Vídeo publicat a La Vanguardia Digital, aquest dimecres 27 d’agost, i que parla sobre la intenció dels propietaris de Can Juncadella, a Cala Morisca, de construir una nova edificació de luxe a la finca. Finca protegida per la Llei de Costes, pel PEIN de Cadiretes i pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.
Arxiu de la categoria: Premsa
El tancament del GR-92 al seu pas per Cala Morisca a Catalunya Ràdio
Aquests passat dilluns, 12 de maig, Catalunya Ràdio va desplaçar una unitat mòbil a Lloret de Mar per tal d’interessar-se pel camí de gran recorregut GR-92 tallat al seu pas per Cala Morisca.
Una redactora de l’emissora, acompanyada per varis membres de SOS Lloret i del Centre Excursionista de Lloret, es varen desplaçar fins al punt on el propietari de la finca de Can Juncadella havia tallat el camí.
Tot seguit, i ja a l’Ajuntament, es va connectar en directe amb el programa de l’Antoni Bassas (El matí de Catalunya Ràdio), on el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament, una membre de SOS Lloret i l’enginyer que treballa per a la propietat de la finca de Can Juncadella varen respondre a les preguntes del periodista.
Premeu a sobre dels vídeos per poder escoltar l’entrevista (està dividida en dues parts) i veure algunes imatges de les obres que s’han estat fent.
Cala Morisca a Tv3
Aquí teniu el vídeo de la notícia que va sortir al TN comarques, aquest dimecres 26 de març, sobre la destrossa que s’ha fet a Cala Morisca.
Es poden veure imatges dels moviments de terres, de l’eixamplament i obertura de nous camins, de la tala d’arbres i de la modificació del traçat del GR-92 dins de la finca de Can Juncadella.
Les contradiccions dels nostres polítics
El passat 21 de setembre, el regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, declarava a Nova Ràdio Lloret desconèixer el projecte i el traçat de la futura carretera que ha d’unir Lloret amb l’autopista C-32.
Ignasi Riera: “El que no es pot caure és en la trampa que jo crec que cauen ells, de ja posar-li un traçat, i a dir-li que passarà pel mig de l’Àngel, dir-li que passarà pel mig de Sant Pere del Bosc, quan el projecte es desconeix”.
Aquestes declaracions contradiuen les paraules del regidor de Planificació Urbanística, Josep Valls, on assegurava, el 4 de setembre, també a Ràdio Lloret, que el traçat d’aquesta carretera ja estava aprovat definitivament.
Periodista: “El traçat els agrada? El traçat que hi ha projectat.”
Josep Valls: “Bé, estem parlant d’un traçat que ja ha passat tots els tràmits i que està aprovat definitivament”
Per escoltar les seves declaracions, premeu a sobre dels respectius vídeos.
Entrevista a SOS Lloret
Avui divendres, 21 de setembre, Nova Ràdio Lloret ha entrevistat a un els portaveus de SOS Lloret, Sebastian Braden, per parlar sobre la contradicció de l’organització de les jornades “Lloret Natura”, per part de l’ajuntament, i del traçat de la prolongació de l’autopista C-32, que ha de passar a pocs metres del paratge de Sant Pere del Bosc.
Per escoltar l’entrevista feu clic a sobre del vídeo.
Resposta al Regidor d’Urbanisme Josep Valls
El passat dijous 24 d’agost, un portaveu de l’associació SOS Lloret va realitzar declaracions a Nova Ràdio Lloret entorn de la denúncia presentada a la Fiscalia de Medi Ambient contra unes obres il·legals al paratge del Turó Rodó. Al dia següent, en aquest mateix mitjà de comunicació, el Regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lloret, Josep Valls, feia una rèplica a aquestes declaracions totalment fora de to i on realitzava alguna acusació falsa contra l’associació, a més d’un atac personal impropi d’un càrrec públic.
Volem deixar clar que la decisió de qui és portaveu de SOS Lloret pertany única i exclusivament a SOS Lloret i no podem tolerar ingerències de cap tipus en el funcionament de l’associació. Així mateix quan un portaveu de l’associació fa declaracions, ho fa en nom de tota l’associació.
