L’equip junior Club Bàsquet Lloret porta la samarreta de SOS Lloret, amb el nom de l’equip estampat, per tal de donar suport a la nostra campanya. Des d’aquí els hi desitgem una molt bona temporada.
… i bàsquet!
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: soslloret
Petició de desclassificació de Costa Marcona
SOS LLORET PRESENTA UNA PETICIÓ DE DESCLASSIFICACIÓ DE COSTA MARCONA REALITZADA PEL SEU ADVOCAT EDUARD DE RIBOT.
Aquesta petició consta del citat estudi ambiental, així com la fitxa tècnica de Costa Marcona extreta del Catàleg d’Espais Naturals de Catalunya, realitzat per l’Agrupació dels Naturalistes de Girona.
També es basa en el document de desclassificació del sector Guiomar-Cala Morisca, precedent administratiu de caràcter vinculant. Sobre aquests documents i emparant-nos en diverses lleis vigents, es demana la desclassificació de Costa Marcona.
La petició de desclassificació demana explícitament que es desclassifiqui el sòl urbanitzable integrant del sector Costa Marcona (PAU núm. 1 del PGOU de Lloret) i que es classifiqui com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, mitjançant una modificació puntual dins el Pla General d’Ordenació Urbana. Els motius que s’expressen en la petició són:
1. La naturalesa forestal de la major part dels terrenys i el deure de classificar les masses boscoses com a sòl no urbanitzable segons l’article 22 de la llei forestal de Catalunya.
2. La condició de connector natural i biològic d’aquest sector i l’existència d’estudis i informes tècnics que en recomanen la protecció.
3. La presència de rieres i cursos d’aigua amb espècies de flora, vegetació i fauna d’alt interès.
4. L’elevat valor paisatgístic ja que es troba al litoral i conserva característiques naturals pròpies de la Costa Brava.
5. La voluntat popular expressada majoritàriament en signar el Manifest de SOS Lloret més de 10.000 persones.
6. La inexistència de cap dret adquirit a urbanitzar o edificar els terrenys per part dels propietaris del sòl.
7. L’elevadíssim impacte visual.
8. El deure de protegir aquests terrenys segons es desprèn de l’article 4 de la Llei Catalana d’Espais Naturals.
9. L’obligació de preservar els sòls amb valors naturals i paisatgístics segons es desprèn de l’article 9 de la Llei Estatal de Règim del Sòl i Valoracions, i dels articles 9.3 i 32 de la Llei 2/2002 de 14 de Març d’Urbanisme de Catalunya.
10. L’existència de camps de conreu amb obligació a mantenir segons la Llei d’Orientació Agrària de Catalunya.
11. El principi de desenvolupament sostenible i la prohibició de la dispersió de l’ocupació. Manaments que es deriven de la llei 2/2002 d’Urbanisme.
12. L’existència de precedents administratius de caràcter vinculant dictats per aquest mateix Ajuntament que obliguen a preservar aquest espai tal com es va fer amb el sector Guiomar-Cala Morisca.
13. L’existència d’una doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que insta al deure de les Administracions Públiques de protegir els sòls amb valors naturals i paisatgístics.
Hi ha tants arguments que concorren a favor de la desclassificació d’aquesta zona, que una decisió diferent a aquesta seria un ultratge al patrimoni i a la identitat del poble de Lloret. Ningú no entendria que amb tot l’stock d’habitatges existent a Lloret, i els que encara s’han de construir, es pretengués ampliar l’oferta immobiliària al nostre poble. Les zones que s’urbanitzen, són zones que es perden per sempre.
Cada dia tenim menys massa forestal i cada dia tenim més sòl urbanitzat. Anar en direcció contrària és impossible, però aturar en sec la desforestació del nostre poble i la massificació que pateix, no és tan sols possible, sinó que és imprescindible i de sentit comú elemental.
Més de 11.000 persones ens demanen que continuem lluitant desinteressadament per protegir allò que sense nosaltres potser ja estaria perdut. No volem defraudar-los. Nosaltres també volem mullar-nos per canviar Lloret, i fer del nostre poble un exemple de respecte a l’entorn i la identitat de la Costa Brava.
Pancarta gegant al campanar de Lloret com a recordatori als polítics
L’Associació Ciutadana SOS Lloret ha penjat una gegantesca pancarta del campanar de l’església de Lloret de Mar. Les dimensions d’aquesta pancarta són de 17 metres d’alçada per 3 metres d’amplada, i s’hi pot llegir “Lloret et diu SOS”.
Amb aquesta acció, SOS Lloret vol recordar a les formacions polítiques, sobretot a aquelles que formin el nou govern de la Generalitat, que és imprescindible una moratòria urbanística a tota la costa. Els polítics tenen el deure de vetllar per l’entorn natural i per la sostenibilitat real de Catalunya.El creixement urbanístic desmesurat que viu la nostra costa i en particular la de Lloret de Mar no té precedent, i està provocant la destrucció d’un patrimoni públic essencial per canviar el model turístic actual.
