloret ha presentat al·legacions a la delimitació del PEIN–PNIN de Pinya de Rosa. Aquesta delimitació està aprovada inicialment i aquest cap de setmana s’exhauria el termini per presentar al·legacions.
SOS Lloret ha presentat tres al·legacions:
1. Que els límits de la zona classificada com a PEIN s’ampliïn incorporant tot el territori litoral existent des de la Platja de Santa Cristina fins a la pineda de la Platja de Fenals. D’aquesta manera es correspondria l’espai del PEIN – PNIN amb la totalitat del Corredor Biològic dels Jardins Botànics.
2. Incloure sectors propers a les Urbanitzacions de La Soleia i La Costa d’En Gallina, i a banda i banda de la Carretera de Lloret a Blanes per tal d’assegurar la connectivitat entre l’espai declarat PEIN i els grans boscos de l’interior (Sant Pere del Bosc, Montbarbat,…)
3. Demanar que la gestió de la finca de Santa Cristina recaigui sobre l’Obreria de Santa Cristina ja que la seva gestió fins ara ha permès la conservació d’aquest espai en un òptim estat.
Per altra banda SOS Lloret va participar ahir a la festa de Santa Cristina realitzant una ofrena floral per tal de deixar constància de la voluntat dels lloretencs en què tot el paratge se segueixi preservant.
SOS Lloret 