Qualsevol càrrec públic, com ho és un Regidor d’Urbanisme, ha de respectar la decisió de qui és el portaveu de l’associació deixant de banda les avinences o desavinences personals, almenys quan s’expressa en una ràdio o qualsevol altre mitjà de comunicació. Des de SOS Lloret no entrem en personalismes ni fem judicis morals, ni de cap tipus, cap als membres del consistori.
Així mateix afirmem que cap membre de SOS Lloret ha construït en sòl rústic i volem deixar clar al Sr. Valls que una acusació d’aquesta categoria feta per un càrrec públic és com a mínim gravíssima. Cal que el Sr. Valls s’apliqui a ell mateix el rigor que demana als portaveus de l’associació al fer declaracions.
SOS Lloret vol deixar clar que no insinua que existeixi cap tracte de favor cap al propietari de la casa on s’ha produït la infracció denunciada. Malgrat això, el fet que el propietari sigui un concessionari directe de la hisenda pública per realitzar els serveis de neteja, fa més necessari la transparència del procés sancionador. Així mateix demanem que tots els processos urbanístics en general siguin més transparents i que hi hagi més vigilància de les infraccions urbanístiques que es produeixen constantment a la nostra població i que SOS Lloret ve denunciant des de la formació de l’associació. Demanem també a l’Ajuntament fermesa en les sancions cap a delictes urbanístics flagrants.
Al llarg dels tres anys de vida de SOS Lloret hem denunciat a les administracions competents diverses infraccions urbanístiques que no hem fet públiques perquè la finalitat de la denúncia és fer respectar la Llei i que es restitueixi allò que s’ha degradat. Si hem fet pública aquesta denúncia és perquè creiem que existeixen proves clares de delicte urbanístic i contra el medi ambient, i que en aquest cas, el fet que es conegui pot ajudar a que no quedi impune i pugui servir per a què l’Ajuntament es faci respectar mitjançant una sanció exemplar.
Aprofitem aquesta ocasió també per demanar una mica d’humilitat als nostres representants polítics, que són gestors temporals del bé públic. En una democràcia tothom té dret a discrepar i la manera de contestar una discrepància és amb arguments i mai increpant.
Notícia publicada al setmanari El Triangle
Lloret substitueix els boscos per noves urbanitzacions
Creixement. El planejament no busca propostes alternatives al turisme massificat.
L’Ajuntament aprova el nou pla d’ordenació amb el vot favorable de CiU i del PP i amb rebuig de l’oposició municipal i del moviment ecologista local, que el consideren excessivament expansionista.
La Comissió d’Urbanisme de Girona (CUG) tindrà feina al setembre per analitzar a fons el nou Pla d’ordenació urbana municipal (POUM) de Lloret de Mar, que va ser aprovat inicialment per l’Ajuntament el 28 de juliol passat. El document sortit del ple del consistori ha generat una gran polèmica a la localitat, ja que tant l’oposició municipal com el moviment ecologista l’han criticat durament.
Abans de la celebració del ple, durant la Festa Major, la plataforma ciutadana SOS Lloret va estar repartint fulls volants en què denunciava que el nou POUM “segueix el mateix model de creixement urbanístic irracional”. Un dels qui en van agafar un va ser el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, que havia estat invitat a participar en els actes de les festes locals, que l’equip de govern va incloure dins els actes de precampanya electoral convergent.
