SOS LLORET PRESENTA UNA PETICIÓ DE DESCLASSIFICACIÓ DE COSTA MARCONA REALITZADA PEL SEU ADVOCAT EDUARD DE RIBOT.

Aquesta petició consta del citat estudi ambiental, així com la fitxa tècnica de Costa Marcona extreta del Catàleg d’Espais Naturals de Catalunya, realitzat per l’Agrupació dels Naturalistes de Girona.

També es basa en el document de desclassificació del sector Guiomar-Cala Morisca, precedent administratiu de caràcter vinculant. Sobre aquests documents i emparant-nos en diverses lleis vigents, es demana la desclassificació de Costa Marcona.

La petició de desclassificació demana explícitament que es desclassifiqui el sòl urbanitzable integrant del sector Costa Marcona (PAU núm. 1 del PGOU de Lloret) i que es classifiqui com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, mitjançant una modificació puntual dins el Pla General d’Ordenació Urbana. Els motius que s’expressen en la petició són:

1. La naturalesa forestal de la major part dels terrenys i el deure de classificar les masses boscoses com a sòl no urbanitzable segons l’article 22 de la llei forestal de Catalunya.

2. La condició de connector natural i biològic d’aquest sector i l’existència d’estudis i informes tècnics que en recomanen la protecció.

3. La presència de rieres i cursos d’aigua amb espècies de flora, vegetació i fauna d’alt interès.

4. L’elevat valor paisatgístic ja que es troba al litoral i conserva característiques naturals pròpies de la Costa Brava.

5. La voluntat popular expressada majoritàriament en signar el Manifest de SOS Lloret més de 10.000 persones.

6. La inexistència de cap dret adquirit a urbanitzar o edificar els terrenys per part dels propietaris del sòl.

7. L’elevadíssim impacte visual.

8. El deure de protegir aquests terrenys segons es desprèn de l’article 4 de la Llei Catalana d’Espais Naturals.

9. L’obligació de preservar els sòls amb valors naturals i paisatgístics segons es desprèn de l’article 9 de la Llei Estatal de Règim del Sòl i Valoracions, i dels articles 9.3 i 32 de la Llei 2/2002 de 14 de Març d’Urbanisme de Catalunya.

10. L’existència de camps de conreu amb obligació a mantenir segons la Llei d’Orientació Agrària de Catalunya.

11. El principi de desenvolupament sostenible i la prohibició de la dispersió de l’ocupació. Manaments que es deriven de la llei 2/2002 d’Urbanisme.

12. L’existència de precedents administratius de caràcter vinculant dictats per aquest mateix Ajuntament que obliguen a preservar aquest espai tal com es va fer amb el sector Guiomar-Cala Morisca.

13. L’existència d’una doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que insta al deure de les Administracions Públiques de protegir els sòls amb valors naturals i paisatgístics.

Hi ha tants arguments que concorren a favor de la desclassificació d’aquesta zona, que una decisió diferent a aquesta seria un ultratge al patrimoni i a la identitat del poble de Lloret. Ningú no entendria que amb tot l’stock d’habitatges existent a Lloret, i els que encara s’han de construir, es pretengués ampliar l’oferta immobiliària al nostre poble. Les zones que s’urbanitzen, són zones que es perden per sempre.

Cada dia tenim menys massa forestal i cada dia tenim més sòl urbanitzat. Anar en direcció contrària és impossible, però aturar en sec la desforestació del nostre poble i la massificació que pateix, no és tan sols possible, sinó que és imprescindible i de sentit comú elemental.

Més de 11.000 persones ens demanen que continuem lluitant desinteressadament per protegir allò que sense nosaltres potser ja estaria perdut. No volem defraudar-los. Nosaltres també volem mullar-nos per canviar Lloret, i fer del nostre poble un exemple de respecte a l’entorn i la identitat de la Costa Brava.