La pancarta quedarà instal·lada al campanar per un període de temps encara no estipulat, actuant de recordatori als polítics per tal que atenguin els deures que des de la ciutadania se’ls reclama.
Vinyeta humorística
Espai per a l’humor
Acció contundent de SOS Lloret a Santa Clotilde
En els darrers anys, Lloret ha patit un procés de creixement urbanístic desmesurat que ha afectat amplis sectors del municipi. La destrucció no té parangó comparatiu: sota les grues han caigut Fenals oest, El Rieral, el sector del Monterrey i Santa Clotilde, tots ells paratges simbòlics per la població del municipi.
El resultat és un fenomen de massificació alarmant, ja que Lloret ha doblat la població en tan sols 8 anys, amb la conseqüent manca de serveis per tothom i l’afectació en la qualitat de vida de la població.
Els habitants de Lloret han estat testimonis passius de la destrucció de múltiples paratges.Aquesta destrucció representa:
- La pèrdua d’una bona part de la història i la identitat d’aquest territori.
- La pèrdua progressiva dels encants que van conduir a Lloret a ser municipi capdavanter en el sector turístic.
-
La desaparició d’un actiu importantíssim econòmicament, clau per a poder transformar el model turístic actual –caduc i obsolet- en un model turístic original, intel·ligent i de qualitat: el nostre patrimoni natural i cultural és el principal recurs que el turisme del futur necessita.
Amb aquest acte simbòlic tipus performance artístico-política, SOS Lloret homenatja a tots els arbres caiguts, a tots els paisatges destruïts sota les mans d’especuladors sense escrúpols i polítics col·laboracionistes. SOS Lloret planta 80 creus i ho fa a Santa Clotilde, per ser el prototip urbanístic del que els lloretencs no volem que passi mai més en el futur.
SOS Lloret lamentem avui, dia de Tots Sants, el buit legal que significa i el profund sarcasme que se’n deriva, del fet de veure com, dia a dia, es van aixecant més blocs i estructures a Santa Clotilde, tot i l’oposició unànime de tota la població de Lloret, tot i el desgreuge estètic que suposa pel paisatge del territori, tot i els problemes que implicarà la seva execució en el teixit social del municipi… i tot en temps de plena democràcia.
Exigim respostes, exigim responsabilitats. No volem que continui Santa Clotilde, per això sol·licitem a les administracions competents que escoltin el clam d’una gent i d’un territori i que facin el possible per no permetre l’avenç d’aquesta autèntica aberració urbanística, d’aquest cementiri del patrimoni natural i identitari lloretenc.
Diem prou a un model de progrés que significa créixer per créixer. Diem prou a aquest model que esborra la nostra identitat, els nostres paisatges, els nostres valors referencials… Creiem en un progrés que respecti el nostre entorn i personalitat, i que d’aquest respecte en neixi el futur del nostre poble.De tanta destrucció ha nascut la voluntat clara, ferma i concisa de tots els lloretencs perquè no es tornin a repetir en el futur les equivocacions comeses en els darrers anys. Del desencís però també de la il·lusió per poder canviar el rumb, va nèixer fa 4 mesos SOS Lloret, una associació que reflexa davant l’opinió pública fins a quin punt els lloretencs diuen prou a la masticació, prou a l’especulació i prou a la destrucció del nostre territori.
Avui, 10.000 signatures diuen que no volen continuar amb aquest model i s’oposen a la urbanització dels paratges de Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona: els responsables polítics farien bé de tenir-ho en compte. Avui, al cementiri de Santa Clotilde, SOS Lloret enterra un passat fosc de Lloret i mira al futur amb esperança.
Sense oblidar, sense deixar d’estar alerta i denunciar, sense treva ni descans, cridem a tots els que estimen aquest territori a fer pinya per un Lloret paisatge de la Costa Brava. Lloret et diu SOS.
SOS Lloret aconsegueix la firma 10.000 de mà de Carlos Sainz
SOS Lloret fa 4 mesos que recull signatures per a la protecció total dels espais de Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona. La resposta popular ha estat extraordinària i en aquest període de temps, l’associació ha aconseguit 10.000 signatures, un fet sense precedents a Lloret de Mar.
Per celebrar l’esdeveniment, SOS Lloret va sol·licitar divendres la signatura número 10.000 a Carlos Sainz, que després d’informar-se sobre l’objectiu de la campanya, va signar i va donar suport a l’associació. També tenim l’honor de disposar de la signatura 10.001 de mans del copilot català Marc Martí.
Carlos Sainz, home molt estimat a Lloret i coneixedor del municipi des de fa molts anys, es va mostrar preocupat pel creixement abusiu que pateix la Costa Brava i el territori en general. SOS Lloret agraeix molt sincerament el suport de Carlos Sainz i Marc Martí a la campanya de preservació dels tres espais naturals que estan en perill imminent a Lloret. Els desitgem de tot cor tota la fortuna perquè puguin assolir el campionat del món en les properes setmanes.