[…] No són els únics (convenis urbanístics). Si aquest, fet amb l’empresa Solmar, afectava la zona de Santa Clotilde, se n’han destapat d’altres. Els més polèmics es refereixen als sectors de la Font de Sant Llorenç i de l’Àngel, de Lloret. En el primer cas es tracta d’una urbanització en la qual participa Àngela Masera, mare del regidor de Benestar i Família, Romà Codina i Masera. En el conveni s’estableix una combinació entre una reducció de l’edificabilitat en aquest indret a canvi de l’execució de la urbanització que encara estava pendent i de la incorporació de l’acord en el POUM. […]
A l’Àngel, de Lloret, el pacte firmat entre els promotors i l’alcalde, Xavier Crespo (CiU), incorporat al pla urbanístic, estableix que una de les raons per aprovar-lo serà la cessió dels terrenys adjacents per a zona verda, quan ara són forestals. […]
Menystenir recursos
De la seva banda, SOS Lloret denuncia que “el nou POUM segueix menystenint el principal recurs de què disposa el municipi, que és que el 75% del seu terme municipal és bosc”. Jordi Palaudelmàs, portaveu de l’entitat, diu que “teníem l’oportunitat de canviar, però el pla que n’ha sortit és molt expansionista”. Palaudelmàs explica que l’equip de Govern “ha acceptat algunes de les propostes que vam fer, però cap de les importants”. N’hi havia de tres menes. La primera era les propostes que perseguien un desenvolupament “en qualitat i no en quantitat”. Els ecologistes accepten “que no pot haver-hi un creixement zero, però no es pot seguir amb el ritme frenètic dels darrers anys, que ens portarà a doblar la població actual, fins a 70.000 habitants”. Com a exemple esmenten el cas de Lloret Verd, “una aberració urbanística d’un miler d’habitatges”.
Un segon eix és el de les infraestructures. Palaudelmàs admet que hi ha un dèficit en la xarxa viària per arribar a Lloret des del Maresme, però que “això no es pot resoldre sense buscar solucions als impactes que ocasiona”. D’altra banda, també critica la poca previsió que es fa des de l’altre accés al municipi –des de Vidreres-, on es planifiquen noves urbanitzacions sense la reserva de sòl per fer una xarxa viària suficient. El portaveu ecologista tem que “ens passi com a Blanes, on aquesta manca de previsió ha impedit fer el doblament d’una carretera existent i se n’ha hagut de fer una altra de nova”.
El tercer bloc d’al·legacions presentades per SOS Lloret és el del turisme […] Palaudelmàs creu que “el model de sol i platja ja està bé, però ha d’haver-hi una oferta complementària que aprofiti el patrimoni natural i cultural de Lloret. L’element principal d’això haurien de ser els boscos, revitalitzant una xarxa de camins, protegint les àrees forestals, incorporant-se a les rutes senderistes i preveient una xarxa de masies i cases rurals refent les que ara estan en ruïna”.
SOS Lloret diu que “els nostres governants només veuen el territori com una oportunitat si aquest és urbanitzable i obliden que una gestió turística del patrimoni natural podria ser el puntal complementari del model turístic actual, revitalitzant el principal sector econòmic de la població”.
El Triangle. 31 de juliol de 2006. Núm. 790.
Carta publicada als diaris
COSTA MARCONA: CORREDOR BIOLÒGIC EN PERILL
Costa Marcona és l’única zona no urbanitzada de Lloret, juntament amb cala Morisca, que actua com a corredor biològic entre la costa i els boscos del massís de Cadiretes i les Gavarres. Aquest corredor biològic es troba actualment amenaçat per la intenció de l’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret (CiU-PP) de construir-hi un hotel de luxe.
Les conseqüències d’aquest nou impacte, producte de la humanització del paisatge, poden ser irreversibles pel que fa a la reducció i pèrdua de les diferents poblacions d’espècies animals i vegetals que habiten aquesta zona.
A llarg termini, la fragmentació dels diferents hàbitats dificulta el moviment de les poblacions fins al punt d’arribar a l’extinció de la majoria de les espècies, amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat que això comporta.
Tant el corredor biològic de Costa Marcona, com la resta de corredors que formen part del terme municipal de Lloret, tenen un paper ambiental i ecològic vital: es facilita la dispersió de la flora i la fauna, augmenta la seva diversitat i es redueix el risc d’extinció; ajuden a esmorteir els canvis de temperatura a les zones urbanes, moderen l’escorrentia provocada per les aigües de pluja o redueixen la contaminació, tant l’acústica, com la lumínica, o la provocada per la pols i els metalls pesants.
I és que abans de posar més ciment sobre els boscos de Lloret, els responsables polítics del nostre poble haurien de saber què és i què significa realment un corredor biològic.
