Arxiu de la categoria: Zones de Lloret

Petició de desclassificació de Costa Marcona

SOS LLORET PRESENTA UNA PETICIÓ DE DESCLASSIFICACIÓ DE COSTA MARCONA REALITZADA PEL SEU ADVOCAT EDUARD DE RIBOT.

Aquesta petició consta del citat estudi ambiental, així com la fitxa tècnica de Costa Marcona extreta del Catàleg d’Espais Naturals de Catalunya, realitzat per l’Agrupació dels Naturalistes de Girona.

També es basa en el document de desclassificació del sector Guiomar-Cala Morisca, precedent administratiu de caràcter vinculant. Sobre aquests documents i emparant-nos en diverses lleis vigents, es demana la desclassificació de Costa Marcona.

SOS Lloret desclassificació Costa Marcona

La petició de desclassificació demana explícitament que es desclassifiqui el sòl urbanitzable integrant del sector Costa Marcona (PAU núm. 1 del PGOU de Lloret) i que es classifiqui com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, mitjançant una modificació puntual dins el Pla General d’Ordenació Urbana. Els motius que s’expressen en la petició són:

1. La naturalesa forestal de la major part dels terrenys i el deure de classificar les masses boscoses com a sòl no urbanitzable segons l’article 22 de la llei forestal de Catalunya.

2. La condició de connector natural i biològic d’aquest sector i l’existència d’estudis i informes tècnics que en recomanen la protecció.

3. La presència de rieres i cursos d’aigua amb espècies de flora, vegetació i fauna d’alt interès.

4. L’elevat valor paisatgístic ja que es troba al litoral i conserva característiques naturals pròpies de la Costa Brava.

5. La voluntat popular expressada majoritàriament en signar el Manifest de SOS Lloret més de 10.000 persones.

6. La inexistència de cap dret adquirit a urbanitzar o edificar els terrenys per part dels propietaris del sòl.

7. L’elevadíssim impacte visual.

8. El deure de protegir aquests terrenys segons es desprèn de l’article 4 de la Llei Catalana d’Espais Naturals.

9. L’obligació de preservar els sòls amb valors naturals i paisatgístics segons es desprèn de l’article 9 de la Llei Estatal de Règim del Sòl i Valoracions, i dels articles 9.3 i 32 de la Llei 2/2002 de 14 de Març d’Urbanisme de Catalunya.

10. L’existència de camps de conreu amb obligació a mantenir segons la Llei d’Orientació Agrària de Catalunya.

11. El principi de desenvolupament sostenible i la prohibició de la dispersió de l’ocupació. Manaments que es deriven de la llei 2/2002 d’Urbanisme.

12. L’existència de precedents administratius de caràcter vinculant dictats per aquest mateix Ajuntament que obliguen a preservar aquest espai tal com es va fer amb el sector Guiomar-Cala Morisca.

13. L’existència d’una doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que insta al deure de les Administracions Públiques de protegir els sòls amb valors naturals i paisatgístics.

Hi ha tants arguments que concorren a favor de la desclassificació d’aquesta zona, que una decisió diferent a aquesta seria un ultratge al patrimoni i a la identitat del poble de Lloret. Ningú no entendria que amb tot l’stock d’habitatges existent a Lloret, i els que encara s’han de construir, es pretengués ampliar l’oferta immobiliària al nostre poble. Les zones que s’urbanitzen, són zones que es perden per sempre.

Cada dia tenim menys massa forestal i cada dia tenim més sòl urbanitzat. Anar en direcció contrària és impossible, però aturar en sec la desforestació del nostre poble i la massificació que pateix, no és tan sols possible, sinó que és imprescindible i de sentit comú elemental.

Més de 11.000 persones ens demanen que continuem lluitant desinteressadament per protegir allò que sense nosaltres potser ja estaria perdut. No volem defraudar-los. Nosaltres també volem mullar-nos per canviar Lloret, i fer del nostre poble un exemple de respecte a l’entorn i la identitat de la Costa Brava.

Acció contundent de SOS Lloret a Santa Clotilde

En els darrers anys, Lloret ha patit un procés de creixement urbanístic desmesurat que ha afectat amplis sectors del municipi. La destrucció no té parangó comparatiu: sota les grues han caigut Fenals oest, El Rieral, el sector del Monterrey i Santa Clotilde, tots ells paratges simbòlics per la població del municipi.

El resultat és un fenomen de massificació alarmant, ja que Lloret ha doblat la població en tan sols 8 anys, amb la conseqüent manca de serveis per tothom i l’afectació en la qualitat de vida de la població.