A part de la campanya per a la preservació de Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona, SOS Lloret s’oposa a l’arribada de l’autopista a Lloret de Mar i defensa una opció alternativa que aposta per una carretera tipus eix transversal que acosti la població a l’autopista ja existent. SOS Lloret també té com a objectiu incidir fortament en la revisió del Pla General que presumiblement es començarà a revisar el proper any: en aquest sentit està treballant en una sèrie de propostes per a millorar la correcta gestió del territori.
L’associació reclama també una moratòria urbanística indefinida a tot el litoral de Lloret, Blanes i Tossa perquè entén que el territori es troba en una situació de massificació i sobredensitat alarmants.L’emergència de la situació també fa que demanem una moratòria quan a noves construccions, que afecti tot el terme de Lloret fins que no s’hagi revisat el Pla General. SOS Lloret té com a eines bàsiques d’actuació el diàleg amb tothom, la transparència informativa i la reivindicació positiva.
Gràcies a tots els mitjans de comunicació, gràcies a totes les entitats i associacions i gràcies a tots els col.laboradors i totes les persones que heu fet possible aquesta fita de SOS Lloret en tan sols 4 mesos escassos.
El vostre ajut i suport han estat indispensables perquè l’associació sigui considerada, respectada i tinguda en compte per tothom. Sincerament, moltes gràcies per ajudar-nos a tirar endavant.
Trobada d’entitats i plataformes a Figueres
El passat 10, 11 i 12 d’octubre es va celebrar a Figueres la primera trobada d’entitats i plataformes en defensa del territori dels Paísos Catalans.
Com moltes altres associacions SOS Lloret hi va assistir per tal de treballar conjuntament en defensa del nostre patrimoni natural.
Visita del Molt Honorable Jordi Pujol
Aprofitant la visita del Molt Honorable President de la Generalitat, el Sr. Jordi Pujol, a Lloret de Mar el dia 18 d’octubre de 2003 per inaugurar l’IES Rocagrossa, una desena de membres de l’associació ciutadana SOS Lloret havia previst fer-li saber al nostre President, les repercussions negatives que suposaria l’arribada al municipi de l’autopista i les construccions de St. Quirze, Cala Banys i Costa Marcona (últimes zones verdes de Lloret de Mar), i demanar-li una intervenció clara per tirar enrere aquests projectes.
Aprofitant la inauguració d’un nou centre docent a Lloret de Mar s’havia redactat un pamflet informatiu on s’instava a que des de l’educació s’inculqués un major grau de compromís amb el medi ambient de Lloret de Mar, ja que la nova fornada de lloretencs que sortirà d’aquestes aules serà, en el dia de demà, qui tirarà el poble endavant.La sorpresa ha estat que les forces de seguretat no ens han deixat entrar dins del recinte, tot i que les entitats i associacions del poble hi eren convidades.
Malgrat tot, a la cloenda de l’acte i quan el president marxava, hem pogut lliurar-li un pamflet on es recollien les nostres demandes i desplegat una pancarta amb el lema: Sr. Pujol: + educació, prou especulació.
SOS Lloret ocupa simbòlicament la rotonda de Lloret
L’Associació Ciutadana SOS Lloret va ocupar ahir diumenge a la tarda la principal rotonda de Lloret per a organitzar un acte festiu i reivindicatiu, en el que reclamaven la preservació de Sant Quirze i Cala Banys com a zones verdes pel municipi.
L’acte, molt vistós degut a la indumentaria taronja que utilitza l’associació, va congregar unes 50 persones. SOS Lloret va repartir pamflets als ciutadans i als conductors quan s’aturaven en els semàfors.
L’associació considera que a Lloret hi ha mancances d’espais verds, ja que per una banda el creixement urbanístic desmesurat dels darrers anys ha anat absorvint les zones boscoses més properes al casc urbà. Per altra banda, places noves de l’interior del casc urbà, que podien haver estat espais verds d’aire mediterrani on refrescar-se a l’estiu, han acabat en molts casos esdevenint places dures.
SOS Lloret va organitzar l’acció a la rotonda com a element simbòlic, instant a l’opinió pública a fixar-se que són aquests tipus d’espais verds els que més proliferen en el municipi. L’associació reclama que no es perdi l’oportunitat de preservar dos àrees simbòliques del poble, com són Sant Quirze i Cala Banys, per a la creació de parcs urbans d’ús públic pels ciutadans.
La principal demanda de SOS Lloret és la preservació dels espais de Costa Marcona, Sant Quirze i Cala Banys, tres àrees afectades cautelarment per una suspensió de llicències fins el març del 2004. L’associació reclama la desqualificació del primer sector i la seva inclusió en una futura ampliació del PEIN de Cadiretes. Per Cala Banys i Sant Quirze demanen la immediata paralització dels plans parcials que els afecten i la reconversió d’aquestes zones en parcs urbans d’ús públic pels ciutadans de Lloret.
L’associació, que fa tan sols dos mesos que va presentar-se públicament, ja ha recollit més de 7000 signatures per a la preservació d’aquests espais.
SOS Lloret 