Associació Ciutadana SOS Lloret
On vas, Lloret?
Associació ciutadana SOS Lloret.
El tema de la necessitat de canvi o diversificació del model turístic a Lloret de Mar, la Costa Brava i en general tot el litoral català no és nou. El recent debat sobre el model turístic generat després de les declaracions de la consellera Montserrat Tura sembla una reproducció exacta d’altres debats engegats ja a finals dels 80, moment en què es començaven a veure signes d’esgotament del model turístic de sol i platja, baixos costos i baixa qualitat.
Discussions periòdiques amb declaracions picants s’han anat reproduint al llarg dels últims 20 anys però el problema de fons continua sense ser resolt, potser perquè la inèrcia del fruit podrit i conegut és més forta que la del fruit fresc però que encara no coneixem.
No és que faltin idees: d’iniciatives n’hi ha moltes, però la majoria acaben sense posar-se en pràctica. Potser és que en el fons el model existent ja ens va bé, perquè encara que no és ja la gallina dels ous d’or que va ser abans dels anys 90 i encara que ens condueixi a una degradació perversa, continua proporcionant exigus beneficis. Fins que no peti del tot, tenim temps de buscar més excuses de mal pagador, però el més intel·ligent seria canviar el rumb ara que encara podem fer el gir.
Tura ha estat encertada a l’hora de denunciar certs problemes que afecten el turisme del litoral i un dels avantatges de fer-ho als mitjans de comunicació és precisament que se n’ha parlat i molt. Potser així es posarà fil a l’agulla de veritat i s’actuarà des de tots els sectors amb més convenciment. Malgrat això, Tura ha descobert uns problemes que pels que vivim a la costa no són cap novetat. A més, se li pot retreure amb raó el fet de no haver calculat l’impacte que la seva denúncia pública, en plena temporada, pot tenir sobre la imatge d’un municipi com és Lloret de Mar, on per altra banda s’estan fent molts esforços per capgirar la situació.
El turisme és una de les principals indústries del país, i des de la Generalitat no s’ha posat, fins ara, una atenció eficient per a corregir els seus errors. Si es volen canviar certes inèrcies, és necessari que es prenguin responsabilitats de govern i a la Generalitat li toca solucionar el tema del finançament dels municipis turístics de forma urgent.
Per tal que es produeixin canvis palpables en el tipus de turisme és necessari que tots els agents implicats; administracions, hotelers, comerciants, restauradors, tour operadors… agafin les responsabilitats que es derivin d’un gran pla de reactivació del sector turístic i aquest pla l’ha de conduir la Generalitat. Si no agrada el “turisme de borratxera” que s’hi comenci a posar remei.
A l’Ajuntament de Lloret se li ha de reconèixer l’esforç que està fent per tal que el turisme de baixa qualitat perdi pes al municipi mitjançant una sèrie de decisions valentes com, entre d’altres, deixar d’expedir llicències a bars nocturns i discoteques.
Tot i així, des de SOS Lloret, creiem que l’Ajuntament es dedica a tapar forats i solventar problemes puntuals però no afronta l’arrel del problema. L’origen de la crisi del sector turístic es troba en el caràcter depredador dels recursos naturals i està bé haver fet passes per començar a canviar el rumb. Però cal ser més decisius i fer un important salt endavant. Si volem diversificar l’oferta turística cal prioritzar la potenciació dels actius propis per sobre de tot, reinventar l’oferta del patrimoni, el qual no hem sabut vendre mai i aconseguir exportar un nou model turístic per Lloret de Mar i la Selva marítima de Paradís patrimonial i paisatgístic.
Aquells productes que són més rentables són els propis d’un territori, i que no necessiten gaire transformació. Així ho ha estat el sol i la platja. Però a Lloret hi ha una altra cosa que abunda, més i tot que les platges, i és l’impressionant patrimoni boscós i monumental que tenim. Des de SOS Lloret reclamem una aposta decidida per aquest patrimoni. Demanem una figura de protecció sòlida pels nostres boscos com podria ser incloure una quarta part del terme municipal al PEIN del massís de Cadiretes tenint com a horitzó la creació del futur Parc Natural de les Gavarres i l’Ardenya, un dels boscos autòctons més grans existents en tota la Mediterrània. Un parc natural representa un actiu econòmic d’enorme potencial turístic.