Acció contundent de SOS Lloret a Santa ClotildeAcció contundent de SOS Lloret a Santa Clotilde

Els habitants de Lloret han estat testimonis passius de la destrucció de múltiples paratges.Aquesta destrucció representa:

  • La pèrdua d’una bona part de la història i la identitat d’aquest territori.
  • La pèrdua progressiva dels encants que van conduir a Lloret a ser municipi capdavanter en el sector turístic.
  • La desaparició d’un actiu importantíssim econòmicament, clau per a poder transformar el model turístic actual –caduc i obsolet- en un model turístic original, intel·ligent i de qualitat: el nostre patrimoni natural i cultural és el principal recurs que el turisme del futur necessita.

Amb aquest acte simbòlic tipus performance artístico-política, SOS Lloret homenatja a tots els arbres caiguts, a tots els paisatges destruïts sota les mans d’especuladors sense escrúpols i polítics col·laboracionistes. SOS Lloret planta 80 creus i ho fa a Santa Clotilde, per ser el prototip urbanístic del que els lloretencs no volem que passi mai més en el futur.

SOS Lloret lamentem avui, dia de Tots Sants, el buit legal que significa i el profund sarcasme que se’n deriva, del fet de veure com, dia a dia, es van aixecant més blocs i estructures a Santa Clotilde, tot i l’oposició unànime de tota la població de Lloret, tot i el desgreuge estètic que suposa pel paisatge del territori, tot i els problemes que implicarà la seva execució en el teixit social del municipi… i tot en temps de plena democràcia.

Exigim respostes, exigim responsabilitats. No volem que continui Santa Clotilde, per això sol·licitem a les administracions competents que escoltin el clam d’una gent i d’un territori i que facin el possible per no permetre l’avenç d’aquesta autèntica aberració urbanística, d’aquest cementiri del patrimoni natural i identitari lloretenc.

Acció contundent de SOS Lloret a Santa ClotildeAcció contundent de SOS Lloret a Santa Clotilde

Diem prou a un model de progrés que significa créixer per créixer. Diem prou a aquest model que esborra la nostra identitat, els nostres paisatges, els nostres valors referencials… Creiem en un progrés que respecti el nostre entorn i personalitat, i que d’aquest respecte en neixi el futur del nostre poble.De tanta destrucció ha nascut la voluntat clara, ferma i concisa de tots els lloretencs perquè no es tornin a repetir en el futur les equivocacions comeses en els darrers anys. Del desencís però també de la il·lusió per poder canviar el rumb, va nèixer fa 4 mesos SOS Lloret, una associació que reflexa davant l’opinió pública fins a quin punt els lloretencs diuen prou a la masticació, prou a l’especulació i prou a la destrucció del nostre territori.

Avui, 10.000 signatures diuen que no volen continuar amb aquest model i s’oposen a la urbanització dels paratges de Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona: els responsables polítics farien bé de tenir-ho en compte. Avui, al cementiri de Santa Clotilde, SOS Lloret enterra un passat fosc de Lloret i mira al futur amb esperança.

Sense oblidar, sense deixar d’estar alerta i denunciar, sense treva ni descans, cridem a tots els que estimen aquest territori a fer pinya per un Lloret paisatge de la Costa Brava. Lloret et diu SOS.

Neteja popular a Cala Banys i trobada a Blanes

El 17 d’agost, SOS Lloret va organitzar una neteja popular a Cala Banys i per la tarda es va dirigir cap a Blanes per muntar la paradeta juntament amb els nostres amics de Blanes, “Salvem Pinya de Rosa” i la plataforma Planacuma de Maçanet.

L’acte a Cala Banys va ser molt positiu. Assistíren una cinquantena de persones, membres de l’associació i gent voluntària del poble que es preocupa per l’entorn. Tot hi el gran xàfec que ens va caure vam poder recollir un munt de brossa. A més ens va servir per apreciar més l’entorn de Cala Banys i descobrir-ne alguns detalls. A continuació podeu veure el contenidor abans de començar i al acabar.

SOS Lloret neteja popular Cala Banys

A la tarda vam estar a Blanes recollint un munt de firmes i informant a les persones interessades sobre l’estat actual de les zones en perill que hi ha a Lloret.La plataforma Planacuma va muntar una petita carpa amb informació sobre el parc temàtic de la música del qual en volen evitar la seva construcció, ja que acabaria amb la l’activitat de pagesia que queda al poble, entre d’altres coses. També la Plataforma “Salvem Pinya de Rosa” va exposar la seva parada amb diversa informació sobre Pinya de Rosa.

SOS Lloret trobada Blanes

Salvem Cala Banys!

Avui, 24 de juliol, hem volgut aprofitar la processó marítima fins a la platja de Santa Cristina per desplegar una pancarta on es podia llegir la frase “SALVEM CALA BANYS”, com a recordatori a la classe política lloretenca per a que protegeixi l’única zona verda que ens queda a primera línia de mar i a prop del centre urbà de Lloret.

La pancarta feia més de 30 metres de llarg i estava aguantada per 15 membres de l’associació.

SOS Lloret Salvem Cala Banys