En segon lloc cal inventar una gestió d’aquest espai que permeti compaginar una oferta turística atractiva, creativa i novedosa amb un manteniment dels recursos. Així es podria crear un gran parc temàtic autòcton natural, on s’oferissin circuits esportius, rutes al patrimoni cultural que s’hi troba disseminat, etc. La recuperació dels masos que encara s’escampen per les muntanyes podria allotjar activitats autòctones, tallers artesanals i circuits de restauració. Fins i tot es podria incloure algun càmping, potenciar-se el turisme rural, etc.
Un model de creixement econòmic que no es basi en la qualitat i en l’increment del valor afegit dels seus productes és un model que no té futur, un model que anirà degradant-se lentament fins a morir. L’explotació ben gestionada dels recursos propis pot arribar a ser un veritable atractiu de primer ordre cap a un turisme diferent al que tenim.
És aquí, en el propi territori, on fa falta la creativitat i esforços dels empresaris i l’aposta de l’administració. Saber conservar, gestionar i vendre, pot ser la gran aposta cap a un turisme de qualitat d’un municipi com Lloret de Mar.
Seguim parlant, discutint i escoltant a tothom, però sobretot agafem responsabilitats i posem-nos tots a treballar per avançar.
* Aquest article es pot contrastar amb un article aparegut al Punt l´1 de setembre de 1988 escrit per Josep Mas Llibre i que es titulava On vas, Lloret?, de “paradís gentil” a abocador d’Europa.
Alguns paràgrafs d’aquest article de l’any 1988:
“Aquest tipus de turisme foragita el pocs clients com cal que miraculosament ens queden.”
“Si es continua per aquest camí, aquesta jovenalla mal educada i cridanera es farà ben aviat totalment mestressa del poble.”
“Si algú vol veure el que no s’ha de fer en matèria de planificació urbanística d’un centre turístic, que vingui a Lloret.”
“A bona part dels establiments hotelers i d’apartaments no hi poden anar altres clients que els que tenen.”
“Molts d’ells venen aquí a comportar-se com bèsties. La nostra obligació és fer-los aquest desig impossible.”
“Lloret és com una noia cap de trons que tots intenten lligar-se però que després es bescanta pels mateixos beneficiaris.”
“O com una casa de mala reputació, de la qual diuen que no s’hi pot anar però a la nit s’hi troben tots.”
Comunicat de premsa: denúncia!
Des de SOS Lloret volem denunciar la poca voluntat comunicativa que l’actual equip de govern del municipi de Lloret de Mar mostra vers la nostra associació ciutadana.
Fa més de tres setmanes que estem intentant aconseguir una reunió amb els membres de l’actual executiu i, a dia d’avui, encara no hem rebut cap resposta per citar-nos.
En aquesta reunió, SOS Lloret vol parlar de temes urbanístics que encara resten oberts, com són el traçat alternatiu a l’Autopista, el Recurs d’Alçada interposat per la nostra associació al Pla Parcial de Mont Lloret, l’ampliació del PEIN de Cadiretes, entre d’altres temes.
Finalment, davant aquesta reiteració d’ignorar-nos, la setmana passada, concretament el dissabte 21 d’agost, vam entrar pel registre una instància per intentar convocar aquesta reunió amb l’equip de govern i, passada tota una setmana sencera, encara no hem rebut cap contestació oficial.
És per això que no tenim cap més sortida que denunciar que l’Ajuntament de Lloret no vol reunir-se amb l’associació ciutadana SOS Lloret, essent aquesta una entitat cultural legalment constituïda del municipi de Lloret de Mar. I que aquest fet respon, una vegada més, a una actitud que aquest Ajuntament està practicant de meravella: el no voler informar a la ciutadania.
Un fet gravíssim en la nostra societat democràtica contemporània.
